tag:blogger.com,1999:blog-77685772729165155842024-03-14T11:07:44.065+01:00Barcelona és bona si la bossa sonaCarloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.comBlogger176125tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-59410444592785208502010-11-24T22:30:00.003+01:002010-11-24T22:31:13.270+01:00Ens traslladem!<div style="text-align: justify;">Com que Blogspot no acaba de ser una plataforma prou flexible ni té la més mínima intenció de dotar-se d'unes estadístiques decents, he decidit moure el bloc cap a Wordpress. S'hi han traslladat tots els articles que he escrit durant aquests 3 anys. El bloc de blogspot però, romandrà obert per no perdre els enllaços que existeixen a altres webs. L'enllaç al nou bloc és aquí:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><br />
<div style="text-align: center;"><a href="http://ccfarre.wordpress.com/">BARCELONA ÉS BONA SI LA BOSSA SONA</a><br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: left;">Fins aviat blogspot! </div></div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-34707231625889931992010-10-25T21:50:00.000+02:002010-10-25T21:50:31.125+02:00Per què les filles tenen un impacte més positiu sobre els pares que els fills?<div style="text-align: justify;">No sé si us hi heu fixat mai, però els anuncis d’institucions educatives o d’assegurances, si hi apareix un menor d’edat, gairebé sempre mostren a una nena. És que les nenes porten a prendre decisions més sàvies per al futur? Doncs resulta que si tens una filla augmentarà la teva aversió al risc, per exemple en termes de consum d’alcohol, drogues o tabac.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Nattavudh Powdthavee, Wu Stephen i Andrew Oswald han fet servir dades britàniques i nord-americanes per arribar a aquesta conclusió al seu estudi “The effects of daughters on health choices and risk behaviour”. Tothom sap que les dones són més adverses al risc i aquest comportament està en part heredat o ensenyat pels pares. Aquest estudi demostra que també va en sentit contrari: el sexe del fill influeix en la reticència o no al risc. Per què passa això? Segons els autors perquè els nens, especialment a edats molt joves, són molt més estressants que les nenes. De fet, les dades demostren que els pares de nens tenen un estrès major que els pares de nenes. I aquest estres els portaria a “auto-medicar-se” amb alcohol, tabac i drogues, assolint així conductes de risc. Si més no, curiós.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Font:</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">N Powdthavee & S Wu & A Oswald, 2010. "<a href="http://www.york.ac.uk/media/economics/documents/discussionpapers/2010/1003.pdf">The Effects of Daughters on Health Choices and Risk Behaviour</a>". Discussion Papers 10/03, Department of Economics, University of York.</div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-3444649067872739272010-10-14T20:30:00.002+02:002010-10-14T20:31:25.612+02:00Bones notícies sobre la crisi<div style="text-align: justify;">No seré jo el que doni la crisi per acabada o el que parli de la recuperació de l'economia espanyola... Però avui m'han sorprès tres gràfics. Són aquests (cliqueu a la imatge per augmentar):</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/TLdMG1vh7yI/AAAAAAAAAkk/_U4qdMYJ3jY/s1600/MailBloc.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://3.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/TLdMG1vh7yI/AAAAAAAAAkk/_U4qdMYJ3jY/s640/MailBloc.PNG" width="279" /></a></div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-44220506182306710092010-09-28T19:57:00.004+02:002010-09-28T20:08:00.233+02:00Tòpics sobre Administració Pública i les declaracions d'Artur Mas<div style="text-align: justify;">Definició de "tòpic": és un tema o motiu comú ja prefixat (a causa del seu ús reiterat). És a dir, allò de "una veritat repetida mil vegades esdevé una realitat" que deia Goebbels. I una de les més escoltades d'ençà uns anys és la de que "tenim molts funcionaris". Aprofitant aquests tòpics, molts polítics tracten de sumar vots en temps de crisi apel·lant a l'austeritat, concretament Artur Mas va afirmar fa uns dies que si surt escollit President "<a href="http://www.expansion.com/2010/09/21/catalunya/1285101427.html">reduirà un 25% l'Administració Pública</a>".</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/TKIsajIoSfI/AAAAAAAAAkg/LRqgm07fv2w/s1600/puzzle.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/TKIsajIoSfI/AAAAAAAAAkg/LRqgm07fv2w/s320/puzzle.jpg" width="254" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Entenc que les declaracions polítiques requereixin molts matisos per als que molts cops no existeix temps o que els periodistes hi ha moments en que no sempre transmeten el que el seu interlocutor volia expressar. Per sort, Artur Mas va explicar-se millor en unes <a href="http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/307459-artur-mas-diu-que-nomes-retallaria-els-carrecs-de-confianca.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss">declaracions posteriors</a>, per molt que l'oposició <a href="http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/306965-joan-herrera-artur-mas-planteja-un-estat-del-benestar-raquitic.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss">no s'ho acaba de creure</a>. Tot i així, encara hi ha gent, partits polítics o mitjans de comunicació que continuen afirmant que cal reduïr l'Administració Pública, probablement amb la voluntat d'afavorir la creació de més escoles concertades o d'augmentar els beneficis de les empreses asseguradores. No cal dir que <a href="http://www.vnavarro.org/wp-content/uploads/2009/12/errores-el-coste-de-la-administracian-v3-091209.pdf">les dades apunten precisament el contrari</a> (quan aprendrem a <a href="http://ccfarre.blogspot.com/2010/09/qui-hem-de-votar.html">guiar-nos per les dades i no per fanatisme</a>?).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">És cert que l'Administració té problemes, però aquests no són pas de volum, si no d'organització. Tenim problemes amb organismes obsolets, excessiva divisió funcional i els problemes de comunicació interna que això suposa, excessius comandaments intermitjos, falta de supervisió i un llarg etcètera. Però no pas excès de funcionaris. El que li cal a l'Administració és una re-estructuració enlloc d'una reducció. Al cap i a la fi l'augment de l'Administració Pública en aquests darrers mandats s'ha degut bàsicament al gran creixement de l'ensenyament, els cossos de seguretat i la sanitat. Voleu dir que algú voldrà reduïr el 25% de mestres, Mossos d'Esquadra o metges de Catalunya?</div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-2757392455034441972010-09-16T17:07:00.001+02:002010-09-16T21:59:37.283+02:00A qui hem de votar?<div style="text-align: justify;">S'acosten les eleccions catalanes i això vol dir que comencen a ser més comuns les discussions entre amics i coneguts sobre qui votarem i en què ens basem per emetre aquest vot. I cada cop que sorgeixen aquests temes recordo les dues raons per les que no milito a cap partit: el fanatisme (de debò el partit en el que milites SEMPRE ho fa tot bé?) i els tòpics (hi ha <a href="http://ccfarre.blogspot.com/2009/12/els-errors-de-linforme-el-coste-de-la.html">temes recurrents</a> que haurien de deixar de repetir-se com si fos un dogma). </div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/TJIut8C0tLI/AAAAAAAAAkQ/uky9ipULmlg/s1600/open-government.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/TJIut8C0tLI/AAAAAAAAAkQ/uky9ipULmlg/s320/open-government.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;">És evident que els ciutadans no podem estar pendents de tot ni dominar tots els temes -per això escollim representants polítics-. Jo no tinc la més mínima idea de com construir el clavegueram d'una ciutat, del recorregut que ha de seguir un autobús, de <a href="http://ccfarre.blogspot.com/2010/05/reforma-de-la-diagonal-raons-per.html">la reforma que li cal a un carrer</a> o com organitzar un nou Centre d'Atenció Primària. Així, admeto que el meu desconeixement sobre el que fan o deixen de fer els polítics és bastant gran. De fet, exceptuant els polítics i els tècnics que treballen amb ells, ningú sap gaire cosa del que passa en política. Els ciutadans doncs, prenem les decisions de vot en funció de la intuïció més que no pas basant-nos en un coneixement fonamentat. I per acabar d'arrodonir aquest cacao mental només ens falta afegir l'acció dels mitjans de comunicació.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per evitar aquests comportaments (parlo de fanatismes partidaris i adhesions intuïtives) el que ens cal són elements que ens permetin valorar l'acció d'un govern en funció de criteris racionals. Em refereixo a indicadors que permetin fer comparacions entre ajuntaments, diputacions, comunitats autònomes i tot organisme públic que ho requereixi (les llistes d'espera per una operació són majors o menors que abans?, la seguretat ciutadana ha augmentat o disminuit?, tenim més ciutadans en risc d'exclusió social o menys? destinem més a sanitat o menys? ...). I no només això, també hem de saber el que ens costa cadascuna de les polítiques dutes a terme per garantir l'eficiència de les Administracions Públiques. Aquesta falta d'informació és la que el votant substitueix per la seva intuïció a l'hora de determinar si les coses van millor o pitjor del que anaven abans. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Perquè és un dret. Els ciutadans tenen el dret de saber en què s'inverteixen els seus diners i si la inversió és realment eficient. Tot això presentat en forma d'indicadors quantitatius (la política de partits peca massa de qualitativa i poc de quantitativa) per comparar de forma racional i científica qui ha estat o pot ser millor gestor de la <i><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Res_publica">res publica</a></i>. N'hi ha que d'això en diuen <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Open_government">Open Government</a>.</div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-11336484311369394562010-08-05T01:55:00.000+02:002010-08-05T01:55:37.279+02:00Els autobusos del futur<div style="text-align: justify;">A la 13ena Exposició Internacional d'Alta Tecnologia de Pekin s'ha presentat un invent d'allò més interessant: els autobusos del futur. Els embotellaments a la Xina, com a gairebé tota gran ciutat europea, són un problema. Per reduir el trànsit s'han provat moltes solucions, des d'incentius al transport públic fins a la imposició de taxes per circular. Si bé alguns d'ells han tingut resultats positius -altres no- no han acabat de solucionar el problema totalment. Aquest cop però, sembla que han trobat la solució.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L'empresa xinesa <b>Shenzhen Hashi Future Parking Equipment</b> ha dissenyat un vehicle que, segons ells mateixos, és més un metro que un bus. Té sis metres d'alt i circula sobre uns rails o vies col·locats a ambdós costats de la carretera. L'autèntica novetat és que la part de sota està buida, és a dir, funciona com un túnel. Permet a vehicles de menys de dos metres circular-hi per sota. I per si això no fos prou, l'autobús funciona amb energia solar o elèctrica i té capacitat de transport per a unes 1400 persones.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Solució al <a href="http://ccfarre.blogspot.com/2010/05/reforma-de-la-diagonal-raons-per.html">problema de la Diagonal</a>? Potser si, això s'ho hauran de mirar els tècnics urbanístics. Aquí us deixo el vídeo de presentació del projecte:</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><embed align="middle" allowscriptaccess="sameDomain" height="472" quality="high" src="http://www.umiwi.com/video/1541.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="551"></embed></div><div style="text-align: center;">Si no veieu bé el video podeu entrar a aquest enllaç: <a href="http://www.umiwi.com/video/detail1541">AUTOBUSOS DEL FUTUR</a>.</div><div style="text-align: center;"><br />
</div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-7060094377311957612010-07-29T23:47:00.001+02:002010-07-29T23:47:46.329+02:00Curses de braus i la forma de la candidatura<div style="text-align: justify;">Diu Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, que "la forma de la candidatura crea els llaços entre els votants i els candidats i entre els candidats i els partits". Aquesta, al seu torn, pot ser unipersonal o de llista. Les candidatures unipersonals les trobem a sistemes majoritaris com el nord-americà, mentre que les candidatures amb vot de llista són aquelles on hi ha un seguit de candidats ordenats per llistes de partits. I perquè parlo de candidatures, llistes i representativitat? Doncs per que llegint les reaccions a <a href="http://ccfarre.blogspot.com/2010/07/catalunya-ja-es-una-mica-mes.html">la prohibició de les curses de braus a Catalunya</a> m'ha sobtat una cosa. Ningú ha parlat d'un dels aspectes més importants de la reforma. Ningú ha parlat d'acció col·lectiva, associacions d'interessos o disciplina de vot.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.hazteoir.org/files/images/urna%20electoral_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="309" src="http://www.hazteoir.org/files/images/urna%20electoral_0.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La idea general que regeix la Ciència Política és que<b> un sistema electoral ha de mantenir l'equilibri entre la representativitat del partit, és a dir de la societat, i la representativitat del candidat, és a dir d'una comunitat concreta</b>. Inclinacions cap a una o altra banda produeixen resultats subòptims. En el cas d'Espanya (excepte a les eleccions pel Senat), les llistes són tancades i bloquejades, pel que l'elector vota una llista presentada per un partit i bloquejades en tant en quant l'ordre d'aquestes llistes no pot ser alterat. Així doncs, és un sistema que no té gaire en compte les preferències dels electors i en canvi prima les del partit, podent afegir a la llista persones que segueixin criteris aliens a l'interès general o de comunitat que pretén representar.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però la història canvia si parlem de la votació per tal d'abolir les curses de braus. En aquesta votació diversos partits han optat per permetre la llibertat de vot, el que significa que la funció dels parlamentaris catalans esdevenia semblant a la dels senadors o congressistes americans. Passaven a exercir la seva feina com si es tractés d'un sistema majoritari. Això ha permès la intervenció d'una forma de fer política molt i molt interessant per a tots els politòlegs: els grups de pressió o <i>lobbies</i>. I dic interessant per que <b>és una de les fonts més importants d'empleabilitat per a llicenciats en Ciències Polítiques als Estats Units, Europa i, en menor mesura, Espanya</b>. Es tracta d'establir contactes entre organitzacions que promouen o defensen els interessos de determinat grup de ciutadans i les institucions de l'Estat. La voluntat d'aquestes organitzacions, guiades per politòlegs, és exercir tota la influència possible sobre els àmbits de l'esfera pública que afectin als seus interessos.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Així doncs, la unió entre una major disponibilitat dels parlamentaris a escoltar diverses veus (ja que aquests no tenien el vot determinat pel partit) i l'exercici dels grups de pressió o <i>lobbies</i> (pro-taurins i anti-taurins) han donat a llum una nova forma de participació més democràtica. De totes formes, i sense tenir en compte la posició dels politòlegs a favor de models anglosaxons per la seva major oferta de treball, hem de vigilar amb aquest debat. Què és el que hem de primar en un càrrec electe? Que aquest defensi els interessos de la comunitat més propera (territori, grup ètnic, sexe, edat, religió...) o bé els interessos generals? De totes formes una cosa està clara: el que va començar amb una signatura feta amb un boli <i>Bic</i> ha acabat amb una llei parlamentària i això és un èxit innegable de la democràcia.</div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-51248568113326099222010-07-28T20:18:00.001+02:002010-07-28T20:26:01.605+02:00Catalunya ja és una mica més civilitzada<div style="text-align: justify;">Fa uns quants dies em trobava a Pamplona celebrant les festes de San Fermín. És una festa que no em perdo mai des de fa 5 anys. Aquesta però, té una part que no m'agrada. Aquest any però, una escena em va quedar gravada. De bar en bar i de festa en festa vàrem anar a parar a un local que a priori era semblant a la resta: poca llum, música comercial, cervesa i algun personatge en un estat etílic bastant elevat. Tot això a les 6 de la tarda (si, allí la festa és non-stop, 24 hores). A aquella mateixa hora i a la mateixa Pamplona però uns centenars de metres més endavant s'hi produïa un fet que es retransmetia per les televisions del local. El canal sintonitzat era Canal + Toros (es veu que fins i tot hi ha un canal dedicat exclusivament a aquesta temàtica) i no cal dir que ningú hi prestava la més mínima atenció, la gent prefereix parlar/lligar/ballar a veure un "espectacle" així. Jo m'ho vaig quedar mirant uns 10 minuts, suficient per veure l'aberració a la que molts gosen anomenar "art". Ni art ni històries, d'això se'n diu tortura i crueltat. La superioritat amb la que el torero senyalava als ulls al brau ferit de mort i agonitzant a la sorra tot cridant "muere! muere!" era grotesca. Avui però, podem estar contents: Catalunya ja és una mica més civilitzada.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://noticiasyactivismo.blogspot.es/img/tortura.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="286" src="http://noticiasyactivismo.blogspot.es/img/tortura.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Això si, el tema sembla no estar tant clar a la resta d'Espanya i entre alguns sectors de Catalunya. La veritat és que no ho entenc, pel que m'agradaria fer un parell de comentaris:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>1. <i>Les curses de braus són una tradició o cultura</i></b>. Soberana absurditat. Els romans tenien com a tradició llençar cristians als lleons o fer lluites a mort de gladiadors. I fins no fa gaires anys (en realitat menys de 50) eren els pares qui escollien els marits per a les seves filles o els mateixos marits qui decidien el que podia o no podia fer la seva esposa. No sé si cap dels defensors de les curses de braus estaria disposat a defensar aquestes tradicions. D'aquí 50 anys ens sorprendrem de com es podia permetre aquesta festa sanguinària.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>2.</b> <b><i>Els drets humans estan per sobre dels drets dels animals.</i></b> Si i no. És així si haguéssim d'escollir entre la vida d'un animal i la d'un humà, però no pas en una situació on l'animal no ha demanat pas ficar-s'hi si no més aviat al contrari, l'han obligat. Els animals també tenen drets i entre aquests drets hi apareix en primer lloc el dret a la vida i posteriorment a no ser torturats. El dret humà a gaudir del propi cos o de la pròpia imatge està per sobre del dret d'un animal a no ser usat per testar cosmètics? Permeteu-me dubtar-ho.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://ulysshes.files.wordpress.com/2010/04/jose-tomas_primer-toro-707211.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="235" src="http://ulysshes.files.wordpress.com/2010/04/jose-tomas_primer-toro-707211.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>3.</b> <i><b>Els animals de granja viuen pitjor i no se'ls defensa igual.</b></i> Mentida. Les mateixes organitzacions que van impulsar la ILP tenen demandes per garantir una ramaderia i una pesca sostenible i sense tortures. No totes les granges tenen 40 gallines per metre quadrat o porcs que amb prou feines poden caminar. De fet, us convido a acostar-vos als Pirineus on la ramaderia és d'allò més natural proveint beneficis més que satisfactoris. La ramaderia intensiva no és la única que existeix.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>4. <i>És un tema de nacionalisme</i></b>. Fals. De fet, les curses de braus porten molts més anys a Catalunya que no pas a Espanya. Fins i tot es podria dir que són més catalanes que espanyoles, però això no treu que hagin estat, siguin i continuaran sent una forma de tortura animal. M'és igual si és tradició catalana, espanyola o grega; els punts 1 i 2 són suficients per acabar amb aquesta tradició catalana, espanyola o grega.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Jo no tinc absolutament res contra algú que vulgui posar-se davant d'un brau i torejar-lo. Al contrari, desprès de cinc anys de San Fermines ho trobo d'una valentia increïble. Això si, no entenc per quina estranya raó ha de matar al brau desprès de torejar-lo. De la mateixa forma que els "<i>recortadores</i>" o els "<i>saltadores</i>" no sacrifiquen a l'animal desprès dels seus espectacles tampoc ho hauria de fer un torero. I ja posats, afegeixo que un espectacle de "<i>recortadores</i>" és molt més impressionant que una cursa de braus normal i corrent.<br />
<br />
Per cert, tot escrivint aquest article he vist les primeres reaccions dels pro-taurins. Tot un exemple del que segons quina gent entèn per "civilització": <a href="http://www.cronica.cat/noticia/La_venjanca_dels_pro-taurins_el_torero_Enrique_Guillen_ataca_una_seu_dEsquerra">un grup de pro-taurins liderats pel torero Enrique Guillén han assaltat una seu d'Esquerra</a>. Avui però, i deixeu-me dir-ho de forma més contundent desprès de la noticia, podem estar contents: Catalunya ja és una mica més civilitzada.</div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-9139571515733125142010-07-21T21:07:00.000+02:002010-07-21T21:07:05.219+02:00Els comunistes independentistes<div style="text-align: center;"><object width="445" height="364"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Hg1WQrlN-8k&hl=es_ES&fs=1?color1=0x3a3a3a&color2=0x999999&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/Hg1WQrlN-8k&hl=es_ES&fs=1?color1=0x3a3a3a&color2=0x999999&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></object></div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-12835319544943420632010-07-20T20:05:00.000+02:002010-07-20T20:05:25.852+02:00Multidimensional Poverty Index<div style="text-align: justify;">Una de les discussions que més es donaven a classe durant la carrera de polítiques (i que s'han continuat donant durant el màster) era la poca fiabilitat dels indicadors agregats. Com mesurem la felicitat? I la pobresa? Hi ha tantes variables que hi influeixen que el càlcul es fa complicat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Tot i així, la <a href="http://www.ophi.org.uk/">Oxford Poverty and Human Development Initiative</a> (OPHI) en col·laboració amb la United Nations Development Programme (UNDP) han desenvolupat un nou indicador que permet detectar la pobresa de forma més eficient des d'una perspectiva multidimensional. Es tracta del <a href="http://www.ophi.org.uk/policy/multidimensional-poverty-index/">Multidimensional Poverty Index</a> (MPI). El MPI té en compte diverses privacions, des de deficiències a la llar fins a la salut dels individus o l'accés a serveis. Es tracta doncs d'una mesura més acurada que el dòlar-per-dia i més eficient que l'Índex de Desenvolupament Humà. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Si xafardegeu per la web del MPI trobareu totes les característiques, com es calcula i una relació dels Working Papers que ja han començat a fer-lo servir.</div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-48729680636858696992010-06-28T18:08:00.000+02:002010-06-28T18:08:36.215+02:00Deixeu a les vostres filles que beguin<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Un dels malsons més grans dels pares de joves adolescents és que s’emborratxin i tinguin relacions sexuals “inesperades”. Si ets pare i has pensat que la teva filla s’emborratxa amb aquest objectiu en ment t’equivoques, l’alchol no l’afecta. <o:p></o:p></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="EN-GB">Glen Waddel (2010), de la Universitat d’Oregon ha publicat un estudi titulat “<a href="http://ideas.repec.org/p/iza/izadps/dp4880.html">Gender and the influence of peer alcohol consumption on adolescent sexual activity</a>”. Per realitzar-lo ha fet servir el National Longitudinal Study of Adolescent Health i, finalment, ha determinat que l’activitat sexual no depen de la beguda ingerida. </span>A més, afirma que l’activitat sexual femenina no depèn del que ella hagi begut, si no del que l’home hagi begut. És a dir, deixeu que les vostres filles beguin el que vulguin, això si, eviteu que surtin amb nois que beuen.<o:p></o:p></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><b>Font:</b><o:p></o:p></span></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Waddell, Glen R., 2010. "<a href="http://ideas.repec.org/p/iza/izadps/dp4880.html">Gender and the Influence of Peer Alcohol Consumption on Adolescent Sexual Activity</a>". IZA Discussion Papers 4880, Institute for the Study of Labor (IZA).<o:p></o:p></span></div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-64546138707695641922010-06-14T19:22:00.001+02:002010-06-14T19:22:55.159+02:00Nou descobriment<div style="text-align: justify;">Fa uns dies que la gent em comenta que <b>Barcelona és bona si la bossa sona</b> està prenent un caire molt "familiar" amb la publicació d'articles de temes molt planers. No ho negaré i tot té una explicació. Fa un parell de setmanes que he descobert una mina d'or.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Durant el meu temps lliure m'agrada xafardejar estudis i publicacions, així que navegant i navegant vaig anar a parar a una web titulada "<a href="http://ideas.repec.org/">IDEAS: Economics and Finance Research</a>". Es tracta d'una web creada pel <a href="http://repec.org/">RePEc</a> (Research Papers in Economics), un grup de voluntaris de més de 70 països amb la voluntat de fer accessible a tothom l'economia. Destaca per tenir més de 775.000 <i>working papers</i> gratuïts sobre una grandíssima varietat de temes. I jo, per no avorrir al personal, anava publicant (i així seguiré fent) els estudis més curiosos.</div><br />
<div style="text-align: justify;">No deixeu de donar-hi un cop d'ull, hi ha MOLT material.</div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-60867443733055980392010-06-10T16:44:00.002+02:002010-06-10T16:47:49.243+02:00L’economia de les tasses de vàter<div style="text-align: justify;">No, no és un article sobre la indústria del vàter (per molt interessant que us pugui semblar aquesta indústria), sinó més aviat sobre l’hàbit dels homes de deixar la tapa de l’urinari aixecada. Però, quina és la forma més eficient per deixar la tapa? Tenim raó els homes o la tenen les dones? Tenen raó les vostres parelles quan us renyen per no deixar la tapa baixada? Vegem-ho.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El problema de la tapa del seient més preuat de la casa el podem estudiar mitjançant teoria de jocs. Es tracta d’un joc de 2 jugadors que no cooperen. <b>Partim també de que el fet de deixar la tapa del vàter baixada és ineficient (de fet, per això els homes tendeixen a deixar-la aixecada inconscientment).</b> No obstant això, per a consternació de la masculinitat, trobem que la norma de deixar la tapa abaixada és la més acceptada socialment entre els jugadors, per molt que “acceptada” no vulgui dir “eficient”. </div><br />
<div style="text-align: center;"><a href="http://estamuylejosjapon.files.wordpress.com/2009/10/img_2937.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://estamuylejosjapon.files.wordpress.com/2009/10/img_2937.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Però què en diu la literatura científica sobre això? (Sí, hi ha literatura científica sobre el tema). Jay Phil Choi té un estudi titulat “<a href="https://www.msu.edu/%7Echoijay/etiquette.pdf"><i>Up or Down? A male economist’s manifesto on the toilet seat etiquette</i></a>”, on afirma que la norma egoista de deixar el seient com cadascú prefereix és la més eficient. Qualsevol altra norma (sempre amunt o sempre avall) té perjudici doble (abans de fer-lo servir i desprès per tornar-lo a deixar com la norma indica) per a un dels membres de la parella. I aquest perjudici cal multiplicar-lo per cada viatge al bany que es realitzi. Amb la regla de l’egoisme proposada per Jay Phil Choi pot donar-se el cas de que no faci falta ajustar la tapa, doncs dependrà de qui hagi visitat abans el vàter, i tampoc caldrà ajustar-la al final, ja que es deixarà en la posició que a un mateix li convingui. Us recomano que doneu un cop d’ull a aquest estudi, és increïble com, matemàticament, demostra la inutilitat de la norma de “la tapa sempre avall”. </div><br />
<div style="text-align: justify;">Però aquest argument deixa de banda un concepte bàsic: el conflicte, o el que és el mateix, la teoria de jocs. Així, tenim altres estudis (sí, n’hi ha més d’un...) com el de Richard Harter (2005). Aquest, assumeix que els membres d’una casa tendeixen a minimitzar el cost del moviment de la tapa per un factor de repartició de la tasca. Però què passa si els individus decideixen actuar estratègicament i jugar al joc de forma racional?</div><br />
<div style="text-align: justify;">Dins d’un joc no cooperatiu, com és el cas, els individus poden castigar als altres. En el nostre cas, la penalització es tractaria de les dones escridassant als homes per haver deixat la tapa aixecada. Mentre que en els estudis anteriors deixar la tapa sempre abaix era ineficient (degut a la inexistència de penalitzacions via escridassades), ara ens trobem amb un <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Equilibri_de_Nash">equilibri de Nash</a> (l’home tractarà d’evitar la penalització fent un esforç i abaixant la tapa). En qualsevol joc, o en la majoria, sempre hi ha més d’un equilibri diferent, així que tampoc és determinant l’equilibri de Nash. <b>És per això que si els fem entendre a les noies, basant-nos en els estudis de Jay Phil Choi i Richard Harter, que deixar la tapa sempre avall és del tot ineficient deixaran d’escridassar-nos i podrem negociar una estratègia millor.</b> Encara hi ha esperança.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>Fonts:</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Jay Phil Choi, 2002. “<a href="https://www.msu.edu/%7Echoijay/etiquette.pdf">Up or Down? A male economist’s manifesto on the toilet seat etiquette</a>”. Department of Economics, Michigan State University </div><br />
<div style="text-align: justify;">Richard Harter, 2005. “<a href="http://www.scq.ubc.ca/a-game-theoretic-approach-to-the-toilet-seat-problem/">A game theoretic approach to the toilet seat problem</a>”.</div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-9641652275366996432010-06-01T12:55:00.002+02:002010-06-01T12:55:16.835+02:00Entrevista a ATTAC a la CNN+Interessant:<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><object height="300" width="400"><param name="allowfullscreen" value="true" /><param name="allowscriptaccess" value="always" /><param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=12066883&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=&fullscreen=1" /><embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=12066883&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="400" height="300"></embed></object></div><div style="text-align: center;"><a href="http://vimeo.com/12066883">Entrevista a ATTAC en CNN+</a> from <a href="http://vimeo.com/user887439">AttacTV</a> on <a href="http://vimeo.com/">Vimeo</a>.</div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-18784155657838557272010-05-31T19:18:00.007+02:002010-05-31T22:42:02.835+02:00El suïcidi polític i diplomàtic d'Israel<div style="text-align: justify;">Aquesta matinada l'exèrcit israelià ha atacat un comboi en aigües internacionals. El comboi estava format per sis vaixells carregats amb 10.000 tones d'ajuda humanitària (medicines, material hospitalari, educatiu, esportiu i de construcció). S'hi trobaven a bord <b>dos catalans de Vic</b> i membres de la ONG "<a href="http://culturaipau.vicentitats.cat/">Cultura, Pau i Solidaritat</a>", <b>un periodista espanyol de TeleSur</b>, <b>12 parlamentaris d'Alemanya, Bulgària, Irlanda, Noruega i Suècia</b>, un <b>premi Nobel de la Pau</b>, <b>supervivents jueus de l'holocaust nazi</b> a favor de la pau amb Palestina, i així fins a un nombre de 700 persones entre cooperants i periodistes. Destí del comboi? La zona bloquejada de Gaza. Resultat de l'assalt? <a href="http://www.elpais.com/articulo/internacional/muertos/ataque/Israel/flotilla/ayuda/humanitaria/Gaza/elpepuint/20100531elpepuint_3/Tes">16 cooperants morts i 70 ferits</a>.</div><br />
<div style="text-align: justify;">L'exèrcit d'Israel ha optat per saltar-se la legalitat internacional i assaltar els sis vaixells en aigües internacionals tintant, finalment, la Mediterrània de vermell. Però, què significa aquest atac?</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1. Assalt d'un vaixell en aigües internacionals.</b> La legalitat internacional de nou queda en paper mullat mentre <a href="http://www.elpais.com/articulo/internacional/Consejo/Seguridad/reunira/urgencia/tarde/ataque/israeli/elpepuint/20100531elpepuint_15/Tes">la ONU es reuneix amb caràcter d'urgència</a> per tractar de solucionar l'enèsima trepitjada a la llei per part d'Israel. Segons l'article 101 de la <a href="http://www.un.org/Depts/los/convention_agreements/texts/unclos/convemar_es.pdf">Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar</a> (pàgina 72) això té un nom: pirateria.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>2. Les armes i la desproporcionalitat.</b> La gravetat és monumental. La desigualtat de la batalla és escandalosa, el que em dificulta entendre els defensors de l'actuació de les forces d'Israel. L'exèrcit israelià mateix ha publicat el vídeo de les armes amb les que han estat atacats. Aquí el teniu:</div><br />
<div style="text-align: center;"><object height="364" width="445"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/FzGiSpXmnQ0&hl=es_ES&fs=1&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/FzGiSpXmnQ0&hl=es_ES&fs=1&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></object></div><br />
<div style="text-align: justify;">Les armes són bàsicament tiradors (<i>tirachinas</i> en castellà), pals, una fregona i <a href="http://www.elpais.com/articulo/internacional/Tirachinas/palos/sillas/plastico/repeler/asalto/Armada/israeli/elpepuint/20100531elpepuint_23/Tes">cadires de plàstic</a>. No vull fer broma amb aquest tema, però no estem parlant precisament d'armes de destrucció massiva. L'exèrcit d'Israel en canvi, gaudeix de l'armament més modern del món.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>3. La premsa internacional ha estat expulsada de la zona.</b> Tot i que a tots els vaixells hi havia presència de periodistes i personalitats (inclosos parlamentaris i premis Nobel) per garantir la legalitat del comboi , l'Estat d'Israel ha expulsat a tots els periodistes internacionals del port d'Ashdod on els vaixells han estat traslladats. De què tenen por?</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>4. Hem assistit al suïcidi diplomàtic d'Israel.</b> El vaixell que ha rebut l'assalt més violent té bandera turca. Turquia va ser el primer país musulmà en reconèixer l'Estat d'Israel, l'únic país de la zona que comercia amb els israelians, i l'Estat que disposa de les bases de la OTAN des de les que es defensaria a Israel en una possible invasió. Ara és el pais <a href="http://www.elpais.com/articulo/internacional/Turquia/habla/terrorismo/Estado/inhumano/avisa/Israel/asuma/consecuencias/elpepuint/20100531elpepuint_4/Tes">més cabrejat de tots</a>.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>5. Es tracta d'un acte de guerra contra un país de la OTAN.</b> L'assalt d'un vaixell per part de militars i en aigües internacionals és en tota regla un acte de guerra, el que pot considerar-se una declaració de guerra contra Turquia, que ja ha demanat explicacions urgents. I la declaració de guerra contra un país de la OTAN significa una declaració de guerra contra tota l'Aliança: els Estats Units, França, el Regne Unit i un munt d'Estats entre els que s'inclou Espanya.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/TAPxFivhkGI/AAAAAAAAAis/3PXuMaGtoCU/s1600/anti_IDF.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/TAPxFivhkGI/AAAAAAAAAis/3PXuMaGtoCU/s320/anti_IDF.jpg" /></a></div></div><br />
<div style="text-align: justify;">Solucions alternatives que tenia Israel? Atenent-nos a la legalitat internacional i nacional, si Israel creu que un vaixell amb bandera d'un país de la OTAN transporta armes al seu territori ha de:</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1. Exigir al país que l'abandera que aturi el vaixell emparant-se en les lleis internacionals de cooperació internacional.</b> En cas que l'Estat que abandera el vaixell no ho ordeni aquest serà jutjat per la justícia internacional per l'incompliment de la legalitat internacional.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>2.</b> Si tot i les indicacions dels dos Estats (en aquest cas Israel i Turquia) el capità decideix continuar amb la ruta prevista <b>cal aturar-lo tan aviat entri en aigües territorials</b>.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>3. Bloquejar-lo al port un cop ha amarrat</b>, posar a disposició judicial al capità i procedir a l'escorcoll del vaixell.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El que MAI es pot fer és assaltar-lo en aigües internacionals, causant 16 morts i que a Tel Aviv no rodin caps. I que quedi clar, no defenso en cap cas als integristes musulmans <a href="http://ccfarre.blogspot.com/2009/12/favor-de-lantisionisme.html">ni soc anti-jueu ni anti-semita</a>. Odio profundament qualsevol fonamentalisme o fanatisme religiós (i d'aquests n'hi han musulmans i jueus). Però les cartes i els morts ja són sobre la taula. Ara ens diran que entre els cooperants hi havia terroristes. El mateix argument que a l'any 1939 va portar els nazis a exterminar als jueus ja que creien que tots ells, sense excepció, eren responsables de portar a la misèria a Alemanya. Si l'argument nazi no era acceptable, el jueu tampoc ho pot ser. Si un argument no justifica l'holocaust, tampoc l'altre justifica l'assassinat de persones innocents. Perquè això és el que ha de quedar més clar: el centre de tota la discusió no és que Israel es salti a la torera les regles internacionals, allò veritablement important és que avui hi ha 16 cooperants que no tornaran mai més a casa seva. Hi ha línies que ni tan sols Israel pot travessar i aquesta matinada ho ha fet.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>¡Israel! ¿No oyes las voces de tus muertos que te recriminan que te comportes como hicieron sus verdugos? ¡Qué triste destino el del pueblo judío, asesinar o ser asesinado! ¿Por qué le negáis, involucionistas del Estado de Israel, el derecho a ser un pueblo amable, respetado y admirado como se merecen muchos, muchísimos ciudadanos judíos dispersados por todo el mundo?</i></div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-76280637140319448452010-05-30T12:05:00.001+02:002010-05-30T12:05:00.385+02:00Casar-se engreixa<div style="text-align: justify;">Per una d'aquelles coses de l'observació natural (la que es dóna amb els ulls, no l'empírica basada en dades) tothom confirmaria la hipòtesi de que les persones casades tendeixen a tenir un pes més elevat que les solteres. Però les dades (aquest cop si, observació empírica) confirmen la hipòtesi? Ahir a la nit, tot veient Buenafuente, xafardejava els estudis publicats sobre aquest tema. La conclusió era semblant a tots els que vaig consultar.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://firstpersonsingular.org/wp-content/uploads/marriage-and-obesity.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://firstpersonsingular.org/wp-content/uploads/marriage-and-obesity.jpg" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Jeffrey i Rick (teniu l'enllaç de l'estudi al final de l'article) van realitzar un estudi fent servir la informació recollida durant 2 anys de 2528 treballadors per tractar d'estimar l'efecte del matrimoni i el divorci sobre l'obesitat. Les conclusions són bàsicament aquestes:</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>- Casar-se incrementa l'Índex de Massa Corporal en un 0'70 per als homes i un 0'96 per a les dones.</b> És a dir, uns 2 quilos per als homes i uns 3 quilos per a les dones. I aquest increment augmenta amb el temps.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>- Divorciar-se redueix l'Índex de Massa Corporal.</b> Els coeficients estimats són de -0'27 per als homes i -0'63 per a les dones. </div><br />
<div style="text-align: justify;">A més, l'estudi també conclou que els matrimonis tendeixen a pesar el mateix que la seva parella a mesura que passa el temps, el que demostraria la importància dels factors ambientals (tipus de vida, d'alimentació...) a l'hora de determinar l'obesitat. De fet, a <a href="http://ccfarre.wordpress.com/">Salus Populi Suprema Lex Esto</a> també he parlat d'aquest fenòmen: <a href="http://ccfarre.wordpress.com/2010/05/28/dedicar-tiempo-a-comer-reduce-la-obesidad/">els països que dediquen més temps a menjar són països amb menys obesitat</a>.</div><br />
<div style="text-align: justify;">I això per què és així? Doncs la hipòtesi que defensen Uri Gneezy i Jason Shafrin (també teniu l'estudi al final) és que les persones casades tenen menys incentius a mantenir-se sans donat que es troben fora del mercat de parelles. Aquest altre estudi a més, mostra com les dones que conviuen amb les seves parelles sense casar-se guanyen menys pes que les dones casades. <b>És a dir, sembla que a mesura que augmenta el compromís també augmenta el pes.</b> O, com afirmen els autors, la probabilitat de que una parella es separi és un dels determinants del pes. Així, les dones en relacions molt estables guanyen molt més pes que les dones solteres.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Si voleu consultar les fonts i no voleu pagar podeu fer servir el servei <a href="http://www.upf.edu/bibtic/recursos/acces_fora.html">Troia de la UPF</a>, això si, n'heu de ser estudiants. Si no, us tocarà pagar per veure els estudis.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Fonts:</div><br />
<div style="text-align: justify;">Jeffery RW, Rick AM. (2002) “<a href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12181390">Cross-sectional and longitudinal associations between body mass index and marriage-related factors.</a>” Obesity Research 2002 Aug;10(8):809-815.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Gneezy U, Shafrin J. (2009) "<a href="http://jasonshafrin.com/papers/Marriage.pdf">Why does getting married make you fat? Incentives and appearance maintenance</a>" University of California, March 25 2009 </div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-37863474484886878722010-05-28T16:50:00.013+02:002010-05-28T17:30:00.230+02:00L'adulteri NO és desitjable<div style="text-align: justify;">Ahir jugava una mica amb la polèmica i les trampes lògiques per <a href="http://ccfarre.blogspot.com/2010/05/ladulteri-es-desitjable.html">defensar l'adulteri de forma científica</a>, fent servir l'òptim de Pareto. Però no patiu, era un article escrit en to d'humor, de fet, aquest segon article l'escric tot just acabar d'escriure l'anterior i serà publicat de forma automàtica per Blogspot a la mateixa hora que la primera part. Així doncs, quins son els errors de l'argumentació que vaig fer servir ahir? Els següents:</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>(1) L'òptim de Pareto no acostuma a ser usat en casos d'informació asimètrica.</b> És a dir, en teoria de jocs, hom només pot comparar A i B si tots els <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_dels_jocs">jugadors</a> tenen la mateixa informació, imperfecta o no, però idèntica. És a dir, tots dos necessiten informació perfecta o informació imperfecta.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://blackliberal.files.wordpress.com/2009/12/elin-woods-and-tiger-woods.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="250" src="http://blackliberal.files.wordpress.com/2009/12/elin-woods-and-tiger-woods.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>(2) El criteri de Pareto no té en compte la dimensió del benestar dels individus</b>, en el sentit que només està interessant en les conseqüències dels actes, no en els actes mateixos. És a dir, el criteri de Pareto entendrà que l'adulteri és bo perquè la vida del marit no canviarà el més mínim (tant si finalment es consuma l'adulteri com si no) i en canvi la dona haurà complert la seva preferència (tot allò que deia sobre la indiferència entre A o B i la preferència de la dona per A sobre B). El que no té en compte el criteri de Pareto és que l'adulteri (o robatori, assassinat, estafa...) és una activitat col·lectivament no desitjable pels valors de la nostra societat, per tant, fos quina fos la preferència de qualsevol dels individus (robar, matar, estafar...), la conclusió no hauria de ser mai òptima en el nostre context cultural.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>(3) Estem parlant d'una situació teòrica.</b> Efectivament, no estem tenint en compte un munt de variables: remordiments, errors de la dona, suspicàcia de l'home, possibles rumors que arribin a l'home... En resum, que es tracta d'un supòsit teòric molt simple. </div><br />
<div style="text-align: justify;">Així que no patiu, l'adulteri no és desitjable ni justificable via òptim de Pareto.</div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-3661296463410355022010-05-27T16:50:00.004+02:002010-05-28T17:43:48.330+02:00L'adulteri és desitjable<div style="text-align: justify;">Per aquells que no hagin estudiat ciències socials cal que, abans d'entendre per quina raó l'adulteri és desitjable, sàpiguen què és l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92ptim_de_Pareto">òptim (o eficiència) de Pareto</a>. Es tracta d'un sistema per medir situacions òptimes on el resultat és Pareto-eficient quan no és possible que algú obtingui un benefici major sense que hi perdi algú altre. <b>És a dir, si tothom prefereix la opció A a la B, llavors la situació A és preferible a nivell col·lectiu que la situació B</b>. Aquest és el model simplificat ja que, com veurem, no podem oblidar els casos on els individus són indiferents entre dues opcions.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://puedocambiar.files.wordpress.com/2009/07/adulterio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://puedocambiar.files.wordpress.com/2009/07/adulterio.jpg" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Ara imagineu-vos una parella. En aquesta parella la dona està dubtant entre mantenir-se fidel o enganyar al marit amb un company del gimnàs. Suposem que aquesta dona és força subtil (a diferència dels homes) i pot anar a passar-s'ho bé sense que l'enganxin. També suposem que la dona no té prou valor per deixar al seu marit; prefereix ser infidel argumentant que "<i>l'explotador del cap l'ha fet quedar fins tard a la feina fent hores extres</i>".</div><br />
<div style="text-align: justify;">Així doncs, tenim dos opcions: <b>(A)</b> la dona continua sent fidel i <b>(B)</b> la dona és infidel però sense que el seu marit ho sàpiga. D'acord amb la nostra hipòtesi, <b>la dona prefereix B sobre A</b>. Però, i l'home? Què respondrà a la pregunta: "Què prefereix: que la seva dona li sigui fidel o que li sigui infidel i vostè no ho sàpiga mai?". Suposo que <b>l'home respondrà que espera que la dona li sigui fidel i, per tant, prefereixi A sobre B</b>.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Tanmateix, aquesta opció és problemàtica, ja que l'home és incapaç de distingir entre la opció A i B i per tant, en realitat és indiferent a qualsevol de les opcions. La raó és senzilla: <b>té informació imperfecta</b>. La única opció doncs, és que l'home es posi en la situació d'un observador exterior que vegi totes dues opcions i determini quina és bona i quina no.</div><br />
<div style="text-align: justify;">On vull arribar amb tota aquesta història? Doncs que si l'home és indiferent entre la opció A i B i la dona prefereix B sobre A... aplicant el criteri de Pareto es dedueix que, col·lectivament, es prefereix B a A. És a dir, l'adulteri és la opció desitjable. </div><br />
<div style="text-align: justify;">Però abans de que la meva futura muller comenci a llençar la meva futura roba i la meva futura Play Station 5 per la finestra de la nostra futura casa... ja aviso que tinc preparada la segona part de l'article. Tot el que he escrit és una trampa lògica. Algú sap per què?<br />
<br />
<b>Edició a divendres 28 de Maig.</b> Aquí està la segona part de l'article: <a href="http://ccfarre.blogspot.com/2010/05/ladulteri-no-es-desitjable.html">L'adulteri NO és desitjable</a>. </div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-39552858150474422692010-05-21T15:09:00.001+02:002010-05-21T15:10:30.168+02:00A per el Triatló Olímpic!<div style="text-align: justify;">Hi havia un temps en que sortir de casa lleuger de roba i amb ganes de córrer no era gaire habitual. Però ara som legió. Som més d'un milió de corredors en actiu els que fem servir la cursa a peu per solucionar els nostres deutes amb l'exercici aeròbic, desembussar el cos i la ment desprès d'una jornada laboral o per posar a prova els límits de la nostra capacitat com a éssers humans.</div><br />
<div style="text-align: justify;">I arriba el punt en que enllaçar passos veloços de forma repetitiva ja no és suficient. Desprès d'assolir el somni d'acabar una <a href="http://ccfarre.blogspot.com/2010/03/marato-de-barcelona-2010.html">Marató</a> arriba el punt en que vols anar més enllà. Vols descobrir els límits del cos i de la ment. Perquè no hi ha res noble en ser superior a la resta, la veritable noblesa consisteix en ser superior al nostre antic "jo". Per això em plantejo un nou objectiu: el triatló olímpic.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/S_aFweETpTI/AAAAAAAAAic/hXPh5gYUNvk/s1600/P5160142+copia+-3-.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/S_aFweETpTI/AAAAAAAAAic/hXPh5gYUNvk/s400/P5160142+copia+-3-.PNG" width="400" /></a></div></div><br />
<div style="text-align: justify;">Bogeria o passió? Per quina raó hauria de posar algú el seu cos contra les cordes i colpejar-lo un cop i un altre? Son preguntes que amics, familiars i coneguts m'han fet molts cops. La resposta és l'assolida en finalitzar la <a href="http://ccfarre.blogspot.com/2010/03/marato-de-barcelona-2010.html">Marató de Barcelona</a>: mai cap prova m'havia brindat tal sensació de felicitat interior. I me la va brindar perquè la victòria no va ser física, va ser mental. <b>El factor psicològic té un paper tant (o més) important que el físic.</b> Per molt que entrenem com animals no ho aconseguirem si la nostra ment no és capaç de suportar la intensa fatiga i els pensaments adversos que ens assaltaran durant el nostre camí a la recerca dels límits. I enfrontar-te a aquests límits t'ensenya una cosa que fins llavors potser no tenia tan clara: tot està al nostre cap. <b>Nosaltres som els únics responsables de qualsevol barrera que ens posem a la vida.</b> Una marató et demostra que la ment pot amb tot i que les nostres cames la seguiran.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Així que ara espero que em segueixin durant els 1'5 Km de natació en mar obert, 40 Km de bicicleta i els 10 Km de cursa a peu del <a href="http://www.triathlonseries.org/ts2010/barcelona_cat.html">Triatló de Barcelona</a>. Només així es pot assolir el cim: quan ja no queden més forces, quan un creu que ha arribat al seu límit, és llavors quan ha de continuar endavant. </div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-55116854630124357312010-05-13T18:13:00.001+02:002010-05-13T18:13:00.135+02:00HiT Barcelona 2010Per a tots aquells interessats en el tema de l'emprenedoria teniu una cita a la que no podeu faltar:<br />
<div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><object height="340" width="560"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Wm46NWjCDj4&hl=es_ES&fs=1&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/Wm46NWjCDj4&hl=es_ES&fs=1&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object></div><br />
Més informació a la web de <a href="http://www.hitbarcelona.com/">HiT Barcelona 2010</a>.Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-17231710952937577832010-05-12T14:19:00.002+02:002010-05-12T14:20:52.371+02:00Resposta a les crítiques contra la reforma de la Diagonal<div style="text-align: justify;">Desprès de l'article d'ahir sobre <a href="http://ccfarre.blogspot.com/2010/05/reforma-de-la-diagonal-raons-per.html">la reforma de la Diagonal</a>, es va iniciar al Facebook un bon enrenou. No només al meu mur, si no al mur d'altres amistats que comentaven, enllaçaven i em mostraven suport o criticaven via xat. La veritat, mai hagués dit que una reforma urbanística tingués interès per a tanta gent. Aquest cop però, no vull parlar dels que em van donar suport (ja fos penjant enllaços al seu mur o comentant-m'ho pel xat). Avui parlaré dels principals arguments que fan servir els contraris a la reforma i els arguments pels que no tenen raó.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>Crítica 1: No és una reforma necessària.</b> No cal ser un gran geni de l'urbanisme per veure que la Diagonal no funciona. De problemes de circulació n'hi ha un munt: els semàfors duren poc, els laterals són plens de vehicles carregant i descarregant, si vas a peu mai saps quan et pot passar per sobre una bici, en hores puntes és un caos, els vianants es veuen obligats a caminar per voreres de 90 cm, hi ha acumulacions de busos (no és estrany veure dos 33 seguits quan la freqüència de pas hauria de ser de 6 minuts)... I no només això, l'autèntic problema és que les coses empitjoraran. Aquesta és la previsió feta pels tècnics urbanístics sobre la situació al 2018:</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/S-qThZnFpcI/AAAAAAAAAiE/jzwQNOePabU/s1600/Diagonal1.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="251" src="http://3.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/S-qThZnFpcI/AAAAAAAAAiE/jzwQNOePabU/s400/Diagonal1.PNG" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i>(Podeu clicar a la imatge per fer-la més gran)</i></div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>Crítica 2: La circulació amb la reforma serà més lenta.</b> Fals. Anem per parts. En primer lloc facilitarà l'entrada de vehicles: l'Avinguda Sarrià, en el seu tram entre Francesc Macià i Av. Terradelles, així com Urgell, entre Diagonal i Av. Sarrià, canviaran de sentit. Resultant alguna cosa d'aquest estil:</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/S-qUiK5pc8I/AAAAAAAAAiM/JRRRlhv5UkY/s1600/Diagonal2.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/S-qUiK5pc8I/AAAAAAAAAiM/JRRRlhv5UkY/s320/Diagonal2.PNG" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Altres canvis significatius són:</div><br />
<div style="text-align: justify;">- El pas de Diputació i Castillejos per la Diagonal.</div><div style="text-align: justify;">- La construcció d'un túnel de dos carrils a l'entrada per Glòries a Cartagena.</div><div style="text-align: justify;">- Connexió de Diputació amb Gran Via des de Creu Coberta (evitant així la fatal Plaça Espanya). </div><div style="text-align: justify;">- Còrsega tornarà a creuar la Diagonal.</div><br />
<div style="text-align: justify;">A més, hi haurà canvis als semàfors. En cruïlles senzilles (com ara Muntaner) es guanyaran 19 segons (un 50% més de temps) i en cruïlles més complicades (com la de Roselló-Llúria-Diagonal) se'n guanyaran 4 (un 15% més). <b>Aquests canvis permetran majors i millors "onades verdes"</b>, que són aquells moments que tant agraden a tothom on tots els semàfors van canviant-se a verd a mesura que circulem, de forma que no parem a cap d'ells.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>Crítica 3: Els cotxes que deixin de circular per la Diagonal saturaran l'Eixample. </b>De nou, fals. Podeu tornar a mirar el primer mapa que he penjat, l'Eixample té capacitat per absorbir més vehicles (es troba en zona groga clara). A més, com les obres del carrer Mallorca han demostrat, la circulació es reparteix al llarg i ample de tota la xarxa quan un carrer deixa de ser transitable. És a dir, la circulació no es traspassa al carrer de dalt i al de baix. <b>Amb la reforma els cotxes es distribuiran al llarg de l'Eixample i guanyaran temps per l'efecte "onada verda"</b> (com ja he comentat a la crítica número 2).</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>Crítica 4: Ara no és el moment o cal discutir-ho més. </b>En primer lloc, les obres no començarien demà. L'Ajuntament elabora pressupostos basats en legislatures, és a dir, la reforma estaria pressupostada com a mínim a partir de l'any 2011 (inclosa al pressupost 2011-2015). És a dir, i això és MOLT important, s<b>i no fem ara la reforma no la podrem fer fins al període 2016-2020.</b> I perquè és important això? Doncs perquè els tècnics han previst la saturació de la Diagonal per a l'any 2018. Si ara no us sembla el moment, però creieu que es podrien començar les obres a l'any 2014 o 2015 la vostra opció no és la C, és A o B. És ara o mai.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>Crítica 5: Qui és l'Ajuntament per dir-me si puc o no puc fer servir el cotxe.</b> Argument perillós. I dic perillós perquè ens acosta als NIMBYs americans (Not In My BackYard). Aquells que per sobre de tot volen fer el que els hi doni la gana sense tenir en compte les necessitats de la resta. Barcelona és una ciutat superpoblada, ja no pot créixer més en extensió, així que ho fem en alçada o mitjançant la vivenda en pobles de les rodalies, però al final, l'activitat central s'acaba donant a la capital. <b>I l'ús del vehicle privat en una ciutat superpoblada, ens agradi o no, és egoista.</b> Podem veure un munt d'exemples d'Europa amb el mateix problema i les solucions que han aplicat: fixeu-vos en Londres, Amsterdam o Berlín. </div><br />
<div style="text-align: justify;">Circular per l'interior d'una ciutat superpoblada amb cotxe ha de ser car i fatigós. I no parlo d'un tema d'ecologisme, que també. <b>Els carrers d'una ciutat com Barcelona són béns escassos, hi ha unes places limitades, i fer-los servir amb vehicles grans, que ocupen un espai enorme i ineficients és una estupidesa.</b> Les externalitats negatives de fer servir el vehicle privat per moure's per Barcelona són fàcils de veure: es roba espai a transports infinitament més eficients (bus, tramvia), fas que tothom circuli més lent, generes caos... i per si això no fos suficient, contamines.</div><br />
<div style="text-align: justify;">I ja per acabar, aquí teniu el mapa número 1 i la situació un cop realitzades les obres per a l'any 2018. El canvi és més que significatiu:</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/S-qabUK30II/AAAAAAAAAiU/gNqZEu59IZs/s1600/Diagonal3.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="136" src="http://1.bp.blogspot.com/_8qrg_rUanpg/S-qabUK30II/AAAAAAAAAiU/gNqZEu59IZs/s400/Diagonal3.PNG" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i>(Podeu clicar a la imatge per fer-la més gran)</i></div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-30431081407663273502010-05-11T02:12:00.002+02:002010-05-11T02:43:13.168+02:00Reforma de la Diagonal: raons per defensar-la<div style="text-align: justify;">Desprès de veure que un grapat de les meves amistats del Facebook s'unien a grups en defensa de la opció C a la votació per a <a href="http://www.bcn.cat/diagonal/">la reforma de la Diagonal</a> -alguns d'ells fins i tot fent-ne una activa campanya en contra- em vaig preguntar si realment sabien del que parlaven. Tots ells però, tenen una característica comuna: són votants o simpatitzants de CiU o del PP, cosa que ja em va fer sospitar. Com que tampoc volia ser massa incisiu i tocar-los el crostó directament vaig pensar que la millor opció era escriure un article sobre què és la reforma i quina és la opció que considero millor per a la ciutat.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El que ha de quedar clar amb aquesta votació és que ens trobem davant de dues formes d'entendre la ciutat: <b>una que prima el transport públic (opció A i B) i una altra que pretèn mantenir la vigència del vehicle privat per sobre del transport públic (opció C).</b> Dos característiques que, ja posats a dir-ho, coincideixen en molts altres posicionaments en política d'aquests dos partits.</div><br />
<div style="text-align: center;"><a href="http://estaticos01.cache.el-mundo.net/elmundo/imagenes/2009/03/28/1238263301_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="210" src="http://estaticos01.cache.el-mundo.net/elmundo/imagenes/2009/03/28/1238263301_0.jpg" width="320" /></a> </div><br />
<div style="text-align: justify;">És cert que qualsevol de les dues opcions suposaria una afectació notable del trànsit durant el temps que triguessin en acabar-se les obres, però la reforma és necessària. <b>Tota acció té un cost.</b> Però aquesta afectació sobre la mobilitat es veuria àmpliament superada pel benefici un cop duta a terme la reforma. Per les següents raons que podeu consultar a <a href="http://w3.bcn.es/fitxers/home/lareformadelavdadiagonal20100322.464.095.pdf">l'informe de movilitat de la Diagonal</a>:</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>(1) Es dobla la mobilitat del tramvia. </b>La unió del Trambaix i el Trambesós <a href="http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100321/53898844973/unir-el-trambaix-y-el-trambesos-por-el-tramo-central-de-la-diagonal-permitiria-doblar-el-actual-volu.html">suposa passar de 24 milions de desplaçaments anuals a 50 milions</a>. És a dir, se'n doblaria l'ús. Al meu parer, la raó principal per a la reforma: qualsevol que miri el mapa de Barcelona veurà que és INDISCUTIBLE que aquests dos tramvies han d'estar conectats. Aquest mitjà de transport a més, és més sostenible que el cotxe o el bus.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>(2) S'augmenta la capacitat d'absorció d'usuaris de 400.000 diaris a 470.000. </b>La reforma d'aquest tram de la Diagonal permetria augmentar en gairebé 100.000 persones el nombre d'usuaris diaris de la via. </div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>(3) Canvis en la proporció dels desplaçaments. </b>La situació actual permet un desplaçament de 400.000 usuaris diaris amb la següent distribució: 34% en cotxe, 33% caminant, 22% en transport públic i 11% en bicicleta. Amb qualsevol de les dues reformes i l'augment de la capacitat d'absorció la proporció seria aquesta: 43% en transport públic (24% en tramvia i 19% en bus), 36% caminant, 14% en bicicleta i 7% en cotxe.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>(4) No suposaria el caos a l'Eixample ni altres zones dels voltants.</b> La reforma significa un transvassament de vehicles cap a la resta de l'Eixample d'uns 11.000 vehicles. Aquest nombre de vehicles és el que admet qualsevol carril de qualsevol carrer de Barcelona amb un flux continu de vehicles.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.larazon.es/images/uploads/image/filename/189625/c617x266_034CAT07FOT1.jpg?1270592151" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="171" src="http://www.larazon.es/images/uploads/image/filename/189625/c617x266_034CAT07FOT1.jpg?1270592151" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">D'altra banda, la <a href="http://www.transportpublic.org/">Plataforma pel Transport Públic</a> ha publicat també una llista de les necessitats i beneficis de la reforma en un <a href="http://www.transportpublic.org/diagonal/catala/">decàleg a favor de la reforma de la Diagonal</a>:</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>(1) La Diagonal ja es troba actualment saturada.</b> Només cal passejar-se a determinades hores per la Diagonal, si no creieu oportú que faci servir dades subjectives podeu donar un cop d'ull a l'anàlisi més profund de <a href="http://w3.bcn.es/fitxers/home/lareformadelavdadiagonal20100322.464.095.pdf">l'informe de mobilitat</a>. No reformar una cosa que no funciona té un nom: estupidesa.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>(2) Els busos no donen a l'abast.</b> Actualment la velocitat del servei és d'uns 8 Km/h. La solució és un carril segregat per a bus i la posada en marxa de la xarxa ortogonal d'autobusos d'alta capacitat que ja s'està discutint.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>(3) La combinació del bus d'alta capacitat amb el tramvia suposa un transport públic d'alta eficiencia.</b> Es tracta d'apropar-se a les capitals europees capdavanteres en transport públic. Actualment gaudim d'un sistema de metro de primer nivell i estudiat a tot el món, ara només falta que també liderem el transport de superficie.</div><br />
<div style="text-align: justify;">En definitiva, els problemes que suposaria no reformar la Diagonal (votar la opció C) són molt més grans que els que suposarien les molèsties ocasionades per les obres. Ara bé, apart de la saturació i altres històries, quina és la posició dels opositors a la reforma? </div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>a) La oposició del PP. </b>Primer faré la cítica a la posició del PP ja que aquesta és més directa. No tinc res a criticar al PP, va de cara i la seva proposta és clara: prefereix la llibertat de moure's en vehicle privat. És una opció totalment legítima, per molt que inviable en termes d'absorció d'usuaris, però ja sabem quins interessos defensa cada partit. </div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>b) La oposició de CiU.</b> Si bé poden compartir interessos en quant a votants, la oposició de CiU a la reforma s'ha fet de forma covard i fosca. A dia d'avui jo encara no sé quina és l'alternativa que ells proposen, si és que en proposen alguna més enllà de deixar la cosa tant desastrosa com està ara. Els seus arguments van anar des de perquè es tal·laven massa arbres (ara CiU són els nous verds?) fins a que ells s'hi oposen perquè aquesta és la feina de l'oposició: oposar-se. De fet, han proposat quelcom amb el que a mi se'm cauria la cara de vergonya com a polític: <a href="http://www.ciu.cat/microsite_fitxa_noticies.php?ms_ID=9&type=MS&news_ID=24505">un cop feta la consulta ells donaran a conèixer la seva proposta</a>. </div><br />
<div style="text-align: justify;">Ah! Fantàstic! Bona tàctica: si surt la opció A en presenten una de bàsicament igual amb un marge de vorera 5 cm més ample, si finalment guanya la opció B poden presentar un projecte on el carril bici pugui absorvir 3 bicicletes més per hora i si finalment surt la opció C bombardejaran a l'alcalde venent la moto de que la ciutadania de Barcelona ja no el vol. Vaja, que passi el que passi CiU surt guanyant. </div><br />
<div style="text-align: justify;">Molt cobard tot plegat. Com a mínim el PP no s'amaga en la seva defensa del vehicle privat, però els senyors de convergència (per variar) no es mullen. On s'és vist això d'oferir una proposta un cop feta la consulta? Soc l'únic a qui li sembla insultant i ridícul per a la ciutadania de Barcelona?</div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-16501701596973875992010-05-11T00:24:00.000+02:002010-05-11T00:24:44.538+02:00Eleccions a Espanya i EUA: procès electoral, elecció de candidats i representativitat<div style="text-align: justify;">El reconeixement de la voluntat popular pel que fa als afers polítics el trobem a les eleccions dels sistemes democràtics que, de fet, són una condició indispensable per a poder parlar de democràcia. <b>Es tracta a més, un dels moments en que el ciutadà, en condició d'elector, exerceix com a actor polític central.</b> Podem així, prendre la definició sobre el concepte de sistema electoral que ens ofereix Xavier Torrens: <span style="font-style: italic;">és un instrument situat entre les preferències polítiques dels votants reflectides en els resultats electorals i la seva concreció en les institucions polítiques</span>.<br />
<br />
Les eleccions produeixen representació, govern i legitimació. Estem parlant doncs, de proporcionar representació mitjançant una elecció, produir govern influint així en les polítiques públiques, atorgar mandats amb legitimació agregada i també influir en els partits. Segons el professor Xavier Torrens, podem observar les següents funcions de les eleccions democràtiques:<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">1) Generar participació</span><br />
a) Expressar en vots les preferències polítiques de l'electorat.<br />
b) Elegir entre programes polítics diferents.<br />
c) Exercir influència política.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">2) Produir representació</span><br />
a) Seleccionar i elegir elits polítiques i els seus líders.<br />
b) Atorgar un mandat representatiu fundat sobre una base electiva.<br />
c) Reflectir el pluralisme de la societat en el si de les institucions polítiques.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">3) Proporcionar govern</span><br />
a) Crear un recolzament polític que sostingui el govern.<br />
b) Crear una oposició parlamentària que controli el govern.<br />
c) Establir l'orientació general de les polítiques públiques.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">4) Oferir legitimació</span><br />
a) Contribuir a la socialització política i a la formació de la cultura política de l'electorat.<br />
b) Establir comunicació política mitjançant la interacció entre l'opinió pública i l'elit política.<br />
c) Legitimar el sistema política, el sistema de partits i el govern.<br />
<br />
A més, aquest vot sempre ha de complir una sèrie de requisits, ha de ser: universal, lliure, igual, directe i secret.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.cugat.cat/fotos/votacions-maig07.jpg.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.cugat.cat/fotos/votacions-maig07.jpg.JPG" /></a></div><br />
Pel que fa al procès electoral podem trobar diferències entre els nostres dos casos d'estudi. El cos electoral és la totalitat de ciutadans que, sempre que compleixin els requisits jurídics establerts per cada Estat, poden votar. Com veurem més endavant, en països on la inscripció és voluntària al cens electoral cal que, a més de poseeir el dret de vot, han d'estar inscrits en el cens. <b>És a dir, no podem concloure que l'electorat és el mateix que el concepte de població resident.</b> La diferència rau en les condicions jurídiques per exercir el sufragi. D'altra banda, la participació vindrà donada per la voluntat individual d'exercir el dret a vot o no fer-ho, per tant, l'electorat tampoc és igual a la participació en una votació. Parlem doncs, de la diferència entre elector i votant. Si bé això escapa al nostre anàlisi, existeixen països on el sufragi és obligatòri, com ara Grècia o Bèlgica, el que fa que si que existeixi una paritat entre cos electoral i votants.<br />
<br />
Tornant a les condicions juíridiques per exercir el dret a vot en trobem de dos tipus: en primer lloc els <b>requisits positius</b> (allò que l'elector ha de complir) i <b>les de tipus negatiu </b>(aquelles capacitats legals negatives que impedeixen al ciutadà formar part de l'electorat).<br />
<br />
Entre els<b> requisits positius</b> podem trobar aspectes com l'edat (generalment la mateixa que la majoria d'edat civil), la ciutadania (aquest requisit genera problemes de representativitat, ja que reforça la desigualtat social que suposa la restricció de participació política entre persones d'origen estranger, obstaculitzant així la seva integració) o el domicili de residència (això vincula el poder votar en una ciscumscripció determinada a l'àmbit territorial on es fa l'elecció i que posteriorment determinarà el colegi electoral on el ciutadà haurà d'anar a exercir el seu dret de sufragi).<br />
<br />
Pel que fa a les <b>condicions negatives</b> estem parlant de la privació del vot a ciutadans amb discapacitats psíquiques o les persones en privació de llibertat.<br />
<br />
Les llistes electorals o cens electoral és el registre públic del que disposa l'Estat per organitzar les eleccions. En el cas d'Espanya, com en la majoria de països, la inscripció al cens és automàtica en el moment en que s'assoleix els requisits positius abans esmentats. Per contra, a l'altre cas que ens ocupa, als Estats Units la inscripció al cens es fa de forma voluntària, el que fa recaure sobre el ciutadà la responsabilitat d'inscriure's per poder participar en el procès electoral i comporta la probable disminució de la participació electoral, afectant així de forma negativa la participació dels nivells mitjans-baixos i baixos de l'estructura social. La inscripció voluntària de fet, pot esdevenir una forma de restricció discriminatòria cap a certes classes socials impedint-ne o dificultant-ne la participació.<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><a href="http://blogs.publico.es/mesadeluz/files/2008/12/elecciones2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://blogs.publico.es/mesadeluz/files/2008/12/elecciones2.jpg" width="320" /></a> </div><br />
Pel que fa al procés electoral, aquest es compon de diferents etapes que varien segons el país. <b>La convocatòria d'eleccions és el tret de sortida d'un nou procés electoral; per molt que alguns considerin que el procés s'inicia amb l'elaboració del cens electoral.</b> Estem parlant de la vessant jurídica, ja que si ens centrem en la vessant política és més que probable que el procés electoral hagi començat molt abans que no pas la vessant jurídica. Ja sigui amb la precampanya, amb l'elecció de candidats o la confecció de les candidatures de cada partit.<br />
<br />
Desprès de fixar la data per a les eleccions (en el cas d'Estats Units aquesta es troba fixada al primer cap de setmana de novembre mentre que a Espanya va variant), s'obre el termini per a la presentació de candidatures que finalment ens portarà a la proclamació oficial de cada candidat.<br />
<br />
<b>a) El cas d'Espanya. </b>Posteriorment, el següent pas és iniciar la campanya electoral, es tracta d'un espai de temps on podem apreciar una alta intensitat pel que fa a la comunicació política en el que es pot demanar explícitament el vot dels ciutadans. Al mateix temps l'Estat s'encarrega de designar els membres de les meses electorals i s'obre el procès d'acreditació dels integrants de la resta de representats a les llistes de les candidatures. Un cop ha passat el dia de les eleccions es procedeix a l'escrutini dels vots, separant els vots vàlids, els vots en blanc i els nuls. Els vàlids són aquells que acompleixen tots els requisits, els blancs aquells que no s'han decantat per cap de les candidatures i els nuls els que incompleixen algun dels requisits. En alguns casos, com en l'espanyol, els vots en blanc també es consideren vàlids.<br />
<br />
<b>b) El cas d'EUA. </b>El cas americà però, segueix un tràmit una mica més elaborat. Es produeix en primer lloc una fase on l'aspirant a candidat explica el seu pla d'actuació i tanteja la possibilitat de ser escollit candidat. Posteriorment s'inicia la promoció personal i la elaboració del programa que presentarà l'aspirant a candidat del partit a les eleccions primàries. En aquest moment es produeix un debat intern dins del partit per tal que els votants vegin la diferència entre els diferents aspirants. Un cop arribats aquí s'inicien el que entenem com a eleccions primàries o <i>caucus</i>, segons l'estat. En aquestes eleccions o caucus cada estat escull els seus delegats que enviarà a la Convenció Nacional del Partit, sent proporcional el nombre de delegats i d'electors. Un cop realitzades les primaries arriba la Convenció Nacional del Partit on es reuneixen els delegats per determinar el candidat del partit que es presentarà a les eleccions presidencials.<br />
<br />
Escollits els candidats es dóna inici al que entenem com a campanya electoral, aquest cop competint contra l'adversari del partit polític contrari i no pas contra un altre aspirant del mateix partit. Desprès d'aquesta campanya s'arriba al dia de l'elecció on els votants escullen al colegi electoral que té la funció d'escollir al president i al vicepresident. D'aquesta forma, el president dels EUA no és escollit directament, si no de forma indirecta.<br />
<br />
Pel que fa a Espanya s'utilitza una divisió per cirscumscripcions i un mètode matemàtic, la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Regla_D%27Hondt">llei d'Hondt</a>, per repartir-se els representants. En el cas espanyol cada provincia és una cirscunscripció a la que li correspon un nombre determinat de representants en funció de la població que hi habiti. <b>Com passa en el cas americà, els ciutadans voten al representant de la seva cirsuncripció i no pas al president de forma directa, es vota a les llistes de cada partit polític a la provincia determinada.</b> A més, mentre que les llistes al Congrés són tancades, les del Senat són obertes.<br />
<br />
Així, podem veure com amb un mateix resultat electoral, l'aplicació de diferents sistemes electorals crearà diferents composicions en la cambra de representants. L'existència de diferents sistemes electorals ens mostra doncs, que aquests no són pas neutrals sinó que són determinats per interessos polítics que, en el cas espanyol, van dominar la transició política. A més dels aspectes tècnics del sistema electoral (la conversió de vots en representació) també té efectes psicològics. <b>La implantació durant un temps de llarga durada d'un sistema determinat indueix als votants a l'aprenentatge de comportaments estratègics per donar més utilitat al seu vot individual.</b><br />
<br />
D'aquí que Sartori exposi dues lleis de tendència. <b>En primer lloc que els sistemes uninominals o majoritaris, com el dels Estats Units, afavoreixi el format bipartidista. Per altra banda, els sistemes proporcionals facilitarien el multipartidisme.</b> Així doncs, els sistemes majoritaris acostumen a afavorir els partits més grans i a produir resultats no gaire proporcionals fet que, finalment, acaba desanimant als votants desincentivant-los a l'hora d'anar a votar per la falta d'alternatives i la disolució de polítiques públiques de marcat caràcter clasista.</div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-74609475601932143782010-05-06T18:13:00.002+02:002010-05-06T18:16:33.604+02:00El 69% de les empreses de l'Ibex operen a paradisos fiscals<div style="text-align: justify;">L'Ibex-35 està format per les 35 empreses espanyoles amb més liquidesa, el que vindria a ser les 35 empreses més grans del país. I ara resulta que el <a href="http://www.observatoriorsc.org/">Observatorio de Responsabilidad Social Corporativa</a> (RSC) publica que <a href="http://www.cincodias.com/articulo/mercados/paraisos-fiscales-atraen-69-empresas-Ibex/20100121cdscdsmer_10/cdsmer/">24 de les 35 empreses opera en paradisos fiscals</a>.<br />
<br />
I què implica que aquestes empreses estiguin operant en paradisos fiscals?<br />
<br />
<b>1.</b> <b>No hi ha obligació d'informar de les operacions y activitats a les que es dediquen. </b>Les entitats bancàries presents a l'Ibex-35 poden estar, per exemple, comerciant amb armament.<br />
<br />
<b>2.</b> <b>Es neguen a proporcionar aquesta informació tot i el recolzament amb fons públics per a aquests bancs. </b>Desprès de les ajudes multimilionàries rebudes per evitar la seva desaparició continuen negant-se a proporcionar la informació que l'Estat -i la societat- els hi requereix.<br />
<br />
<b>3. Aquesta opacitat permet amagar les donacions o aportacions a partits polítics de diferents països o les organitzacions que els reben.</b> Això té dos vessants: en primer lloc dificulta la investigació de casos de corrupció o tracte de favors a Espanya i, en segon lloc, el possible finançament a règims afins a l'exterior. No serà el primer cop que un dictador és finançat per grans corporacions.<br />
<br />
<b>4. Permet evadir impostos.</b> Evidentment, si bona part de l'activitat d'una empresa es dona en territori de paradís fiscal estarà lliure d'impostos. I lliure d'impostos vol dir que està evitant pagar la sanitat, les escoles, les llars d'infants i d'ancians, les carreteres i resta d'infraestructures, i un llarg etcètera que, finalment, són els ciutadans del carrer els que ho acaben pagant.<br />
<br />
<b>5. Són països amb els drets dels treballadors sovint inexistents.</b> Exceptuant els paradisos fiscals europeus, algú creu que els drets dels treballadors estan gaire garantits a Aruba, Libèria o Brunei?<br />
<br />
En absència d'un marc legislatiu que obligui a informar sobre les seves activitats de responsabilitat social corporativa o sobre els impostos que paguen, les empreses informen del que volen o directament no informen. Però,<b> si no tenen res a amagar... per quina raó no informen de totes les seves activitats? </b>O és que si que hi ha alguna cosa a amagar?</div>Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7768577272916515584.post-12305149431977894172010-05-04T15:19:00.000+02:002010-05-04T15:19:19.358+02:00No ipmotra el odren en el que las ltears etsen ecsritas<div style="text-align: justify;">Sgeun etsduios raleziaods por una Uivenrsdiad Ignlsea,no ipmotra el odren en el que las ltears etsen ecsritas.La uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera esetn ecsritas en la psiocion cocrreta.El retso peuden etsar ttaolmntee mal y aun pordas lerelo sin pobrleams pquore no lemeos cada ltera en si msima snio cdaa paalbra en un contxetso.</div><br />
Vía <a href="http://raimundoviejovinhas.blogspot.com/">Raimundo Viejo</a>.Carloshttp://www.blogger.com/profile/14762266080775358726noreply@blogger.com3