La crisi alimentària

Avui El Club de TV3 no ha destacat per ser gaire amè, pel que m’he posat a passejar una mica per internet i he acabat a la web del New York Times. Hi he trobat un interessant article així com una mena de presentació fotogràfica d’un dels problemes més greus que afecten actualment el nostre planeta: la crisi alimentària. La situació pel que fa a la crisi dels aliments no és gaire esperançadora. I menys desprès de que donats els excedents d’aliments dels darrers anys els països desenvolupats i les agències de desenvolupament s’oblidessin de continuar millorant l’agricultura dels països pobres. Però no és el primer cop que ens enfrontem a una crisi d’aquest estil. Durant els anys setanta ja va existir una problemàtica semblant que va culminar amb la Revolució Verda.

Tots els centres que es van crear per aquesta revolució han vist els seus pressupostos reduïts pensant que el problema ja estava solucionat, oblidant que els aliments no creixen als supermercats, sinó als camps. Fins als anys 90 l’abastiment d’aliments creixia a un ritme més accelerat que la població. Al 1990 la taxa de creixement dels cultius va caure per sota de la població pel que es van començar a fer servir les reserves d’aliments, el que va fer pujar els preus. Aquesta disminució coincideix, curiosament, amb la disminució de les inversions destinades a la investigació de l’agricultura (vegeu els gràfics).

I tot això perquè passa? Les causes les podem trobar a l’informe previ a la Conferència d’Alt Nivell sobre la Seguretat Alimentària que es celebrarà a Roma la setmana vinent. Aquestes són:

Per part de l’oferta:

- Dèficits de producció relacionats amb el clima
- Reducció del nivell de reserves
- Diversos canvis des dels acords de la Ronda Uruguai
- Augment dels costos del combustible

Per part de la demanda :

- Demanda emergent de biocombustibles
- Canvi en l’estructura de la demanda (països emergents)

Altres factors pertinents :

- Operacions als mercats financers
- Fluctuacions dels tipus de canvi

Cadascuna de les causes mereix un estudi molt més concret, però no és la voluntat d’aquest bloc analitzar-les. Si algú en vol saber més que es miri el document de la FAO aquí: HLC/08/INF/1. Tot i el fosc panorama, la crisi podria portar beneficis al Tercer Món per a un petit alleujament de la situació. Especialment pels països que es dediquen bàsicament a l’exportació d’aliments. Però hi ha un altre impediment. Això seria així si no fos pels subsidis dels països desenvolupats als seus agricultors, bàsicament a Europa i EEUU.

Ara per ara cal una ajuda ràpida que passa per un subministrament d’emergència d’aliments als països amb problemes alimentaris de part dels països desenvolupats per sortir del pas. Però no només n’hi ha prou amb això, perquè segons l’informe de la FAO hi ha 22 països que pateixen fam crònica i són exportadors de petroli i aliments, com ara Haiti. Es produeix una situació paradòxica. Així doncs, cal una nova reorganització del mercat alimentari mundial que eviti que es repeteixin aquestes situacions. Un cop alleujada la crisi els alts preus resultants suposaran un gran incentiu per a la producció d’aliments per part dels països poc desenvolupats i serà el moment de revisar les subvencions a l’agricultura abans esmentades, de les que m’agradaria parlar en un futur no gaire llunyà. Veurem com acaba la Conferència sobre Seguretat Alimentària de la propera setmana a Roma.