Una de dos: o bé EAE Business School comet errors de principiant o bé ens la intenta colar com si fóssim rucs. Recentment ha publicat l'estudi titulat "El coste de la administración pública en España" que ha estat realitzat per Mario V. González, director de l'Strategic Research Center. De la notícia però, se n'han fet ressó tots els diaris de gran tirada: l'ABC, el Mundo, Cinco Días, Libertad Digital, el Economista i el pitjor article de tots, el de el País.
Anem per parts. En primer lloc hi ha un error que s'arrossega al llarg de tots els càlculs de l'estudi. A més, es tracta d'un error bàsic: a l'hora de calcular la ocupació del sector públic (Taula 1 de l'estudi) es cita com a font l'Eurostat, així que és fàcil comprovar si les dades són correctes o equivocades. Us convido a acostar-vos a l'Eurostat i comprovar-les vosaltres mateixos a la taula Employment by sex, age groups and economic activity (1983-2008, NACE rev.1.1) (1000) (lfsa_egana), seguint el camí: Database/Population and social conditions/Labour market/Employment and unemployment (Labour force survey)/LFS Series - Detailed annual survey results (lfsa)/Employment - LFS series/. A l'hora de seleccionar les categories per ser incloses a la taula tan sols han seleccionat la opció de Public administration and defense; compulsory social security deixant fora de l'estudi les branques: Education, Health and social work i Other services. És a dir, no han comptabilitzat tota la gent dedicada a educació, sanitat i altres serveis -el que representa un volum molt important de l'ocupació pública-, pel que el quocient de l'equació que determina la despesa per empleat públic (despesa pública/nombre d'empleats) està equivocat. Per tant, a l'estudi apareix molt més car del que realment és, tergiversant així la realitat.
Anem per parts. En primer lloc hi ha un error que s'arrossega al llarg de tots els càlculs de l'estudi. A més, es tracta d'un error bàsic: a l'hora de calcular la ocupació del sector públic (Taula 1 de l'estudi) es cita com a font l'Eurostat, així que és fàcil comprovar si les dades són correctes o equivocades. Us convido a acostar-vos a l'Eurostat i comprovar-les vosaltres mateixos a la taula Employment by sex, age groups and economic activity (1983-2008, NACE rev.1.1) (1000) (lfsa_egana), seguint el camí: Database/Population and social conditions/Labour market/Employment and unemployment (Labour force survey)/LFS Series - Detailed annual survey results (lfsa)/Employment - LFS series/. A l'hora de seleccionar les categories per ser incloses a la taula tan sols han seleccionat la opció de Public administration and defense; compulsory social security deixant fora de l'estudi les branques: Education, Health and social work i Other services. És a dir, no han comptabilitzat tota la gent dedicada a educació, sanitat i altres serveis -el que representa un volum molt important de l'ocupació pública-, pel que el quocient de l'equació que determina la despesa per empleat públic (despesa pública/nombre d'empleats) està equivocat. Per tant, a l'estudi apareix molt més car del que realment és, tergiversant així la realitat.
I això perquè ha passat? Doncs per dues opcions: (a) Ha estat un error de càlcul o (b) les dades han estat manipulades. En el primer dels casos (a) jo em replantejaria la continuitat del senyor Mario V. González com a director de l'Strategic Research Center. No es poden cometre errors tant bàsics a aquest nivell de producció científica. De totes formes, qui en surt -o en sortirà aviat- mal parat és la reputació de l'EAE Business School. La opció (b) és potser més plausible, però més greu que l'anterior, tenint en compte la conclusió a la que arriba Francisco Longo, professor d'ESADE: "El coste del empleo público en España es insostenible. Estamos en una situación económica que obliga a repensar el modelo. La sociedad debería forzar a las Administraciones a que acometiesen cambios lo antes posible". Si realment estem davant d'una tergiversació de dades per tal d'arribar a conclusions predeterminades per la ideologia de l'EAE Business School a aquesta institució se li hauria de caure la cara de vergonya.
De la mateixa forma, l'article de el País -diari suposadament poc sospitós de ser liberal- està plagat d'inexactituds, començant per les dades de creixement de nombre de funcionaris. És evident que un país més endarrerit pel que fa al nombre de funcionaris creixerà a una taxa més gran que un país on l'Estat del Benestar està més desenvolupat. El mateix passa amb el creixement del PIB: és normal que Xina creixi a més velocitat que Noruega, però això no vol dir que Xina estigui en millor posició que Noruega. De fet, el que ens hauria de preocupar no és la taxa de creixement, si no (a) el percentatge de població adulta ocupada en serveis de l'Estat de Benestar -on es veu clarament que Espanya encara no ha solucionat el dèficit social assolint el nivell mitjà de la UE-, (b) la despesa pública social com a percentatge del PIB -on Espanya continua per sota de la mitjana de la UE- i (c) la despesa pública social per càpita.
* He fet una correcció pel que fa a les paraules citades a l'article, les quals corresponen a Francisco Longo, segons el País, i no pas a l'EAE Business School.
* He fet una correcció pel que fa a les paraules citades a l'article, les quals corresponen a Francisco Longo, segons el País, i no pas a l'EAE Business School.











