Barack Obama i el Yes We Can

Ja us vaig parlar l'altre dia sobre la nominació de Barack H. Obama com a presidenciable pel Partit Demòcrata americà. I suposo que a aquestes alçades tots els que us passeu per aquí, ja sigui voluntàriament com involuntàriament, haureu vist aquest video:

És d’una potència extraordinària. Com a recomanació personal us convido a que l’escolteu amb la música lleugerament alta, en especial a partir del minut 3:10, quan fa un crescendo espectacular. Tot el video està inbuit d’una força que posa la pell de gallina. Yes We Can! Yes We Can!

Fa uns dies llegia una definició sobre el que és progressisme feta per en Raimon Obiols, allò que és definitori de tota ideología de progrès: "Un moviment que succeeix. No en trobarem una definició que plagui a tothom, ni un model final de societat sobre el que coincidir, però sabem que sempre que en el món hi ha desigualtat, injustícia i manca de llibertat, existeix i existirà quelcom (un “principi energètic”, una força o funció històrica), de caràcter persistent i recurrent". Successió. Canvi. Aquesta és la definició. The opportunity and prosperity! Yes We Can!

Com bé diu en Raimon Obiols, si fos el món sencer que votès a les eleccions americanes Obama aconseguiria la presidencia amb una victòria abrumadora. L’esperança de canvi, de renovació, és el que transmet el senador d’Illinois. Es tracta d’un home encisador, d’aquí que tot el progressisme europeu se’ls hi fagi la boca aigua. Envejant un líder que fa temps que no es veu a Europa. Hi ha pocs homes com ell, amb un carisma enèrgic i capaç de despertar els esperits de les persones de la mateixa forma que ho feren els presidents de la II Guerra Mundial. I tot això sense que ningú, o gairebé ningú, tingui la més mínima idea del seu programa polític. Tan se val, és el canvi. Qualsevol cosa és millor que el que hem tingut fins ara. Justice and equality! Yes We Can!

Però els esperits crítics, amb raó, acostumen a recelar d'aquesta mena de proclames. Per desconfiança, per por a que sigui un projecte vacu. El dubte individual sempre tan poderós i necessari davant la marea. D'alguna manera som així, necessitem aquests principis energètics, ens toquen la fibra sensible i hi reaccionem. A més a més són principis necessaris, és clar que sí. Per això estic també amb Obama. I per si això no fos prou també li dona suport la magnífica Scarlett Johansson. Però cal tenir present el dubte. Al cap i a la fi, no és res de nou que les bondadoses promeses acabin com el rosari de l'aurora. Esperem que no sigui així en el cas d'Obama i el que representa. Voices calling for change! Yes We Can! Yes We Can Repair This World!