Avui feia la repassada diària dels blocs que acostumo a seguir i m'he trobat amb un article especialment interessant al bloc d'en Pau. Té relació amb el que vaig parlar fa uns dies aquí mateix, això és el tema de la fam. Com que sóc una mica mandrós actualitzaré amb el comentari que li he deixat a la bitàcola sobre la Política Agrària Comú (PAC) de la UE.
Europa no s'ha de protegir del comerç de productes agrícoles per dues raons: pels diners que ens costa als europeus i pels diners que deixen d'ingressar països en desenvolupament.
El PAC és la política europea que s'emporta més diners dels contribuents europeus. Aquests diners podrien destinar-se a coses més profitoses per a la ciutadania general, com ara establir un bon sistema social a tot el continent. Si no recordo malament vaig llegir que el PAC costa 26 euros setmanals per família, diners suficients per millorar (i molt) la sanitat pública, les pensions o la Seguretat Social.
Per altra banda tenim els països en desenvolupament. Acabar amb el PAC significaria la possibilitat d'aquests països d'entrar als nostres mercats i vendre els seus productes (molt més barats que els europeus) aconseguint un flux de diners cap als països en desenvolupament de vital importància. Avui no ho poden fer pel finançament extra que reben els productes europeus, distorsionant el preu i fent-lo més baix del que realment és. De tota la vida, almenys a casa meva, d'això n'hem dit competència deslleial.
I amb els agricultors europeus què fem? Evidentment no podrien competir amb els preus dels països en desenvolupament i acabarien a l'atur. Això tampoc significaria cap catàstrofe ja que, amb els diners estalviats del PAC, el nou Estat de Benestar els podria mantenir fins que tornessin a entrar al mercat laboral dedicant-se a una altra cosa. Al cap i a la fi ells tenen subsidis d'atur, mentre que a l'Àfrica o a Sud Amèrica quedar-se sense feina és sinònim de fam.
Entrades
2 comentaris:
No se com funciona l'analytics!
Estic molt d'acord en el que has dit. Aquestes mesures de treure les PAc sense dubte tindríen dos consecuencies fortes. La primera que els països en creixement guanyarían molt, en poder de negociació i en riquesa i desenvolupament. En la contra, tindríem la oposició de ciutadans agraris que ara estan subvenionats, i els partits polítics que les defensen. Els polítics sempre juguen amb els vots, per tant mesures tan dràstiques son molt complicadas de portar a terme. Esperem que en una unió europea forta i "racional" poguem continuar propserant i deixar prosperar.
Hi ha molts profesionals que exclamen que tot está fet i dit, i no hi ha problemes sense solució, l'únic que no hi ha son collons i personalitat per portar-les a terme.
Fins aviat
Manel
Publica un comentari a l'entrada