L'economia del Pirineu

En Jules Michelet, un historiador francès del segle XIX, va dir que “En cap lloc tant com als Pirineus, hom se sent lligat amb l’ànima de la terra” i el futur del Pirineu català passa precisament per aquí, per adaptar les antigues tradicions a la modernitat de Catalunya. Així de senzill. Les comarques pirinenques són prou riques com per sobreviure i proporcionar als seus habitants una bona vida que inverteixi els fluxos de població cap a les grans ciutats. Vull referir-me doncs, a aquesta opció per tal de reactivar l’economia d’una de les contrades més maques, sinó la que més, de Catalunya.

La importància d’aquesta adaptació no només és en termes econòmics, també té una vital importància sobre el desenvolupament social. El Pirineu és un dels darrers llocs on les més velles tradicions sobreviuen, reminiscència d’un passat de suma importància nacional i d’interès històric. És per això que l’Administració ha de prendre consciència de la importància d’aquestes comarques i actuar en conseqüència. Encara que sembli mentida, l’artesania és, al meu parer, el futur del Pirineu i la possibilitat de fomentar la recuperació dels pobles.

Els artesans han participat activament en aquesta repoblació del Pallars i de la resta de comarques de muntanya, tenint un paper capdalt en la recuperació de pobles deshabitats. La seva tasca en l’elaboració i comercialització de productes, així com els professionals de l’hosteleria, ha estat decisiva per la reactivació econòmica de la zona. Per sort hi ha un gran nombre d’artesans escampats per tot el Pirineu que amb la seva feina i els seus coneixements han tirat endavant les seves empreses en petits pobles de muntanya, on hi prenen especial importància els dedicats a l’artesania alimentària.

L'artesania està lligada de manera molt estreta als ciutadans pirinencs, fins al punt que resulten un atractiu més per a l'arribada de turistes que busquen no només un paisatge com pocs n'hi ha, sinó que a més, demanen un turisme social, gairebé antropològic, a la recerca de les més antigues tradicions del país. L'artesania, especialment l'agroalimentària, és un turisme de qualitat que ha de ser un dels eixos bàsics de l'economia de les comarques pirinenques. Què me'n dieu dels panedons d'Erinyà, el trinxat d'Alp, la ratafia de la Pobla de Segur, la girella pirinenca, el xolís de les Esglésies o del formatge del Tupí?

En definitiva, el Pirineu ofereix una natura impressionant, l'emoció del turisme actiu, dels esports d'aventura, rutes culturals per descobrir, allotjaments únics per relaxar-se, productes artesanals i una producció agroalimentària de primera qualitat que s'obre camí en el competitiu context actual.