Rússia, Geòrgia, Ossètia i Abjasia

Avui reprenc el tema del passat 25 d’agost, amb la intenció de matitzar el que penso desprès d’un parell de comentaris que m’han fet sobre el text. I començaré a matitzar des del punt on vaig deixar el darrer article: quan dic que ens venen la moto de que Rússia és la dolenta de la pel·lícula no estic dient pas que Rússia sigui la part bona del conflicte. Al cap i a la fi, com en tot conflicte, cap part queda lliure de pecat.

Les regions d’Abjasia i d’Ossètia del Sud viuen integrades dins de l’Estat georgià, per molt que gaudeixen d’una gran autonomia que alguns consideren una independència de facto. La República d’Ossètia del Sud ha arribat a celebrar dos referèndums, el darrer l’any 2006, on s’hi plantejava la integració a Ossètia del Nord, és a dir, l’annexió a Rússia. Més del 90% dels ciutadans van votar a favor de la iniciativa. El govern georgià, molt democràticament, va decidir atacar Ossètia del Sud, fet que va desencadenar el conflicte forçant l’entrada de les tropes russes. Com no podia ser d’altra forma, la UE, la OTAN i els EUA recolzaven el president georgià de nom impronunciable. Curiós.

Curiós perquè no cal anar gaire lluny per trobar-nos amb un cas semblant però amb uns recolzaments diferents. Parlo de Kosovo. L’any 1990 la declaració d’independència de Kosovo va desencadenar l’enèssima guerra als balcans. Va finalitzar nou anys desprès amb la presència de tropes de manteniment de la pau de la OTAN i amb una resolució de la ONU que reconeixia la integritat territorial de Sèrbia. Tot i així, aquest mateix any Kosovo declarava unilateralment la seva independència amb el suport dels EUA i la UE.

Rússia incompleix un bon grapat de resolucions de la ONU reconeixent la independència d’Ossètia i Abjasia, però no les va incomplir també els EUA pel que fa a la integritat territorial de Sèrbia? No van reconèixer Kosovo un munt de països i la UE sense l’aval de les Nacions Unides? Ara amb quina cara se’ls diu als ciutadans d’Ossètia i d’Abjasia que l’autodeterminació era un dret exclusiu dels kosovars?

Però no vull ser ingenu. Rússia no és l’abanderada de la llibertat nacional al món. El conflicte de Geòrgia ha desplegat un mapa d’interessos polítics, militars i econòmics. Interessos polítics perquè les actuacions russes busquen reduir la influència nord-americana a la zona. Interessos militars perquè els russos han posat límits a les ambicions de la OTAN. I econòmics perquè són diversos els oleoductes i gaseoductes que, passant per Geòrgia, subministren energia a Europa. Dit això vaig a repassar l'examen de Dret Internacional Públic de demà.