Si ets el dirigent d’un banc i ets suficientment incompetent perquè et nacionalitzin, el teu salari serà limitat pel nou gran accionista -l’Estat- a 500.000 euros a l’any.
Així doncs, l’ajuda no és gratuïta (val, als EUA sí, però ells sempre van a la seva). Políticament doncs, no se’ls pot recriminar gaire als dirigents europeus. Els banquers són castigats per obligar al contribuent a pagar les seves destrosses. Tot i així, econòmicament és una bona decisió?
Aquí podria citar a tots els neoliberals escandalitzant-se per la mesura ja que, suposadament, això només farà que empitjorar la situació dels bancs. I empitjorarà perquè se’ls farà extremadament complicat retenir als seus dirigents més qualificats, que fugiràn cap a feines més ben remunerades. Ara bé, vist “l’èxit” d’aquests dirigents tan ben qualificats... potser millor que marxin. Si algú no pot viure amb 500.000 euros a l’any desprès de cagar-la d’aquesta forma té un problema d’egocentrisme i narcisisme ben gros.
Arribats aquí, els dirigents bancaris que es quedin (o els que entrin a substituir els narcisistes) tindran un poderós incentiu a fer bé les coses. Un sou de 500.000 euros a l’any no està gens malament -jo firmo ara mateix- però està molt per sota del que s’espera per l’alt càrrec d’un banc. Però quan el banc es recuperi i l’Estat vengui les seves accions, aquest límit desapareixerà. Com més ràpid resucitin el banc, abans recuperaran els seus sous escandalosos.
I sí, potser algun directiu egocèntric no acceptarà una feina que l’obligui a ser “pobre” durant un parell o tres d’anys. Millor: necessitem gent amb paciència al sector financer. No volem més histèrics bipolars que busquin un benefici ràpid dedicant-se a construir el seu imperi sobre inversions no productives, però sí molt rentables, que inflaran de nou la bombolla.
Entrades
2 comentaris:
Carlos pero tu que proposes amb aquests dos articles, el present i l'anterior de salvar als rics?¿?¿? Sembla que vulguis mesures per tornar a la situació anterior tot posant una mica de control a tot plegat i confiant en gent que no tindrà mala fè en els negocis i buscarà una espècie de bè col·lectiu. No podem tornar a la situació anterior, la raó és simple: ens a portat a la situació actual, seria repetir els errors. Els canvis han de ser dràstics, com a mínim significatius.
No en ser gaire d'economia però m'atrevirè a proposar alguna coseta, limitant-me a propostes que puguin ser viables a curt termini sense voler anar a mons ideals. El govern ha de tornar a un protagonisme latent en la vida econòmica tot recuperant la seva autonomia enfront aquest poder, i crec que aquest pes nomès es pot recuperar mitjançant la partipació de la població en les institucions i governs (on ideal seria decidir i no participar en la decisió). Si això no passa actualment és per una raó sencilla: el govern busca el bé comú de la societat, emperò el bè comú sempre és el bé d'alguns i el bé d'alguns és el bé de les megacoorporacions econòmiques. Així més participació podria portar a pensar en més bé comú de veritat (encara que fós repressiu obtindria cert consens). Després d'aquesta petita divagació, accions a fer: transperencia fiscal, disminució de la morositat, restriccions en els alts salaris, impostos a les transaccions econòmiques, evitar especulació en habitatge, aliments i petroli. Ser que ni molt menys són propostes concretes però són pinzallades a gran escala.
Atenció: 7 de Novembre a la Farinera del Clot puntxa PuntoG y la Banda funky. Simplement fantabulant
Doncs estimat amic Guillem, no proposem coses tant diferents.
El que proposo amb aquests dos articles és:
- En primer lloc cal salvar el sistema financer. Sense sistema financer el món està condemnat al caos. No tothom té els diners per fer allò que vol, ja sigui anar de viatge com obrir un negoci. Que puguin realitzar aquests plans activa l'economia, genera riquesa i genera llocs de treball.
- En segon lloc ,i el més important, els culpables han de ser castigats. Jutjats en alguns casos -especialment aquells que van prendre més riscos dels necessaris- i sancionats en altres.
Sobre les teves propostes... de nou d'acord. El govern ha de tornar a la primera plana de l'economia, però no per dirigir-la, sinó per garantir que tot funciona correcta i legalment. Les propostes que dones ja són sobre la taula: major transparencia fiscal, restriccions als alts salaris, gravar les transaccions econòmiques i evitar l'especulació en habitatge, aliments i petroli.
Jo confio en que el nou sistema que sorgirà serà completament diferent de l'actual. Segur que no serà perfecte, però no serà igual.
Publica un comentari a l'entrada