Petita reflexió sobre la crisi

Desprès de dos dies actualitzant amb articles d’humor (la Pompeu Farra ha passat factura...) torno a la temètica de moda: la crisi. No vull un gran article ni un llarg text sobre economia. Només preguntes senzilles entorn a una reflexió: Pla Bush sí o Pla Bush no?

EEUU és un país que ha optat per la capitalització de les pensions, el que vol dir que molta gent té (o tenia) els seus estalvis invertits en fons d’inversió que ara han desaparegut. Per altra banda també és el país on més s’han enriquit els grans empresaris, banquers i inversors. I aquí arriba el dubte: cal evitar que aquestes empreses i bancs desapareixin o cal deixar que s’enfonsin?

Deixar que aquestes empreses desapareixin suposaria un càstic a la codicia de les elits. De la mateixa forma, seria la desaparició dels estalvis i pensions de moltíssima gent que, en no existir pensions públiques, estarien condemnades a la pobresa més absoluta perdent els estalvis de tota una vida. Ajudar-los mitjançant el Pla Bush és salvar-los d’una situació on s’hi han ficat ells solets perseguint el seu màxim benefici, però també és salvar els estalvis (o bona part d’ells) de molts nord-americans.

I no sóc l’únic que es fa preguntes. N’hi ha que se’n fan de més interessants i tot.