En aquest s’hi fa una crítica a les polítiques que tracta d’impulsar la OMC: el lliure comerç com a remei universal per a qualsevol economia en contraposició al proteccionisme. No sé fins a quin punt té raó en Ha-Joon –no m’he llegit el seu llibre- però l’explicació és interessant i sembla totalment versemblant.
Afirma que la Gran Bretanya i els Estats Units, els grans defensors del lliure comerç, van ser extremadament proteccionistes durant els segles XVIII i XIX. Ha-Joon ens recorda que el principal argument proteccionista va ser desenvolupat per Alexander Hamilton, antic secretari del Tresor americà. L’argument és l’infantil-industrial. En virtut d’aquest, Hamilton ens diu que de la mateixa forma que hem de protegir i alimentar els nostres fills abans que puguin entrar a competir al món dels adults, els països en desenvolupament necessiten protegir les seves industries fins que siguin sòlides i puguin competir en mercats mundials.
Segons Ha-Joon, si un país entra al lliure comerç sense haver estabilitzat les seves industries serà un molt bon productor de cafè o de roba barata, però mai podrà arribar a tenir una gran i pròspera industria tecnològica. Per això, segons l’autor, quan els països desenvolupats els diuen als que estan en vies de desenvolupament que el lliure mercat els portarà cap al desenvolupament els estan retirant l’escala cap a la prosperitat promesa.
No sé fins a quin punt té raó Ha-Joon –remarco que per posicionar-me hauria de llegir el seu llibre- però no deixa de ser un apunt més a les teories sobre el desenvolupament. Personalment tinc els meus dubtes sobre si realment és així, almenys de forma tan contundent com ell afirma, tot i que per altra banda no és el primer cop que els països desenvolupats aconsellen unes polítiques que ni ells mateixos duen a terme. I sinó vegis el cas de la PAC.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada