Sobre monstres i universos paral·lels

No crec que aporti res de nou si us dic que existeixen universos paral·lels a la nostra realitat. Tampoc serà cap novetat si afirmo que hi ha éssers que allí habiten i que han existit des de molt abans de la creació del mateix concepte de "temps". El contacte dels humans amb aquests éssers tenen conseqüències catastròfiques... i al nostre univers se n'ha colat un. És un monstre amb tentacles que té la capacitat de canviar la seva forma a voluntat. Aquesta criatura extra terrena té un nom: deflació.

Els preus baixen i baixen, el que significa que el monstre ha despertat. Afortunadament, aquest cop ha emergit de les profunditats marines atlàntiques on habita per dirigir-se cap a Estats Units. Això però, no ens ha de fer baixar la guàrdia, probablement el seu segon objectiu sigui devorar Europa. I no ens hi vulguem trobar, perquè la criatura és difícil de derrotar. Acabar amb el seu cosí petit, la inflació, és relativament fàcil: poses els interessos pels núvols provocant una recessió i se fini. Però la deflació està feta d'un material mig líquid mig sòlid que no és d'aquest món, el que la fa sumament difícil d'aturar.

La seva arma més poderosa? Que la millor inversió sigui no gastar. Si els diners els tenim guardats sota el matalàs i els preus van baixant sense parar nosaltres som cada cop més rics. Els bancs no donen crèdits a ningú -amb aquestes taxes d'interès i sense confiança?- i els consumidors no gasten. L'economia s'enfonsa per la caiguda lliure que experimenta la demanda agregada. És llavors quan apareixen els il·luminats que proposen fer servir mesures semblants a les emprades per desfer-se de la inflació. Això sí, són les mateixes polítiques monetàries però cap per avall: imprimir moneda sense parar inundant de diners el mercat per crear inflació i reactivar l'economia.

Llàstima que aquesta arma tingui un problema: la confiança. Si Uganda o Gàmbia diuen que crearan inflació tothom se'ls creu. Si ho fan els Estats Units... senzillament no cola. Els primers tenen un currículum excel·lent en això d'enfonsar un país, el segon no. Certament els EUA podran imprimir moneda, però tothom sap que el seu conservadurisme econòmic els farà trepitjar el fre tan aviat com faci acte de presència la inflació. I aquest conservadurisme és ideològic, no científic.

Paul Krugman fa una proposta per evitar-ho: que l'Estat publiqui un pla de despesa brutal a base d'inversions públiques o la promesa de que l'Estat no tocarà els tipus d'interès en X anys. Sigui com sigui tot això és una mica de política-ficció. El monstre adormit només fa una mica de soroll, de moment no ha atacat a ningú. De la mateixa forma pot ser que la deflació aconsegueixi un equilibri de preus més baix, però la línia que separa la rebaixa de preus i l'enfonsament de l'economia és molt fina, així que cal estar atents.

Per cert, el País publica la traducció de l'article de Paul Krugman que vaig citar l'altre dia sobre el free rider europeu.