dimarts, 7 d’abril del 2009

Estratègia política i remodelació de govern

Una de les afirmacions més importants en Programació Neurolingüística és que "el mapa no és la realitat", per molt que sovint el nostre mapa personal de la realitat acabi convertint-se en la realitat mateixa. La política no escapa a aquesta interpretació de la realitat que fem cadascun de nosaltres de forma individual, basant-nos en premisses i prejudicis, mitjançant les nostres ulleres ideològiques. Aquests dies s'ha produït una noticia que ha permès veure com actua el component psicològic esmentat: la remodelació del govern Zapatero.

Parlar de "parálisis de gobierno" o "crisis de gobierno" és exagerat. Resulta un adjectiu més dramàtic del que realment resulta ser a la realitat un canvi així. Una renovació al govern evidencia una voluntat de canvi de polítiques, el que resulta positiu desprès de veure un executiu més aviat mandrós a l'hora d'implementar solucions. Ara bé, no esta tan clar que es tracti d'una renovació amb totes les lletres. La incorporació de Chaves -president autonòmic governant des de gairebé la prehistòria- i de Blanco -pes pesat del PSOE- no acaba d'encaixar amb el que jo entenc per la paraula "renovació". Sona més a estratègia política.

Fent una mica de política-ficció -i sent profundament optimista- podria tractar d'imaginar per quina raó Zapatero decideix moure fitxa d'aquesta forma. Espero i desitjo que es tracti d'una maniobra per emprendre una sèrie de reformes estructurals que poden ser difícils de pair però necessàries per sortir de la situació actual. Potser Zapatero ha reunit el coratge suficient. Incloent als pesos pesats del partit en aquestes reformes està donant diferents senyals: (1) Tranquil·litza al partit i als votants, demostrant que tot l'entramat del PSOE recolza l'executiu i (2) tranquil·litza als sindicats, fent-los veure que les reformes poden ser dures però són reformes des de l'esquerra.

I més val que l’executiu espavili o l'oposició farà la seva feina. Rajoy té per davant una autopista cap a la Moncloa. Més enllà dels escàndols que apareixen sobre el PP cada cert temps, la situació per al líder popular no podia ser millor. En primer lloc, desapareix en Losantos, amb pataleta inclosa. Per al sector més dur de la caverna és una pèrdua molt important. D’altra banda Garzón no deixa respirar ni a Camps ni a Aguirre, el que resta forces a la branca liberal del partit. L’estratègia dels populars doncs, si són mínimament espavilats, deixarà de ser centrar-se en eliminar el seu propi líder. A partir d’ara l’objectiu hauria de ser acabar amb sorolls distorsionadors interns i passar a llençar-se al coll del govern aprofitant els seus canvis de ministres i la crisi econòmica.

2 comentaris:

Punto G y la Banda Funky ha dit...

Visca Zapatero!!!!! Joder Carlos llegint akest article sembla k tinguis carnet del PSC. A més això de dir que ZP fa polítiques d'esquerra... doncs fugim de l'esquerra!!

En certs sectors de la societat es cou la idea de que l'actual crisis durà al col·lapse i caiguda de l'actual món, possibilitant-ne la creació d'un de nou. Una visió apolíptica de l'actual situació. Però sense ser alarmistes, aquest sector no va mal encaminat en que la crisis durà al colapse de veritat: atur encara més per als núvols... i l'actual camí de la crisis sembla no dur cap a una altra direcció que aquesta. Davant del possible colapse el mister Zapatero posa totes les seves bales a la pistola, incorporant doncs a tots els pesos pesants del partit: Chaves, Blanco y Trinidiad Jiménez. Exceptuant els dos pardillos de turno com són la de cultura y el d'educació (un pelele de Bolonya) els altres tres són la recamara del PSOE, quelcom vol dir que les coses no van massa bé.

Si aquestes bales s'esgoten només en queda: Torna Super Bono a la política de veritat (i deixa de fer el mindundis a la presidencia de la camara)i el Senyor Ibarra, dos pesos pesants pesants. Perquè pel que fa al PP les opcions són realment mediocres ja que no hi ha cap de l'alctual cúpula que sembli capaç de posar una mica de seny, exceptuant mal em sàpiga a Gallardón.

Seguint aquesta idea de remodelació podem endinarçar-nos en el món de la política de ficció i pensar: si les bales del PSOE no funcionen nomès en queda una, el retorn del dueto maravillas Felipe Gonzàlez i Alfonso Guerra!!! Viva el GAL!!!! i si el retorn no dona solucions us imagineu un mega govern de coalició on hi formin part els tre presidents vius de la democràcia?¿? Presidència compartida entre Gonzàlez-Aznar-Zapatero!!! el que dona de sí la ficció!!!

Pero com que aquí el que es tracta es de salvar l'economia capitalista i un sistema financer esgotat que millor que dir-ho públicament i sense tapujos, tot trencant el que es un secret a veus, i donar el govern als bancs i multinacionals?¿? Botín PRESIDENTE!!!! Posats a donar solucions econòmiques convertim a l'estat en una empresa privada (ja d'una vegada per a totes que sembla que no s'atreveixen)i que s'admnistri com a l'empresa privada segur que hi ha beneficis, o no és això el que demana la UE¿??

Tant de temps sense dormir em fa tornar boig i penso coses malèfiques. Segur que demà la vida torna a ser maca de veritat i tenim de nou a Aznar al poder.

Carlos ha dit...

Ja tenim per aquí de nou al comentarista namber uan del bloc!

No és que tingui carnet del PSC, senzillament era una proposta sobre el que hauria de fer el PSOE. També parlo dels temes en que s'hauria de centrar el PP i no per això soc del PP! I home, el PSOE no es caracteritzarà per ser el gran exemple de partit d'esquerres, però alguna cosa sí que se li ha escapat en aquest sentit: la llei de dependència.

Felipe González no tornarà mai. Ja viu prou bé cobrant la milionada per fer conferències -on la meitat del que explica són acudits- i omplint poliesportius de jubilats votants del PSOE.