Aprofitant els descansos que m'agafo entre hores i hores del curs d'estiu sobre el sistema legal americà he anat a passejar pel bloc de Fresh Family Office, un dels blocs allotjats a la comunitat financera Rankia. Hi han publicat la traducció de l'estudi dels analistes anglesos Variantperception titulat Spain: The hole in Europe's Balance Sheet. És una mica llarg però molt interessant, pel que l'han dividit en dues parts: la primera i la segona.
Les conclusions són molt diferents a les que exposava avui mateix el president del govern espanyol al seu discurs sobre economia. Les dades de l'informe són clares: ni hem tocat fons amb l'atur ni els brots verds de l'economia espanyola són indicadors real de l'inici de la recuperació. De fet, no fa gaires dies que es començava a parlar de la possibilitat d'un pla d'ajustament del Fons Monetari Internacional per a l'Estat espanyol. Estem parlant doncs, de paraules majors.
En realitat, la única raó per la que aquest pla no s'ha dut a terme és, bàsicament, pel fet que Espanya esta dins de la UE i de la zona euro. Però això no és necessàriament una bona noticia, potser més aviat al contrari.
Cal que ens remetem al temps del patró-or per explicar-ho amb facilitat. Bé, més que al temps del patró-or al temps d'un sistema similar, parlo d'Argentina i el seu sistema de paritat monetària peso-dòlar. Quan es produeix una situació de recessió semblant a l'actual, el país sud-americà es va ficar en una bona deflació, víctima del patró-dòlar que va adoptar impedint així la possibilitat de devaluar la moneda o baixar els tipus d'interès.
La situació és semblant a l'Espanya actual. Ens trobem amb un país endeutat, el que no és necessàriament una mala notícia, i amb una balança fiscal profundament tocada. La teoria ens diu que per sortir d'aquest aiguamoll tenim dues opcions: (1) devaluar la moneda -impossible ja que això és competència del Banc Central Europeu- o bé (2) reestructurar l'economia per pagar els deutes mitjançant l'exportació -difícil tenint en compte la situació econòmica de la resta del món-. Donat que les solucions no són gaire factibles tan sols queda un camí: la recessió.
De moment però, la cosa esta malament, però no en un escenari apocalíptic. Encara estem a temps d'alguns canvis. Ara bé, no triguem gaire en dur a terme reformes estructurals o el Banc Central Europeu li donarà un bon toc d'atenció a Espanya.
Les conclusions són molt diferents a les que exposava avui mateix el president del govern espanyol al seu discurs sobre economia. Les dades de l'informe són clares: ni hem tocat fons amb l'atur ni els brots verds de l'economia espanyola són indicadors real de l'inici de la recuperació. De fet, no fa gaires dies que es començava a parlar de la possibilitat d'un pla d'ajustament del Fons Monetari Internacional per a l'Estat espanyol. Estem parlant doncs, de paraules majors.
En realitat, la única raó per la que aquest pla no s'ha dut a terme és, bàsicament, pel fet que Espanya esta dins de la UE i de la zona euro. Però això no és necessàriament una bona noticia, potser més aviat al contrari.
Cal que ens remetem al temps del patró-or per explicar-ho amb facilitat. Bé, més que al temps del patró-or al temps d'un sistema similar, parlo d'Argentina i el seu sistema de paritat monetària peso-dòlar. Quan es produeix una situació de recessió semblant a l'actual, el país sud-americà es va ficar en una bona deflació, víctima del patró-dòlar que va adoptar impedint així la possibilitat de devaluar la moneda o baixar els tipus d'interès.
La situació és semblant a l'Espanya actual. Ens trobem amb un país endeutat, el que no és necessàriament una mala notícia, i amb una balança fiscal profundament tocada. La teoria ens diu que per sortir d'aquest aiguamoll tenim dues opcions: (1) devaluar la moneda -impossible ja que això és competència del Banc Central Europeu- o bé (2) reestructurar l'economia per pagar els deutes mitjançant l'exportació -difícil tenint en compte la situació econòmica de la resta del món-. Donat que les solucions no són gaire factibles tan sols queda un camí: la recessió.
De moment però, la cosa esta malament, però no en un escenari apocalíptic. Encara estem a temps d'alguns canvis. Ara bé, no triguem gaire en dur a terme reformes estructurals o el Banc Central Europeu li donarà un bon toc d'atenció a Espanya.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada