divendres, 25 de desembre del 2009

A favor de l'antisionisme

Per una d’aquelles casualitats de la vida, la nit de nadal vaig acabar discutint a Sutton amb un israelià sobre el paper dels jueus al món. Ell es definia com un fervent sionista, defensor de les colònies jueves a territori palestí i, en jo mostrar-li la meva actitud contrària a la seva, no va dubtar a acusar-me d’antisemita, avisant automàticament als seus amics –serien del Mossad?- que també em van recriminar la meva opinió tot exaltats com si haguessin vist el mateix dimoni.

La cosa va acabar aquí, però em va cridar l’atenció la fervent fe cega de la que feia gala aquell jueu, del que he de reconèixer que no era pas un analfabet en temes de política. Ara bé, com algú tant instruït –havent estudiat a una de les millors universitats d’EUA- podia defensar una idea amb arguments tant poc científics com els que feia servir?


El que vaig tractar de fer-li entendre és que jo no soc pas antisemita, ni molt menys. Jo soc antisionista, que és ben diferent. Es tracta de dos actituds, que tot i tenir relació, són ben diferenciades. De fet, és perfectament factible ser antisionista (entenent antisionista com a aquell oposat al projecte de construcció nacional d’Israel i la seva sobirania sobre els territoris que ocupen) sense ser necessàriament antisemita (és a dir, tenir alguna cosa en contra dels jueus pel senzill fet de ser-ho). Des del punt de vista polític es tracta de dos posicions separades i perfectament contràries. Partint des d’aquí passo a explicar la meva postura envers el conflicte tot basant-me en les opinions del meu nou amic, el jueu de Sutton.

En primer lloc, estem parlant de dos fenòmens amb origen històric diferenciat. L’antisemitisme neix, probablement, fa més de dos mil anys. Si no vaig errat, els jueus són deportats pels asiris cap a l’any 722 a.C. Es tracta doncs, d’un conflicte de caràcter ètnic que posteriorment ha anat evolucionant basant-se en prejudicis religiosos (“els jueus són els assassins de Jesucrist”...), prejudicis econòmics (“els jueus són usurers, els jueus roben...”) o conspiratoris (“els jueus dominen el món des de la foscor”...). D’altra banda, l’origen històric de l’antisionisme és molt més recent, de fet, és com a màxim igual d’antic que el sionisme, i es basa en l’oposició a la política exterior que està duent a terme un Estat concret. A més, aprofito per comentar que els àrabs o els palestins també són pobles semites, pel que no sé si té gaire sentit acusar-los d’antisemitisme.

Tornant al principi, els arguments del meu amic jueu eren els següents: (1) Palestina era una “terra sense poble”, (2) arguments de legitimitat històrica, (3) arguments de legitimitat religiosa. Torno a remarcar el fet de que el jueu en qüestió havia estudiat en una de les millors universitats d’EUA i, el que més em va cridar l’atenció, un dels seus amics era llicenciat en alguna cosa com “Jewish Studies”, el que ell mateix definia com una mena de ciències polítiques a la jueva. Per tant, no era gent que no sabia del que parlava, es tractava de gent instruïda, així que anem per parts.

(1) No sé ni si els mateixos sionistes es creuen aquesta frase. De veritat algú creu que Palestina estava buida abans que arribessin els jueus? Els jueus de la diàspora van aconseguir establir-se a Palestina durant la primera meitat del segle XX sent una minoria. Fent ús de la seva influència econòmica i política, especialment a EUA i al Regne Unit, però també a França o Canadà, van aconseguir un fort recolzament internacional per als seus propòsits de crear un Estat jueu. L’holocaust nazi, un dels fets més repugnants de la història, va commoure al món i molts van veure el moment perfecte per solucionar “el problema jueu”. El món cristià volia rentar la seva consciència atorgant-los una pàtria. Però Palestina estava habitada des de feia segles, estem parlant de gairebé mil anys, per persones que en absolut eren responsables del que els havia passat als jueus. El que es va fer doncs, va ser crear un conflicte solucionant-ne un altre.


(2) La suposada legitimació històrica és inacceptable: el fet que els jueus habitessin la zona, juntament amb altres pobles, fa dos mil·lennis no pot ser mai una excusa per reclamar drets històrics al present. Si acceptéssim aquesta classe d’arguments hauríem de canviar la totalitat del mapa polític mundial. De fet, els grecs podrien reclamar Catalunya com a seva. O l’Imperi Romà. Algú s’imagina que ara es comencessin a crear una sèrie d’assentaments fenicis per tota Catalunya amb la voluntat de crear-hi un Estat fenici com fa més de dos mil anys?

(3) L’acceptació de la legitimitat religiosa -ell em parlava de la terra promesa per Yavhé- ens portaria a plantejar-nos el problema de la religió única i veritable: quines promeses i de quins déus són les vàlides i quines no? D’altra banda, molt freqüentment és l’home qui crea a Déu i no al revés i, en aquesta creació, es respon a interessos dels creadors. En un món com l’actual, organitzat segons normes civils la religió ha de passar a l’àmbit privat, no al polític. Per tant, per a la organització de la vida en comú dels pobles no pot prendre’s seriosament cap legitimació religiosa, sigui musulmana, cristiana o jueva. De fet, qui té més raó? Alà, Yavhé –quan de fet són el mateix déu- o algun dels seus intèrprets?

Existeix a més, un altre plantejament sobre la legitimitat de l’Estat d’Israel. La ONU es va crear com un organisme protector de la pau i els drets dels pobles, amb capacitat per legitimar accions internacionals. Aquest organisme va concedir l’any 1947 un territori als jueus per tal que formessin el seu Estat. Aquesta és la única legitimitat de l’Estat d’Israel. Tot i així, no podem oblidar que per aconseguir-ho, el sionisme internacional va actuar incomplint reiteradament principis de dret internacional. Els jueus van planificar i utilitzar la força per aconseguir el seu objectiu i, gràcies a això, van aconseguir una situació que els va permetre sol·licitar l’aprovació de l’Estat d’Israel. I aquest mateix Estat és el que ha estat incomplint reiteradament les resolucions de la ONU, no reconeixent la seva legitimitat i, de rebot, acabant amb la seva única legitimació possible com a Estat.

En cas d’acceptar el dret dels jueus de formar el seu propi Estat, jo encara espero algun argument seriós defensant la seva existència, aquest mai hauria d’exercir-se a costa dels mateixos drets d’un altre poble, en aquest cas el palestí. Per un altre dia deixo els temes més tècnics: els problemes amb l’aigua, les fronteres, el retorn dels refugiats, l’estatus de Jerusalem o les garanties de seguretat que exigeix Israel.

5 comentaris:

Pau ha dit...

Crec que encara has estat prou tou en el teu antisionisme.

L'Estat d'Israel té el seu orígen en el pensament de dos pensadors, un de finals de XIX, Hertzl, i l'altre dels 30, Zangwill. El primer, inspirat en els processos nacionalistes europeus de la seva època, va marcar els inicis del "poble jueu" com a nació que necessita una terra. El segon va establir un objectiu, Palestina, alegant, com dius, que allà no hi vivia ningú, circumstància absolutament falsa. Bé podrien haver anat a la Patagonia o a la puta Sibèria i deixar en pau als pobladors originaris de Palestina.

A banda tenim la insultant passivitat dels Estats Units amb els reiterats incompliments de les resolucions de Nacions Unides respecte a la posició d'Israel: des de la seva fundació, el 1948, Israel va augmentar el 26% del seu territori a costa dels palestins. Quatre cinquenes parts de la seva població van fugir i a dia d'avui no se'ls permet tornar.

Exiliats, refugiats, ells i els seus descendents des de fa 60 anys. I amb les armes a la ma. No es pot ser neutral quan hi ha oprimits i opressors.

Carles Acózar ha dit...

Haver aprés una sarta de troles no vol dir tenir cultura. Hi ha algún sionista semita? Pel que jo sé de semites hebreus, amb molta sort, potser hi ha algún àrab que, a més, es traga la Torà com si sapiguessin llegir-la i no fos un invent dels masoretes o seforim de l'edat mitjana...
Aquesta és la primera que tindrien de coneixer abans d'omplir-se la boca de xorrades els seguidors d'Elohim: "els deus".
Per exemple, als textes asiris i babilònics el que aqueta xusma anomena Israel és diu país de Omri, i es queden tan contents posant Israel com si hagués existit. Igual fan els cristians amb un Yashuam (Deu Poderós Ahura Mazda) que era personatge de novela i mai ha estat documentat ni aproximadament.
Fàstic de gentusa!
Salut! Carles.

Odalric ha dit...

Hola Carlos...
L'article intenta ser seriós tot i que el trobo equivocat.
Ara, els dos comentaris són típicament lamentables.
Dic típicament pq a Catalunya, lo típic és ser anti israelí i anti americà.
És molt poc original, però no per això no deixa de repetir-se...
Sobretot per aquells que presumeixen de ser comunistes, cosa curiosa pq representen una ideologia totalitària però creuen a l'hora que són posseïdors de la veritable veritat (valgui la redundància). De fet, el totalitarisme es basa en la suposada veritat revelada o "científica". Ells trien, però la qüestió es dir-nos als demés cóm hem de viure.

Però bé, anem a l'article:
El Sionisme defensa l'establiment de l'Estat d'Israel.
Tu en la definició que fas, dius que el sionisme defensa l'establiment de l'Estat d'Israel en els territoris que ocupa.
Aquesta coletilla segons el meu parer no és certa.
Una cosa és si Israel te dret a existir com a país i un altre és si aquest país te unes fronteres concretes o unes altres.
Tu estas en contra de que Israel existeixi? O estas en contra de que Israel tingui unes fronteres concretes?
Si et consideres antisionista, entenc que estas en contra de que Israel existeixi.
En aquest cas, pq apel·les a la ONU per exigir res a Israel si tu mateix des-legitimes aquesta institució?
És un contra sentit.
En tot cas, la ONU garanteix l'existència de l'estat d'Israel i aquesta és la base legal principal.
La coneguda resolució que sempre s'invoca per retreure a Israel el seu compliment (o incompliment) comporta dubtes d'interpretació.
Ja se que per a molts no hi ha dubte del que significa. En aquesta vida, sempre hi ha gent que ho veu tot mooooooolt clar....
Però el cert és que aquesta resolució es pot interpretar diferent segons si és la versió anglesa o francesa.
Segons això, Israel ha de retornar a unes fronteres concretes... garantint-se la seva seguretat.

Pq és això tan important?
Pq Israel, des del seu naixement, ha estat atacada constantment per tots els seus veïns.
Aquest detall és curiós que no el mencionis en el teu article...
Si hi ha un problema d'establiment de fronteres és pq Israel ha estat atacat i s'ha tingut de defensar.
Però Israel deu ser l'únic país atacat del món que en comptes de ser vist com la víctima és vist com l'agressor.

Com es garanteix la seguretat d'Israel?
Aquesta és la pregunta fonamental.

Tb cal recordar que Cisjordània i Gasa van pertànyer a Jordània (Transjordània) i Egipte respectivament, i que en les repetides guerres que van fer aquests països contra Israel, mai van considerar la creació de cap estat palestí en aquells territoris.
Només la derrota va fer que els convingués deslligar-se d'aquelles terres i aquells habitants.

Palestina ha d'existir, així com Israel.

Ser antisionista dona dret a ser antipalestí. O sigui, em sembla un gran error.

No m'hi puc estendre més. Segur que m'ha sortit un comentari atropellat, però espero que s'entengui una mica el que volia dir :)

Carlos ha dit...

Hola Odalric, benvingut al bloc i m'agrada veure que t'has animat a comentar. Anem per parts.

(1) Els comentaris són propietat dels seus autors, pel que si volen contestar-te ja ho faran ells mateixos.

(2) Jo no estic ni a favor ni en contra de que Israel existeixi. Però mai m'ha semblat bona idea donar un territori a una religió i no pas a un poble. No sé fins a quin punt els jueus són un poble i no només una religió com la cristiana, la musulmana, la budista o la hindú. Jo no deslegitimo a la ONU, al contrari. Si la ONU va establir un territori per a Israel hi estic d'acord, però les fronteres que es van delimitar no van durar ni un any.

(2) Si el problema és de seguretat Israel podria demanar a la ONU l'establiment d'una zona neutral al voltant de les seves fronteres controlada per cascs blaus fins que les coses es calmessin. De fet és la única solució, ja que anar ampliant les fronteres amb successives guerres l'únic que fa és empitjorar les coses i no solucionar res. Al cap i a la fi, si no es declara una zona neutral SEMPRE existirà un territori en conflicte amb els Estats veïns. De totes formes... vols dir que la seguretat d'Israel està en entredit? Vols dir que el potencial d'atac palestí té la més mínima oportunitat contra l'exercit israelià? Un altre tema són Egipte, el Liban o Jordània.

(4) No tinc cap problema amb que Israel existeixi sempre que permeti l'existència de Palestina. I això, de moment, no ho està permetent. L'únic que reclamo és el retorn d'Israel a les fronteres establertes per la ONU i la retirada dels seus assentaments colons.

Espero haver-te contestat i veure't de nou per aquí o per altres articles!

Odalric ha dit...

Hola de nou,
(1) Ja m'està bé.
(2) Segons el que dius ara, hauries de revisar el teu concepte "antisionisme"
Sobre el tema de les fronteres, si no van durar més va ser pq Israel va ser atacat. Qui te la responsabilitat doncs?
(3) El problema d'Israel és la seguretat. Però no en abstracte. Israel des del seu naixement ha vist amenaçada la seva EXISTÈNCIA i això és real. Ha patit tot d'agressions militars i si encara existeix com a país és pq no va perdre mai. I no ho va fer entre altres coses pq no es pot permetre perdre ni una sola vegada.
Si no es te en compte això, quina mena d'imparcialitat es pot invocar? Quina solució?
Sobre els cascos blaus, em sembla una bonica proposta... destinada al fracàs. Pq? Pq tenim exemples molt clars.
Els cascos blaus estan a la frontera del Líban i no han impedit els atacats reiterats de Hezbolà contra el nord d'Israel.
Si una frontera petita i fàcil no es defensable pels cascos blaus, ¿és realista demanar la seva presència en una frontera molt més gran i complicada?
Cal revisar algunes propostes... pq es pot caure en el simplisme de voler solucions "màgiques".
No veure la dificultat de la solució impossibilita la mateixa. I apel·lar a solucions senzilles (però impossibles) és no veure la dificultat de la solució i ampliar el sentiment de frustració.

(4) Has de revisar doncs el concepte "antisionisme" doncs ser antisionista és estar en contra de l'existència d'Israel.
Si el que et preocupa és Palestina, el que hauries de fer és no centrar-te en la responsabilitat israelí. Si no sou exigents amb els palestins, aquests tenen carta blanca per fer el que vulguin i ser irresponsables. No els feu cap favor.
Recomano revisar certs tòpics...