Ahir jugava una mica amb la polèmica i les trampes lògiques per defensar l'adulteri de forma científica, fent servir l'òptim de Pareto. Però no patiu, era un article escrit en to d'humor, de fet, aquest segon article l'escric tot just acabar d'escriure l'anterior i serà publicat de forma automàtica per Blogspot a la mateixa hora que la primera part. Així doncs, quins son els errors de l'argumentació que vaig fer servir ahir? Els següents:
(1) L'òptim de Pareto no acostuma a ser usat en casos d'informació asimètrica. És a dir, en teoria de jocs, hom només pot comparar A i B si tots els jugadors tenen la mateixa informació, imperfecta o no, però idèntica. És a dir, tots dos necessiten informació perfecta o informació imperfecta.
(2) El criteri de Pareto no té en compte la dimensió del benestar dels individus, en el sentit que només està interessant en les conseqüències dels actes, no en els actes mateixos. És a dir, el criteri de Pareto entendrà que l'adulteri és bo perquè la vida del marit no canviarà el més mínim (tant si finalment es consuma l'adulteri com si no) i en canvi la dona haurà complert la seva preferència (tot allò que deia sobre la indiferència entre A o B i la preferència de la dona per A sobre B). El que no té en compte el criteri de Pareto és que l'adulteri (o robatori, assassinat, estafa...) és una activitat col·lectivament no desitjable pels valors de la nostra societat, per tant, fos quina fos la preferència de qualsevol dels individus (robar, matar, estafar...), la conclusió no hauria de ser mai òptima en el nostre context cultural.
(3) Estem parlant d'una situació teòrica. Efectivament, no estem tenint en compte un munt de variables: remordiments, errors de la dona, suspicàcia de l'home, possibles rumors que arribin a l'home... En resum, que es tracta d'un supòsit teòric molt simple.
Així que no patiu, l'adulteri no és desitjable ni justificable via òptim de Pareto.
Entrades
3 comentaris:
Ostres, això de programar l'hora EXACTA és d'una meticulositat malaltissa. I jo que em pensava que era l'únic que em fixava en aquestes coses ...
A veure, per embolicar una mica la troca: Te n'adones que has fet servir arguments lògics per a defensar l'adulteri i en canvi, només apel·les a "variables" per a rebutjar-lo? Rollo polític, la negació com a argument. Mmm, desequilibri sí. Pareto no estarà content ^^
Si, lo de programar la hora va ser una mica freak... però em va fer gràcia això d'estrenar la opció de programar els posts. No ho havia fet mai i crec que ho faré servir quan em vulgui prendre unes vacances i no deixar abandonat el bloc!
És cert que he fet servir arguments lògics per defensar l'adulteri, però els arguments per rebutjar-lo també són lògics. En tenim de caire metodològic (argument 1 i 3) i de caire cultural (argument 2). Tot i que m'he deixat d'apuntar la relativitat del cas... és cert que l'adulteri (com els assassinats, robatoris o estafes) no és desitjable, però què passa quan juguem una mica més amb els supòsits del que es considera "bo" i "dolent" culturalment?
Condemnariem amb la mateixa força l'assassinat de Hitler per part d'un franctirador que el de Gandhi? Condemnem que l'Estat del Benestar faci pagar més impostos als rics per pagar la sanitat pública o les escoles púliques? Condemnem amb la mateixa força a Enric Duran (el que va "estafar" diners als bancs per donar-lo a diferents moviments socials) que a Fèlix Millet? O no tot està tant clar...? Jeje
I la foto de Tiger Woods? Jajajaja que cabrón!
Publica un comentari a l'entrada