dimarts, 10 de juny del 2008

¿Riquesa?

Gairebé tothom admet que la globalització produeix modernitat. En canvi ja és menys segur que produeixi riquesa. Podria ser la faula del segle. O podria ser veritat. És una discussió d’economistes, per tant és difícil d’orientar-s’hi. Jo tan sols puc donar compte de l’opinió que sembla més equilibrada: la globalització, en efecte, produeix riquesa, però tendeix a distribuir-la malament, és a dir, els diners que genera acaben en gran part a les butxaques dels rics i, en una part mínima, a les dels pobres.

Abans de treure’n cap conclusió, potser cal apuntar una dada: per als pobres del planeta, un increment, encara que sigui molt petit, de la renda pot significar una enormitat. Per a milions de persones, un dòlar més al dia vol dir passar de la mort a la supervivencia. Això fa esfereïdora la responsabilitat objectiva dels rics, però també convida a no infravalorar els efectes benèfics que un desenvolupament, tot i ser tortuós i desequilibrat, pot tenir sobre l’habitabilitat del planeta.

Alessandro Baricco

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ey ola! soc el manel que m'he fet una passejada pel teu blog.0

En aquest tema que dius de que la globalització és desequilibrada, tens en part molta raó, però el que s'acostuma a dir en economía, o en economía liberal es que es necesari crear incentius per que la gent treballi i es busqui la vida. El que necessita el món no és solidaritat, sino incentius a enriquirse. No només les empreses grans sino els milions de petits empresaris que tant a l'àfrica, Sud amèrica, o l'àsia necessiten de governs liberals, i de l'ajuda internacional més que mai. PEro aquesta ajuda no ha de ser en canvi de res, sino en pro del seu desenvolupament. És tan important donar ajudes com la forma en que es fa. Jo crec que a la globalització i a la apertura de les economies se'ls tira molta culpa a sobre pero no tota es certa, o al menys no es diuen les coses bones. Per exemple, es una mica dur de dir, però ara es tema lo de les 65 hores setmanals a espanya, i que perdrem tot el recorregut guanyat fins ara, culpan que ho fem perque ara els chinesos entren al joc. El que diuen s'hauría de fer es igualar les seves condicions per a que no ens treguèssin la feina i aquesta es la pitjor ajuda que es pot donar mai, ja que una de les poques coses en que son competitius, es el seu baix cost de ma d'obra,a part de la seva dedicació al trebal(d'aquí ve lo de trabajo de chinos). En pat la globalització dota d'una ttecnologia inicial necessària sense la qual no es podría començar. Obre el món a uns mercats gegantins que poder aprofitar. Y a fi de comptes permet que qualsevol de nosaltres comprem teconogia, roba i aparells a molt baiz cost. En oblidem a vegades que nosaltres vivim com vivim ( de bés, amb les queixes típiques), gràcies a aquesta apertura, que el nostre país depén moltíssim d'europa i de molts altres països.
Es ben cert que moltes empreses aprofiten la ma d'obra barata, maltractant els petits de forma intolerable, pero la culpa d'això potser no es del sistema sinó dels governs corruptes. Poc a poc entren en procesos de creixement, i les millores de vida es fan reals, però mentrestant, ha d'haver un equilibri. La pregunta no hauría de ser que la globalització és dolenta, sino, com seria el món sense globalització? Qué en diuen tots el humanistes d'això? Qué faría Green peace, quan els nens no treballessin pero es moríssin de gana, subvencionar-los de per vida? D'aquesta forma no s'aconsegueix el desenvolupament económic.

Bé aquesta es una mica la meva opinió, espero que doni per xerrar

Que vagi bé.


Manel P

Carlos ha dit...

Benvingut Manel, espero que aquesta sigui la primera d'una llarga sèrie de visites.

Anem al que ens ocupa. Que la globalització produeix riquesa és innegable, però també ho és que aquesta riquesa generada la reparteix malament. Dit això estic totalment d'acord amb tu pel que fa als incentius, ara bé, el tema dels seus governs liberals no ho tinc tan clar. I més desprès de l’experiència dels dictats del FMI.

Hamilton, considerat un dels pares dels EUA, va ser el creador de “l’argument infantil industrial”. Aquest no és altre que de la mateixa forma que protegim i alimentem els nostres fills fins que poden entrar a competir al món dels adults, els països en desenvolupament necessiten protegir les seves indústries fins que siguin sòlides i puguin competir en igualtat de condicions amb la resta del planeta.

La situació actual la descriu molt bé en Ha-Joon Chang quan afirma que els països rics estan retirant l’escala amb la que ells han assolit el seu nivell de riqueza quan aconsellen a la resta de països no protegir-se. I cal recordar que els nivells assolits per EUA i la Gran Bretanya són gràcies al proteccionisme del segle XIX.

El cas de Xina que cites és un altre dels pensaments que cal abandonar. Que un país tingui mà d’obra barata només hauria de servir per un període curt de temps (menys d’una generació humana) o s’estaria produïnt una situació injusta. Fins ara Espanya també havia atret les inversions extrangeres a base de mà d’obra barata, i això no vol dir altra cosa que atraure inversió a costa de la teva població. Cal avançar cap a una economia on primi l’I+D+I, al mateix temps que invertir força en educació pública de qualitat, per aconseguir un nivell òptim de producció sense que faci falta explotar els ciutadans. Fa falta substituïr el treball manual i la mà d’obra barata per una producció més tècnica que permeti a la població, aquest cop més instruida, viure millor.

Desprès també afirmes que “hi ha empreses que s’aprofiten de la mà d’obra barata, maltractant els petits de forma intolerable, però la culpa d’això potser no és del sistema sinó dels governs corruptes”. Totalment d’acord, el que passa és que amb això m’estas donant la raó. Els governs corruptes no regulen els mercats permetent a les transnacionals explotar els seus ciutadans. La solució doncs, és establir lleis anti-explotació i establir lleis anti-explotació és donar drets als treballadors i d’això se’n diu regular el mercat, precisament el que volen evitar els liberals clàssics.

Per altra banda, els països subdesenvolupats tenen petites empreses, normalment familiars, de producció escassa. Si obrim els mercats l’únic que aconseguim és que els nostres productes (com ara la nostra llet o tomàquets) puguin entrar i expulsin d’aquests mercats els productes nacionals, ja que hem de recordar que els productes europeus i americans són extremadament barats per culpa de les subvencions agràries. I no només això. No serveix de res obrir els mercats a gent que no pot participar d’aquests mercats. Com un camperol del vell mig de l’Àfrica comerciarà amb Europa si no té ni les infraestructuras bàsiques? Les seves mercaderies no poden ni arribar a la capital del país, així que no cal ni plantejar-se com pot fer viatjar els seus productes a un altre continent.

Alguns (els liberals clàssics o neoliberals) diran que per això estan els intermediaris, les empreses transnacionals que compren productes bàsics als països en desenvolupament i els venen a Occident un cop manufacturats, sortint tothom beneficiat. Mentida podrida. Et convido a veure l’article titulat “A favor de la regulació del mercat” en aquest mateix bloc on es denuncia el monopsoni al que sotmeten les grans empreses als productors pobres impedint el desenvolupament.

En resum: la globalització és d’allò més desitjable, però no com s’està duent a terme. Cal desprotegir els mercats dels països rics però també cal protegir els països pobres d’una competència que no parteix del mateix lloc. I és que en el món liberal la igualtat d’oportunitats i la meritocràcia són una il•lusió si l’Estat no hi intervé.

Com sempre que parlem m’allargo més del compte. Perdona si t’he fet una contestació avorrida, però no puc evitar-ho. Tot i així reitero el que t’he dit al principi: benvingut de nou i espero que et passis més sovint per aquí.

Anònim ha dit...

Gràcies per l'acollida, és tot un plaer poder compartir i discutir idees i temes amb tú.

Sento que haig de dir moltes coses y no sé si les diré pas, però una cosa molt clara que hem de tindre al cap sempre és que les coses son com són, i no les hem de veure tal i com ens agradaria que funcionèssin, sino com realment ho fan. El que vull dir, es que si la globalització dels mercats i de les economies capitalistes, té coses dolentes, perqué les té, també en té de bones, i son aquestes les que s'han de potenciar. Podríem pasar-nos dies xerrant d'elements negatius i positius, però més que això el que hem de pensar és, perqué es produeixen, i si realment en podem fer alguna cosa. Realment podrem canviar el món o podrem fer que els paísos més pobres s'enriqueixin, criticant la globalització? Els goberns españols, catalans, Americans, europeus, Chinesos, etc. no s'adonen de les coses dolentes que comporta un creixement desmesurat" socialment"? Ben segur que sí, pero perquè no fan res? DOncs segurament perquè els interesa i els convé. Ara, no els convé als ciutadans chinesos que treballen 12 hores al dia, tenir feina i menjar, en comptes de morirse de fam?

Estic d'acord amb tú que no hauria d'haver corrupció, violació de drets humans, etc. però es que no es una mica vertiginòs dil's-hi a alguns religiosos musulmans que no pedrein a la seva dona perque pels occidentals això es una barbàrie?

El que crec es que els medis de comunicació ens omplen bastant amb el que volen y el que no interesa ni ho toquen o molt poc. Es com si ara bé un estadunidens i et diu que ets un nacionalista català, que això no te cap futur i t'imposa la unió, doncs segurament no ho acceptaràs i voldràs defensar la teva cultura i la teva forma de pensar, perquè com tu hi hauran molts més. Els canvis no sempre es bo fer-los de cop, per a cambiar la forma de pensar de la gent cal temps i paciència. Això o imposar-se, pero només s'imposarà allò que interessi. Es una mica fort pero es comenta que no s'acaba el terrorisme Basc perquè es una font d'electoralisme, i perquè no es pot cedir respecte l'amenaça, si avui ho fa un demà ho farà altre. EL fet es que hi han moltes coses que surten del nostre abast


En cap moment he dit que sigui Liberal clàssic, realment no coneixo massa les diferències, pero jo tractava d'explicar que l'apertura es necessària, per part de tots els països, com també la cooperació. Com bé has dit nosaltres els desenvolupats, bé Anglaterra, França, Alemanya, també van tancar les seves portes, o van protegir les seves economíes. Però això no significa que haguem de dir als pobres que es tanquin, perquè potser seria pitjor el remei que l'enfermetat. El que no discutiré, i ho fan i ho han fet molts països en desenvolupament, es tancar certs sectors estratègics, com al japó, Bangaldesh o COrea, i aixó els va ser molt profitós.

Tot es molt complicat i senzill alhora. Estic d'acord en els teus arguments i defenses dels infants i pobres, però també es just que ells es desenvolupin, tot i que estigui generant forts desajustos als països desenvolupats. El que ens hauríem de preguntar, i això seria carn de vedella per un altre article, és, si es just per a nosaltres viure en un país on haurem d'augmentar les hores de treball, marxen empreses, acumiaden a centenars de treballadors, pugen els preus dels commodities, petroli, i se'ns encareix la vida per culpa de que altres països volen crèixer; o si ells també poden fer-ho. I si ells tenen dret a fer-ho tot i les consecuències d'això. Diem que hem de ser justos per a tots, pero quan això soposa un problema per alguns, s'ataca que no ho fan bé perquè s'aprofiten de la ma d'obra barata, les males condicions. Repeteixo, res es pitjor que això.

Que s'ha de regular, SI! pero si son barats, ho han d'aprofitar i no només ho aprofiten els empresaris o grans multinacionals, sino els petits, sempre i quan se'ls deixi.

Ja sabem que sempre hi ha interessos de grans països o comunitats riques en les acciones que es porten a terme, algunes coses com que la competència chinesa als productes occidentals i d'altres n'és LA CAUSA de molts atacs periodístics i mediàtics als jocs olímpics de Pequín, en defensa "dels drets humans", ja, serà de països amb problemes i governs corruptes o dictatorials que existeixen i no se'n fa res. O altre dels rumors es la provocació dels moviments sísmics a la China els passars mesos, per interesos económics americans o a saber de qui ( el cert es que existeixen armes per a fer-ho, des de la recullida de informació del trencament de la unió soviètica que se'n va saber).

I el que vull dir amb tot això es que potser no sabem el que relament passa o perquè, parlarem al blog i donarem la nostre humil opinió sobre un tema del que realment en desconeixem la meitat o les causas de tot el que sabem. El que estará molt bé en pensar la forma per ajudar a aquells desamparats, no només amb solidaritat sinó com bé has dit amb educació i facilitant prèstecs eficients i retornables.

Del petroli, podem parlar-ne durant molt, puja per l'especulació, per la reducció de reserves, per la reducció de la producció expresament, perquè les noves economies emergents el conumeixen a destajo, y perquè es un bé limitat, amb una substitució en algunes funcions que a vegades fan més mal que bé, com és el bioetanol. Cosa que ha provocat la pujada dels preus, també per l'especulació i l'alta necessitat. És molt profitós si mai ho has fet, d'entrar en els blogs o foros de diaris electrónics com l'expansión, economista,i d'aquests, i llegir els comentaris de diferents punts de vista, sempre s'aprén quelcom.

Crec que aquestes discusions nostres s'assemblen més a monólegs que no a debats.

Però bé.

REcords i fins aviat

Manel

Carlos ha dit...

Benvingut de nou Manel. El tema és complex i llarg, així que intentaré simplificar-ho tot el que pugui.

En primer lloc estic d’acord amb tu de que les coses són com són i no com les volem veure. L’economia és una ciència i com a tal funciona extraient teories de l’anàlisi empíric, o el que és el mateix: extraient teories de la realitat. Però l’economia ortodoxa (o el liberalisme clàssic) tendeix a fer-ho al revès i això no és ciència, és ideología. De la mateixa forma, molts análisis d’esquerres també tendeixen al mateix, això està clar.

En articles tan llargs com els que estem intercanviant és difícil orientar-se, d’aquí que molts cops concidim en el que diem pensant que l’altre pensa el contrari. Jo mai he negat que la globalització sigui dolenta i que aquesta ha d’acabar. Però sí que tinc clar que hi ha coses dolentes, les quals cal solucionar al mateix temps que es potencien les bones. Jo crec en la crítica com a motor per avançar: problema – crítica - solució. D’aquí la importància de criticar la globalització sense destruïr-la, d’aquí el nom d’alterglobalització enlloc de antiglobalització.

Sobre el tema dels Drets Humans. Els Drets Humans són bàsics i no hi ha opció a la negociació. Tots aquells països que han ratificat la Carta de les Nacions Unides hi estan d’acord, pel que estan obligats a complir-los, sense excepció. Són drets molt bàsics, que no suposen cap problema per a cap cultura que valori la vida de l’èsser humà.

Pel que fa a obrir els mercats tornem a estar d’acord (encara que no ho sembli hehe). Obrir els mercats és necessàri, però hem d’anar al tanto amb quin grau d’obertura i quan la fem. Quan et comentava el tema dels països desenvolupats i les seves actuacions anteriors volia mostrar-te que en un moment de desenvolupament primitiu és necessàri cert proteccionisme per evitar ser destruït pel mercat. Això és el que no estan permetent els països occidentals als subdesenvolupats quan ells són els primers que han arribat on són per haver-se protegit. I quan parlo de protegir-se no parlo d’autarquia, em refereixo al mateix que tu: protegir determinats sectors estratègics, com bé han fet el Japó, Blangladesh o Korea. Un cop aquests sectors assoleixen un nivell competitiu (d’igualtat d’oportunitats) haurà de desprotegir-se i començar a competir a mercat obert.

Evidentment que si els nostres preus augmenten per l’augment de la demanda de països en desenvolupament ens hem d’aguantar. D’això va el mercat, d’oferta i demanda. El que no podem fer, i si no ho he entès malament tú també ho defenses això, és que impedim el desenvolupament d’altres països per mantenir el nostre nivell de vida.

També estic d’acord amb els teus comentaris sobre el tractament dels mitjans de comunicació sobre la situació dels Drets Humans a la Xina. Obeeix a criteris púrament mediàtics i polítics, però això passa amb altres països com ara Cuba, la Veneçuela de Chàvez o la Bolivia de Morales. I no cal parlar de les violacions als Drets Humans de països desenvolupats, començant pels Estats Units i acabant per la pròpia Espanya, denunciada un any rera l’altre per Amnistia Internacional.

Jo he tractat de que la meva contestació no hagi sigut un monòleg provant de fer servir quantes més referències al teu escrit millor. Espero que hagi pogut contestar-te a tot el que volies, tot i que al final no pensem tan diferent com sembla.

Espero que continuis passan-te per aquí. Una salutació.