Ahir nit es presentava el llibre de memòries del President Maragall. “L’enfermetat del doctor Alemany amb un nom que ara no vull recordar acabarà amb mi”. Brillant frase amb la que comença el seu llibre de memòries “Oda inacabada”. Juga amb paraules com “enfermetat”, “recordar” o “acabar”. D’aquí que més que la presentació d’un llibre fos un petit homenatge a la seva persona.
No vaig votar-lo en el seu moment –ni ho faria ara- però, com en el cas del President Pujol, els hi reconec l'adjectiu de grans polítics. Més enllà del respecte que em pot suposar tot President del meu país, en Maragall m’ha fascinat des del principi pel seu modus operandi.
Sempre he pensat que si en Maragall haguès estat Secretari General del PSOE les coses serien ara molt diferents. Ell representa el que hauria de ser el socialisme espanyol. D’aquí que jo no el votès, evidentment no per ser socialista, però el respecti profundament. Ell és l’autèntica esquerra espanyola.
No vaig votar-lo en el seu moment –ni ho faria ara- però, com en el cas del President Pujol, els hi reconec l'adjectiu de grans polítics. Més enllà del respecte que em pot suposar tot President del meu país, en Maragall m’ha fascinat des del principi pel seu modus operandi.
Sempre he pensat que si en Maragall haguès estat Secretari General del PSOE les coses serien ara molt diferents. Ell representa el que hauria de ser el socialisme espanyol. D’aquí que jo no el votès, evidentment no per ser socialista, però el respecti profundament. Ell és l’autèntica esquerra espanyola.
Entrades
2 comentaris:
Carlos ultimament et veig massa formal, políticament correcte. Defensor a ultrança de la classe política tot posant en un altar al Maragall. Més crítica i sobretot construcció i no tant massatge institucional.
Escric aquest comentari perquè últimanent estas agafant les maneres d'un columnista qualsevol que opina de tot i creu saber de tot, pero de tot allò que opina res en sap ni res critica. On estan aquells articles analítics i conclusions crítiques que ens tenies acostumats¿? Allò creava debat en el teu blog. No et converteixis en un opinòleg qualsevol de tertulia de tele i deixat de massatges.
Després del punyal arriba una forta abraçada.
Un petonet!!!!
Sí que és veritat que últimament estic una mica tou... va, prometo ensenyar més les dents a partir d'ara.
Publica un comentari a l'entrada