L’altre dia a cienciepolitica.cat publicaven un article que em va cridar l’atenció. Es tracta d’un escrit que va fer en Jesús Palomar al seu bloc. Ens explica com, revisant al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la refosa de la Relació de Llocs de Treball (RLT) s’ha fixat en dues coses: en primer lloc el nombre de places que com a requisit d’accés demanen la Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l’Administració (codi 2000) i en segon lloc, el nombre de places que requereixen coneixements específics en ciència política (codi 079).
Atenent-nos a la informació que ofereix la Generalitat en relació a la Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l’Administració, el pas per la universitat cursant aquests estudis està clarament orientat, tot i que no de forma exclusiva, a l’Administració Pública. Tot i així, els resultats són vergonyosos:
· Nombre de places amb requisit d’accés Ciències Polítiques i de l’Administració: 4
· Nombre de places amb requisit d’accés Gestió i Administració Pública: 1
· Nombre de places amb requeriment de coneixements en ciències polítiques: 13
Estem parlant una oferta total de 17.000 places, pel que aquestes 16 són realment ridícules. La Generalitat doncs, no sembla gaire interessada en incloure aquells que millor preparats estan per realitzar les seves tasques. No acabo d’entendre com un jurista pot optar a una plaça a àrees d’organització o de gestió de polítiques públiques amb les mateixes opcions que un llicenciat en ciències polítiques.
Per sort, el col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya sembla que comença a moure’s en aquesta línia. Potser una bona solució seria acostar-se al model francès i adaptar la seva Escola Nacional d’Administració Pública a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
· Nombre de places amb requisit d’accés Ciències Polítiques i de l’Administració: 4
· Nombre de places amb requisit d’accés Gestió i Administració Pública: 1
· Nombre de places amb requeriment de coneixements en ciències polítiques: 13
Estem parlant una oferta total de 17.000 places, pel que aquestes 16 són realment ridícules. La Generalitat doncs, no sembla gaire interessada en incloure aquells que millor preparats estan per realitzar les seves tasques. No acabo d’entendre com un jurista pot optar a una plaça a àrees d’organització o de gestió de polítiques públiques amb les mateixes opcions que un llicenciat en ciències polítiques.
Per sort, el col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya sembla que comença a moure’s en aquesta línia. Potser una bona solució seria acostar-se al model francès i adaptar la seva Escola Nacional d’Administració Pública a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Entrades
2 comentaris:
Els advocats ho tenen fàcil per raons òbvies: molts dels càrrecs públics tracten sovint amb temes legislatius/legals. I jo no catalogaria la ciència política com a professió estrictament "de funcionari".
És clar que molts dels càrrecs públics tracten amb temes legals, però també ho fan amb temes econòmics, sociològics o tècnics. O el que és més probable, tracta amb tots aquests temes al mateix temps. És per això que crec que resulta molt més útil una persona multidisciplinar (com el cas dels politòlegs) que no pas algú especialitzat en una tasca concreta. Evidentment no parlo de departaments estrictament jurídics, lingüístics o econòmics, on si que crec que les places haurien de ser preferencialment per a gent amb estudis concrets.
Jo tampoc catalogaria la ciència política com una professió estrictament de funcionari, en realitat si ho he citat d'aquesta forma és per comparar el que diu la Generalitat que és la Llicenciatura en Ciències Polítiques i el que desprès aplica. Jo també soc del parer que un bon gruix dels estudiants acabaran en institucions i fundacions privades o en partits polítics.
Publica un comentari a l'entrada