M’ha cridat especialment l’atenció el gràfic de la pàgina 25:
El gràfic mostra la relació entre els fons propis de les entitats (Tier 1) i el rati de morositat dels bancs i caixes. He estat una estona tractant d’entendre el gràfic fins que finalment l’he desxifrat gràcies a internet. L’eix d’ordenades decreix, és a dir, els bancs més capitalitzats –això és, amb més diners- es troben a la part baixa. En resum, les properes entitats en caure són les que veiem més amunt (menys capital) i més a la dreta (més morositat). I succeeix exactament en el moment en que la morositat supera Tier 1. CCM ja ha caigut (Tier 1=4% és inferior a Morositat=5%). Caixa Catalunya es troba en situació crítica, Caja Madrid i Bancaja poden sortir-se’n amb un miracle. Veurem com van les coses aquests dies, però recordo com el passat divendres en un sopar a un restaurant mexicà el meu amic Pep ens va confessar que havia retirat els seus estalvis de Caixa Catalunya i els tenia sota el matalàs. Tothom es va posar a riure. Ara penso que potser en Pep va actuar sàviament...
Entrades
9 comentaris:
totalment d'acord carlos, no voldria dir cap bestiesa, però crec que Espanya es el país en que n'hi han més caixes en tota europa(dada curiosa), i amb temps de crisis fan el que siguin per captar nous clients
caixa catalunya te problemes, però tardara perquè esclati, com ha passat amb CCM, ja que fa poc ha venut la seva principal font d'ingressos que es Abertis on tenia un %, juntament amb altres entitats/empreses com son La Caixa. Aixo ho ha fet principalment, perque necessiten diners i al vendre-la li ha donat una mica d'aire i no es d'estranyar que en els propers mesos Caixa Catalunya faci alguna campanya de captació de nous clients amb interessos alts per obtenir cashh$$$
PD. voleu veure com es va a la merda en dos dies? aneu tothom que tingui estalvis, a treure'ls
Dr. Streetjas
No sé de quin dia són les dates, però la venda d'Abertis pot donar-li una mica d'oxigen. El que no sé és fins quan... perquè la cosa sembla que va per llarg.
I ja ho he comentat a l'enllaç de Facebook: l'article és una exageració. No pel límit al que es troba Caixa Catalunya (que està a les últimes) sinó perquè l'Estat intervindrà. Els estalvis estan garantits i en cas de que Caixa Catalunya s'enfonsi apareixerà Papa Estado per fer-se'n càrrec.
I la teva solució és només que l'Estat se'n faci càrrec? Això crea un precedent molt perillós: hi ha un incentiu a arriscar-se massa, ja que si la cosa surt malament sempre vindrà l'Estat a treure'ns les castanyes del foc.
Hola Joan Isidre. Jo no he dit pas que no faci falta fer alguna cosa. De fet ja havia parlat d'alguna possible solució per evitar intervencions gratuites de l'Estat: http://ccfarre.blogspot.com/2008/10/el-cstig-dels-banquers.html
Altres opcions serien acomiadar els alts directius (cosa que de fet ja es fa quan entren a dirigir l'entitat els funcionaris), multar-los o fer-los pagar una part de la despesa per reflotar la caixa/banc dels seus béns propis.
I mirar de salvar-la entre tots, posant-hi el màxim d'estalvis "garantits", no tindria sentit?
La gent amb estalvis contenta rebent un interés més alt que el que ofereixen altres entitats, i Caixa Catalunya tirant endavant sense auxilis estatals.
Per què no?
Hola Anònim, per a propers comentaris tracta d'identificar-te, més que res per poder-me dirigir a tu de forma més personal.
Sobre el que proposes. Si visquèssim en un món ideal si que seria una solució, però no hi som. Problemes: bàsicament d'acció col·lectiva. Com mobilitzariem a tantíssima gent com per salvar l'entitat? Estem parlant de MOLTS milions d'euros. Altres problemes que se m'acudeixen així de forma ràpida: els moviments de diners entre entitats haurien de tenir en compte també les comisions per transferències, els interessos haurien de ser molt alts per tal que el client tinguès un incentiu prou alt per (1) que no li resulti massa car la comisió per transferència (2) que el temps i esforç que li suposi fer el tràmit també es vegi suficientment recompensat. A més de que si Caixa Catalunya oferís interessos més alts veuria reduits els seus beneficis. Jo ho veig una mica complicat, la veritat.
Hola Carlos, soc l'anònim anterior.
Encantada.
Pel que fa a comissions per transferència i temps dedicat a la gestió, no ha de ser problema:
Vas a Caixa Catalunya, dius que vols fer una imposició de X (100.000 euros? És la quantitat garantida per l'Estat?) des del compte tal de l'entitat qual, i ells et fan els tràmits sense cap càrrec. Tu només has de donar el consentiment a l'entitat d'on provenen els diners perquè es faci el traspàs.
Com mobilitzar la gent? Internet mou masses, no?
Però la gran veritat que el nostre no és un món ideal no te la pot desmentir ningú! És trist, però cert. Tantes coses no es fan, pel "jo no seré el tonto que pringarà" o simplement el "jo sol no puc guanyar la guerra", que mai no s'arriba al nosaltres. En fi, que m'imagino fent una crida per internet:
"SALVEM CAIXA CATALUNYA POSANT-HI TOTS ELS NOSTRES ESTALVIS"
i segurament això seria el seu final definitiu, perquè la penya correria a treure'ls no fos cas que els enganxés a ell.
Perdona les meves elucubracions, però em sap greu.
Hola Ana i benvinguda! El problema de les comisions continua existint, per la senzilla raó que qui et cobraria les comisions no és Caixa Catalunya, si no l'entitat on tinguis els estalvis que és l'encarregada de fer el traspàs.
Sobre el que dius de la mobilització totalment d'acord. És difícil pensar en el "nosaltres" sent una individualitat. De fet, aquest problema en Teoria de Jocs té un nom: dilema del presoner.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Dilema_del_presoner
No m'he explicat bé: la cosa és que l'entitat receptora ja s'encarrega que no hagis de pagar comissions. No sé com s'ho fan entre ells, però és així.
Suposo que el meu "carinyu" a Caixa Catalunya va lligat a tot el que hi posen en temes culturals. Trobo molt maco com porten La Pedrera i la qualitat de les exposicions que monten.
Si t'agrada la pintura, l'exposició que hi fan ara del Mompou és molt maca.
Publica un comentari a l'entrada