dimarts, 12 de maig del 2009

Petit apunt sobre el "Debate sobre el estado de la nación"

Dues propostes destacades: (1) eliminar part de la deducció per la compra de vivenda i (2) subvencionar la compra de cotxes.

(1) Per fi una bona proposta! La proposta entrarà en vigor el 2011 el que farà que l'stock de vivenda sobrant baixi considerablement animant a tots aquells que dubten si adquirir o no una nova vivenda. Ara bé, té un petit error: el límit de la deducció. Que la deducció desapareixi a partir dels 24.000 euros anuals no és una mesura gaire progressiva. De fet, no és gaire difícil que una familia cobri 24.000 euros anuals: són els ingressos d'una família on tots dos cònjugues cobren 1.000 euros al mes. Ara bé, també pot donar-se el cas que jo m'hagi equivocat interpretant les paraules del senyor Zapatero i ell es refereixi a declaracions individuals, no familiars, superiors a 24.000 euros. En aquest cas ja començaríem a estar més d'acord. Més lloguer i menys compra.

(2) En Pau en parla. Jo no sé fins a quin punt l'Estat hauria de mantenir sistemes de producció agònics. És evident que els treballadors de la SEAT no poden anar al carrer, però hauríem de començar a buscar llocs de feina en altres sectors per als joves que encara hi treballen. Pel que fa als de més edat ja n'hi ha prou amb esperar la seva jubilació i llavors acabar amb les subvencions. Els cotxes es produiran millor i de forma més barata a altres països, especialment del Tercer Món, ajudant-los a sortir de la pobresa. Tothom té clar que el model de creixement basat en la construcció és un error, ara falta que comencem a adonar-nos que la producció automobilística també.

Fora d'això, pels mitjans de comunicació un ZERO, exceptuant el cas de l'honrosa TV3, com gairebé sempre. Senyors d'Antena 3: que l'acústica del sector de convidats del Congrés no sigui bona o que els diputats cridin més o menys no és noticia. Menys informar de tonteries anecdòtiques i més informar de política.

1 comentari:

Pau ha dit...

El cas SEAT ha demostrat qui mana: els treballadors arrossegant-se per aconseguir que els congelin el sou. Els empresaris cobrant el mateix o més que sempre. A tomar pol culo.