Ara m'ha donat per parlar sobre energia i la forma de regular-la. Us vaig parlar del dia de la Terra i de l'economia del Canvi Climàtic. Avui toca un altre tema que em rondava pel cap feia temps: l'energia i la forma en que està regulada.
A Espanya el senyor Aznar va decidir liberalitzar el mercat energètic després d'una organització i gestió bastant deficient de l'Estat. Ja sabeu, coses de la política del sud d'Europa: Estat mal gestionat i l'il•luminat de torn privatitzant-ho tot. Certament la energia no era eficient, de fet els preus es mantenien artificialment baixos, pel que finalment el tinglado va petar. Desprès de la liberalització els preus van començar a pujar per ajustar-se als costos reals de la producció energètica... però no del tot.
El cost de generar energia és relativament fàcil de calcular, per resumir: cost de la tecnologia emprada + cost de la matèria prima + cost de manteniment de la xarxa + cost del personal. Això ens dóna un preu determinat que, sempre, és més alt que el que paguem. I m'atreveixo a fer servir la paraula sempre per la senzilla raó de que el govern central continua fixant cada desembre la pujada del preu per al proper any. És a dir, el preu de la nostra energia està en part finançat per l'Estat central. Això és conegut com a dèficit tarifari.
A Espanya el senyor Aznar va decidir liberalitzar el mercat energètic després d'una organització i gestió bastant deficient de l'Estat. Ja sabeu, coses de la política del sud d'Europa: Estat mal gestionat i l'il•luminat de torn privatitzant-ho tot. Certament la energia no era eficient, de fet els preus es mantenien artificialment baixos, pel que finalment el tinglado va petar. Desprès de la liberalització els preus van començar a pujar per ajustar-se als costos reals de la producció energètica... però no del tot.
El cost de generar energia és relativament fàcil de calcular, per resumir: cost de la tecnologia emprada + cost de la matèria prima + cost de manteniment de la xarxa + cost del personal. Això ens dóna un preu determinat que, sempre, és més alt que el que paguem. I m'atreveixo a fer servir la paraula sempre per la senzilla raó de que el govern central continua fixant cada desembre la pujada del preu per al proper any. És a dir, el preu de la nostra energia està en part finançat per l'Estat central. Això és conegut com a dèficit tarifari.
Si jo soc un liberal -com ho és Aznar- defensaré que l'Estat liberalitzi l'energia i que no intervingui. Evidentment a cap govern se li ha acudit fer-ho -ni tan sols al PP-, ja que els preus es dispararien fins a nivells estratosfèrics (generar energia i mantenir una xarxa de distribució estatal no és precisament barat). Solució que van trobar? Subvencionar silenciosament el mercat mitjançant el dèficit tarifari i dissimular-ho dient que és una liberalització en tota regla. Conseqüències? Un mercat energètic profundament regressiu.
Amb l'arribada del govern de Zapatero la cosa no ha canviat gaire. Les opcions són bàsicament dues: regular de nou l'energia o bé liberalitzar totalment el mercat eliminant el dèficit tarifari. Jo entenc l'aigua i l'electricitat com a béns públics i unit al fet que la liberalització total dispararia els preus em decanto més per la primera opció. Ara bé, regular no és fer l'energia gratuïta com per art de màgia: l'energia cal continuar pagant-la, però no de forma regressiva com ara. Aquí ja començo a fer una mica d'enginyeria institucional d'estar per casa, així que tampoc us ho prengueu com la panacea al sistema energètic.
La idea seria fer una mena de IRPF de consum energètic per tal de fer la tarifa més progressiva. Caldria, en primer lloc, establir diferents nivells d'ingressos de les persones -pot fer-se servir el mateix que a l'IRPF-. Posteriorment fixar unes tarifes progressives de forma que aquell amb més ingressos pagui més. Amb això aconseguim que les persones amb més capacitat destinin part de la seva factura a pagar la factura dels més pobres. És evident que això podria portar a un malbaratament d'electricitat per part de les classes baixes. No patiu. Podem establir un mínim exempt calculat a partir de les necessitats bàsiques d'energia (il·luminació, calefacció, electrodomèstics bàsics i demés). Un cop traspassat aquest mínim la tarifa passaria a ser la normal de cada tram de la tarifa.
Amb l'arribada del govern de Zapatero la cosa no ha canviat gaire. Les opcions són bàsicament dues: regular de nou l'energia o bé liberalitzar totalment el mercat eliminant el dèficit tarifari. Jo entenc l'aigua i l'electricitat com a béns públics i unit al fet que la liberalització total dispararia els preus em decanto més per la primera opció. Ara bé, regular no és fer l'energia gratuïta com per art de màgia: l'energia cal continuar pagant-la, però no de forma regressiva com ara. Aquí ja començo a fer una mica d'enginyeria institucional d'estar per casa, així que tampoc us ho prengueu com la panacea al sistema energètic.
La idea seria fer una mena de IRPF de consum energètic per tal de fer la tarifa més progressiva. Caldria, en primer lloc, establir diferents nivells d'ingressos de les persones -pot fer-se servir el mateix que a l'IRPF-. Posteriorment fixar unes tarifes progressives de forma que aquell amb més ingressos pagui més. Amb això aconseguim que les persones amb més capacitat destinin part de la seva factura a pagar la factura dels més pobres. És evident que això podria portar a un malbaratament d'electricitat per part de les classes baixes. No patiu. Podem establir un mínim exempt calculat a partir de les necessitats bàsiques d'energia (il·luminació, calefacció, electrodomèstics bàsics i demés). Un cop traspassat aquest mínim la tarifa passaria a ser la normal de cada tram de la tarifa.
En resum, una persona de classe baixa fa servir l'electricitat bàsicament el mateix que algú de classe alta, el que varia són els termes (sobretot de quantitat) en que aquest consum es realitza, d'aquí que l'electricitat a preu de mercat resulti més cara, especialment pel que fa a la càrrega impositiva, a les classes baixes. Per quina raó algú amb ingressos baixos ha de pagar més -en termes reals, no nominals- que algú amb ingressos alts? Si hi ha algun liberal que m'ho sàpiga defensar que m'ho digui.
Entrades
1 comentari:
Carliñus crec que et deixes un detall important en aquest article, si que es veritat que ho comentes en l'anterior article, pero cal tenir en compte que la producció d'energia precisa de més energia i per tant contaminem. És impresindible que mitjançant impostos progressius tinguem en compte allò que en economia se'n diuen externalitats negatives: la contaminació.
A més fan falta impostos sobre el consum, l'energia és un bé escàs(per no parlar de l'aigua) i cal responsabilitats en el seu consum. Disminuir els nostres nivells de consum és impresindible i casi de necessitat vital ja que no tenim producció d'energia infinita.
Així que impostos sobre la contaminació i sobre els nivells de consum.
Publica un comentari a l'entrada