dilluns, 8 de juny del 2009

Lectura de les eleccions europees

No puc negar que estic decebut. En realitat acostumo a decebre’m bastant cada cop que hi ha eleccions –és igual si són locals, autonòmiques, estatals o europees-, el resultat sempre és decebedor. No entenc –o sí i em frustra que sigui així- el mecanisme intel·lectual que fan servir els votants per decidir el seu vot. Així que intentaré no ser gaire pessimista pel que fa a la lectura dels resultats.

La principal evidència d’aquestes eleccions és que el PSOE s’ha deixat perdre les eleccions. Les ha deixat perdre no per una gran campanya del PP –que ha estat nefasta centrant-se en temes que res tenien a veure amb les competències legislatives d’Europa i el partit en mig d’escàndols de corrupció- si no per la seva falta d’actuació. És cert que ha fet algunes reformes ben encaminades, però ni moltíssim menys el PSOE s’ha enfrontat a la crisi de cara i amb valentia. De totes formes, no sé fins a quin punt aquestes eleccions són significatives. Es tracta d’unes eleccions per a obsessos de la política, no per al gruix de la població.

Sobre els resultats a Europa. Resulta tristíssim que una institució TAN important com és el Parlament Europeu sigui ignorada d’aquesta forma. Té un poder grandíssim per legislar sobre la vida dels ciutadans de la Unió, afectant a gairebé tots els temes de la vida diaria. A més, es comet l’error de votar en clau geogràfica quan en realitat els partits a Europa es comporten com el que són, partits polítics europeus. No espereu que si una directiva va contra els interessos d’Espanya els socialistes o populars espanyols hi votin en contra. Mayor Oreja no defensarà millor els interessos d’Espanya que qualsevol altre. El vot havia de ser en clau de partit europeu, no espanyol, i fixant-se en les polítiques que aquests proposaven com a bloc.

Ja veurem com funciona a partir d’ara la legislació a Europa, però molt em temo que temes de reforma urgent degut a la crisi no seran regulats com cal. Realment costava tant dedicar 10 minuts a acostar-se al col·legi electoral? Resultava un suplici tant gran arribar 10 minuts més tard a la platja? Així ens va.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Carlos, sobre el punt que dius que aquestes eleccions era només per obsessos de la política no hi estic gaire d'acord. De fet, només em baso en fets empírics que vaig poder viure jo personalment com a President de Mesa Electoral. Vaig poder comprobar que a la meva taula van votar 282 persones d'un total de 703 censades a la meva taula, és a dir, un 40,11%. D'aquest 40%, a primera vista juraria que un 60-70 % va ser gent superior als 60 anys, es a dir JUBILATS!. Sobretot durant tot el mati, i ben aviat fins i tot la gran majoria, i a ultima hora de la tarda venien alguns joves am comptegotes. Que podem extreure'n d'aixo? Realment sap el que vota una persona de 80 anys que am prou feines podia trobar el seu DNI o que fins i tot alguns encara duien el DNI antic, aquell gran am l'emprempta del dit i la foto en blanc i negre. Igualment, vull recalcar que molt hauríem d'aprendre de tota la gent gran que tenen una implicació democràtica molt més gran que les noves generacions (tant que diuen que en saben després als programes com el "Oikmentens". Perquè aquesta gent va viure una dictadura, i van lluitar per una democràcia i una societat lliure, i per això s'impliquen tant, fins i tot una persona de 97 anys que va venir a votar a la meva taula, i que poder només li queda un xic de vida, i poc s'enterarà de les reformes que s'originin a Europa.

Ale toma parrafot, estava molt avorrit jeje.

Carlos ha dit...

Ets un savi Jaume. Jo proposo un anunci per incentivar el vot a les properes eleccions: petites entrevistes a vidues, orfes i amics de tots aquells que van morir a la guerra civil o II guerra mundial amb l'esperança de que tu, jo i tota la resta poguèssim votar. No votar és un insult a tota aquesta gent.

Punto G y la Banda Funky ha dit...

Discepo Carlos, no votar és votar. No votar és acció, la no acció és acció. No vaig anar a votar perquè no vull un procès europeu purament econòmic on la política es trasllada molt més enllà de les nostres capacitats d'acció i sovint d'abstracció. No voto, no legitimo el procès. Ser perquè no voto, i per a mi el no votar es saber dir la meva.

Sovint la interpretació del no votar és titllar aquells qui exerceix el seu dret de no posar la papereta com a desinteressats, borregos fins i tot. Mentida. Els estudis politològics a Espanya coincideixen que l'abstenció per desinterès (és a dir gent que de veritat no li interessa i passa totalment) ronda el 15% de la població. És a dir el màxim elecetoral ronda entre el 80 i el 85% de participació. Joder!!! passar del 40 al 80 és doblar la participació!! Jo no voto a les generals pero em trobaria dins del 80% ja que faig acció política amb el no vot i es considera que podria votar. Què passa doncs amb el 40% de diferència de participació¿??¿?

No votar és acció política i cal fer una gran reflexió sobre que significa el 40¨% d'abstenció (la real és de 60&). 40% per desinterés¿?¿? no crec. Hi ha interès en la política però no podem permetre portar la política a terrenys on la nostra acció és nula i cal abstraure's per tal d'entendre-la. I quelcom és genial per la classe política dominant, com menys participació menys control. Allunyant la política de l'àmbit local difumines el control directa de la ciutadania, així doncs a Europa control zero i pa'lante amb polítiques econòmiques, per cert,dutes a terme pel Consell europeu i la Comissió. Al cap i a la fi el Parlament no te tant poder.