Ja sóc un llicenciat en Ciències Polítiques i d'aquí un mes començo el Màster en Polítiques Públiques i Socials de l'IDEC i la Johns Hopkins University. Fins aquí tot pot semblar correcte... i així ho seria si no estiguès tractant de trobar feina. No enganyaré a ningú que hagi estudiat polítiques si us dic que el fet de trobar feina en aquest àmbit és més un tema de sort que no pas de qualitats individuals. Fins i tot m'atreviré a anar una mica més lluny: l'èxit professional depèn fonamentalment de la xarxa de contactes (companys de carrera, amics personals o de la família, professors, etc.).
Estem parlant d'uns estudis amb sortides no precissament escasses, però si complicades: treball social, participació ciutadana, gestió, tècnic d'administració pública, recerca, professional de partits polítics, professional de sindicats, direcció i realització de projectes europeus, mediació, ONG's, organitzacions internacionals... a més de l'auto-ocupació.
Però existeixen barreres d'accès a aquesta ocupació. Les principals són:
1) Desconeixement de la disciplina a diferents nivells:
1.1) Manca de reconeixement social: Exceptuant algun cas de politòleg especialment conegut la ciència no és tractada com cal als mitjans de comunicació. Us convido a veure qualsevol tertulia política de la televisió o la ràdio i veure quants politòlegs hi ha entre els assistents.
1.2) Manca de reconeixement científic: En aquest cas l'enemic el trobem dins de la mateixa politologia. Hi ha determinats posicionaments interns que dubten de la capacitat de la Ciència Política per regir-se per un mètode d'anàlisi i validació científics. Això dificulta la implantació a la societat.
1.3) Manca d'institucionalització de la disciplina: A diferència d'altres disciplines, la Ciència Política no compta amb institucions de referència per a la societat civil o el món polític. Tot i així, un primer pas en aquesta direcció és la proliferació de centres d'opinió i d'estudis, així com de Think Tanks.
2) Mancances en la formació.
2.1) Manca de formació en eines aplicades: Hi ha una falta d'habilitats tècniques durant la carrera, especialment pel que fa a eines com l'SPSS.
2.2) Elevats preus de la formació contínua: la formació especialitzada és poc assequible per persones sense una estabilitat laboral.
2.3) Formació allunyada del mercat laboral: Certament hem cursat assignatures orientades al mercat laboral, però també és cert que n'hem fet un bon munt que tenien més de filosofia que d'aplicació al món real. Assignatures més orientades al pensament d'autors grecs o previs al pensament científic crec que haurien de ser optatives.
3) Falta de corporativisme. Hi ha una falta de cohesió interna pel que fa a l'especialitat en ciència política, probablement degut a la feblesa d'organismes relacionats amb els estudis. També hi juga un paper important la recent implantació de la ciència política.
Però no tot és dolent pel que fa a les sortides en Ciència Política. Darrerament comença a perfilar-se un entorn laboral més atractiu: augmenten les empreses en el sector de la consultoria, augmenta el reconeixement social de la professió i es comença a entendre la importància d'uns estudis com els nostres.
D'altra banda, no puc evitar denunciar l'intrussisme professional. Fa temps us parlava de l'informe publicat per la Generalitat sobre l'ocupació pública i la relació amb les ciències polítiques que hi podiem observar. Parlo de llicenciats en dret, antropologia o filologia optant a places d'organització o de polítiques públiques en les mateixes condicions que llicenciats en ciències polítiques. Potser hem de començar a fixar-nos més en les organitzacions anglosaxones, com ara la ONU o les organitzacions polítiques americanes, on els politòlegs són els veritables protagonistes de la vida política del país.
Estem parlant d'uns estudis amb sortides no precissament escasses, però si complicades: treball social, participació ciutadana, gestió, tècnic d'administració pública, recerca, professional de partits polítics, professional de sindicats, direcció i realització de projectes europeus, mediació, ONG's, organitzacions internacionals... a més de l'auto-ocupació.
Però existeixen barreres d'accès a aquesta ocupació. Les principals són:
1) Desconeixement de la disciplina a diferents nivells:
1.1) Manca de reconeixement social: Exceptuant algun cas de politòleg especialment conegut la ciència no és tractada com cal als mitjans de comunicació. Us convido a veure qualsevol tertulia política de la televisió o la ràdio i veure quants politòlegs hi ha entre els assistents.
1.2) Manca de reconeixement científic: En aquest cas l'enemic el trobem dins de la mateixa politologia. Hi ha determinats posicionaments interns que dubten de la capacitat de la Ciència Política per regir-se per un mètode d'anàlisi i validació científics. Això dificulta la implantació a la societat.
1.3) Manca d'institucionalització de la disciplina: A diferència d'altres disciplines, la Ciència Política no compta amb institucions de referència per a la societat civil o el món polític. Tot i així, un primer pas en aquesta direcció és la proliferació de centres d'opinió i d'estudis, així com de Think Tanks.
2) Mancances en la formació.
2.1) Manca de formació en eines aplicades: Hi ha una falta d'habilitats tècniques durant la carrera, especialment pel que fa a eines com l'SPSS.
2.2) Elevats preus de la formació contínua: la formació especialitzada és poc assequible per persones sense una estabilitat laboral.
2.3) Formació allunyada del mercat laboral: Certament hem cursat assignatures orientades al mercat laboral, però també és cert que n'hem fet un bon munt que tenien més de filosofia que d'aplicació al món real. Assignatures més orientades al pensament d'autors grecs o previs al pensament científic crec que haurien de ser optatives.
3) Falta de corporativisme. Hi ha una falta de cohesió interna pel que fa a l'especialitat en ciència política, probablement degut a la feblesa d'organismes relacionats amb els estudis. També hi juga un paper important la recent implantació de la ciència política.
Però no tot és dolent pel que fa a les sortides en Ciència Política. Darrerament comença a perfilar-se un entorn laboral més atractiu: augmenten les empreses en el sector de la consultoria, augmenta el reconeixement social de la professió i es comença a entendre la importància d'uns estudis com els nostres.
D'altra banda, no puc evitar denunciar l'intrussisme professional. Fa temps us parlava de l'informe publicat per la Generalitat sobre l'ocupació pública i la relació amb les ciències polítiques que hi podiem observar. Parlo de llicenciats en dret, antropologia o filologia optant a places d'organització o de polítiques públiques en les mateixes condicions que llicenciats en ciències polítiques. Potser hem de començar a fixar-nos més en les organitzacions anglosaxones, com ara la ONU o les organitzacions polítiques americanes, on els politòlegs són els veritables protagonistes de la vida política del país.
Entrades
2 comentaris:
bueno, i si parlem de inserci... Llegeix-ne mésó laboral en l'àmbit públic; en molts casos, el porcentatge d'optar a una plaça és infinitament inferior per una persona de nova incorporació que per una que ja forma part de l'AP i vol ascendir..
de totes formes, totalment d'acord; els diplomats/llicenciats (ara, graduats) en gap/ciències polítiques reben una formació adreçada a un àmbit molt concret (tot i que acaben la carrera amb uns amplis coneixements sobre qualsevol vessant) i és ridícul veure com l'oferta, en aquest cas, està lluny d'adequar-se a la demanda...
just an opinion...
Totalment d'acord amb el teu article i afegiria una cosa més, el sistema de partits espanyol força, i gairebé obliga, a passar per les maquinaries dels partits abans o després...
Publica un comentari a l'entrada