Sgeun etsduios raleziaods por una Uivenrsdiad Ignlsea,no ipmotra el odren en el que las ltears etsen ecsritas.La uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera esetn ecsritas en la psiocion cocrreta.El retso peuden etsar ttaolmntee mal y aun pordas lerelo sin pobrleams pquore no lemeos cada ltera en si msima snio cdaa paalbra en un contxetso.
Vía Raimundo Viejo.
Entrades
3 comentaris:
Bona, sí. Fa temps que coneixia el tema, acudits de filòlegs a part.
És curiosa, però, la referència mental que tendim a corregir sempre per a trobar-hi sentit.
És com quan algú diu una paraula malament i no se n'adona, fins i tot pot ser que algun dels oients tampoc, perquè tendim a captar el missatge per damunt del text.
O a l'inrevés, quan algú diu quelcom insertant un altre idioma (per exemple en anglès, you know?) i et quedes uns moments desconcertat per més que entenguis perfectament l'anglès perquè proves de donar-li sentit en l'idioma original (de quin ou em parla aquest?) ...
Ui, no em facis cas, que ja divago.
home Joan... que la gent acaba captant el missatge si, pero que no t'enadones quan algú diu una bestiesa, un barbarisme o un castellanisme, o...
Jo tinc un amic que diu "mansembla que", en comptes de "em sembla que" com exemple.
Germanodactilus
Ep Germanodactilus, no em refereixo a un error tan greu, sinó una fotesa de l'estil de canviar una sola lletra o ometre-la ...
Per exemple: dir depressa 'Sas que vull dir?' i menjar-se una p que potser algú fins i tot creu haver sentit. O que algú t'anomeni Germanocactilus amb efectes similars. ^^
Si et fixes en cap cas he parlat de bestieses, barbarismes o castellanismes que són errors obvis, sinó més aviat d'una petita relliscada fonètica que l'oient tendeix a corregir. Pensa que és la base comunicativa, que ens ajuda a entendre missatges 'no perfectes', com per exemple una trucada de telèfon amb mala cobertura. És una mena d'autocompletar lingüístic.
Espero haver-me explicat millor ara ...
Publica un comentari a l'entrada