dimarts, 4 de maig de 2010

Quant temps dediquen els estudiants a estudiar?

L'any 1961, un estudiant d'una universitat americana tenia una mitja de 40 hores de feina, entenent feina com a tasques de la universitat, no com a feina remunerada al mercat laboral. A l'any 2003 la mateixa mitja era de 27 hores. Aquesta és la conclusió que s'extreu del paper de Philip Babcok i Mindy Marks titulat "The falling time cost of college: Evidence from half a century of time use data". Per realitzar-lo s'han fet servir enquestes dutes a terme durant el període de temps que avarca l'estudi.

La primera hipòtesi que ens pot venir al cap és que els estudiants que hi ha a les universitats no són els mateixos que a l'any 1961. Pot ser que, gràcies a la democratització de la universitat, els estudiants de mitjans més escassos hagin augmentat la seva presència a centres d'estudis superiors y que aquests estudiïn menys. L'estudi però, desmenteix aquestes dues hipòtesis. Cap de les variables observables (sexe, edat, origen ètnic, classe social, estudis dels pares...) pot explicar la diferència entre les hores dedicades a l'estudi: la disminució del temps de treball la podem observar a tots els grups demogràfics.

El més curiós de tot és que desprès de tractar de buscar errors a la mostra d'estudiants, a la qualitat de la representativitat d'aquesta mostra, a possibles errors a les enquestes o en alguna part de la informació, els autors arriben a una conclusió: no saben la raó per la que actualment s'estudia menys que a l'any 1961.

Apunten però, un parell d'hipòtesis que també són prou factibles: possiblement els estudiants són més eficaços. Per exemple, l'arribada dels processadors de textos ha reduït considerablement el temps de redacció d'un assaig o d'un treball. Potser el mercat laboral ha evolucionat de tal forma que han alterat les decisions dels estudiants, que prefereixen adquirir més experiència pràctica que dedicar hores a l'estudi. Malauradament, amb les dades de l'estudi no ha estat possible confirmar aquestes hipòtesis. Potser és degut a la presència de massa Pompeus Farres, que Sutton brilli amb llum pròpia el dijous o que la millor festa de l'Apolo caigui en dilluns. Alguna altra idea?

3 comentaris:

Joan ha dit...

Actitud adolescent:
Què m'han d'explicar aquests carques si jo ja ho sé ... Apa, anem al bar.

Dos cubates més tard el món és una merda per culpa dels que manen que són uns inútils. Dos cubates més i tampoc no se sap qui mana ni perquè.

Joves, sobradament preparats (el problema no és la base educativa, sinó l'educació de base) i amb més distraccions que mai. Treballar és avorrit. La carrera la paga el papa, i hi ha mil coses més interessants a fer. Estudiar menys, però concretar més. Minimitzar esforços i reduir costos ... energètics.

Ui, estic fatal.

Carlos ha dit...

Osti Joan, que pessimista, no? Jeje jo la veritat és que m'ho passo d'allò més bé treballant, clar que em dedico a allò que m'agrada i amb perspectives de millorar. Cosa que no pot dir tothom. Jo crec que el món està ple d'oportunitats per aquell que les vol (o sap) aprofitar. Ningú perseguirà els somnis d'un mateix millor que cadascú, així que ens hi hem de posar!

Anònim ha dit...

Dubto que ningú e spugui concentrar en estudiar o atendre a classe quan s'esta a 25º a l'ombra i a la noia del davant li comença a suar i transparentar la samarreta...

LA culpa la te el libertinaje i a les universitats mixtes. En contra del que diu el text, els fills de papa de la meva uni solen deixar els estudis perque ja es veuen amb la vida solucionada. Després PATAM!! ostieja!!
Doc Germ