Reforma de la Diagonal: raons per defensar-la

Desprès de veure que un grapat de les meves amistats del Facebook s'unien a grups en defensa de la opció C a la votació per a la reforma de la Diagonal -alguns d'ells fins i tot fent-ne una activa campanya en contra- em vaig preguntar si realment sabien del que parlaven. Tots ells però, tenen una característica comuna: són votants o simpatitzants de CiU o del PP, cosa que ja em va fer sospitar. Com que tampoc volia ser massa incisiu i tocar-los el crostó directament vaig pensar que la millor opció era escriure un article sobre què és la reforma i quina és la opció que considero millor per a la ciutat.

El que ha de quedar clar amb aquesta votació és que ens trobem davant de dues formes d'entendre la ciutat: una que prima el transport públic (opció A i B) i una altra que pretèn mantenir la vigència del vehicle privat per sobre del transport públic (opció C). Dos característiques que, ja posats a dir-ho, coincideixen en molts altres posicionaments en política d'aquests dos partits.

És cert que qualsevol de les dues opcions suposaria una afectació notable del trànsit durant el temps que triguessin en acabar-se les obres, però la reforma és necessària. Tota acció té un cost. Però aquesta afectació sobre la mobilitat es veuria àmpliament superada pel benefici un cop duta a terme la reforma. Per les següents raons que podeu consultar a l'informe de movilitat de la Diagonal:

(1) Es dobla la mobilitat del tramvia. La unió del Trambaix i el Trambesós suposa passar de 24 milions de desplaçaments anuals a 50 milions. És a dir, se'n doblaria l'ús. Al meu parer, la raó principal per a la reforma: qualsevol que miri el mapa de Barcelona veurà que és INDISCUTIBLE que aquests dos tramvies han d'estar conectats. Aquest mitjà de transport a més, és més sostenible que el cotxe o el bus.

(2) S'augmenta la capacitat d'absorció d'usuaris de 400.000 diaris a 470.000. La reforma d'aquest tram de la Diagonal permetria augmentar en gairebé 100.000 persones el nombre d'usuaris diaris de la via.

(3) Canvis en la proporció dels desplaçaments. La situació actual permet un desplaçament de 400.000 usuaris diaris amb la següent distribució: 34% en cotxe, 33% caminant, 22% en transport públic i 11% en bicicleta. Amb qualsevol de les dues reformes i l'augment de la capacitat d'absorció la proporció seria aquesta: 43% en transport públic (24% en tramvia i 19% en bus), 36% caminant, 14% en bicicleta i 7% en cotxe.

(4) No suposaria el caos a l'Eixample ni altres zones dels voltants. La reforma significa un transvassament de vehicles cap a la resta de l'Eixample d'uns 11.000 vehicles. Aquest nombre de vehicles és el que admet qualsevol carril de qualsevol carrer de Barcelona amb un flux continu de vehicles.

D'altra banda, la Plataforma pel Transport Públic ha publicat també una llista de les necessitats i beneficis de la reforma en un decàleg a favor de la reforma de la Diagonal:

(1) La Diagonal ja es troba actualment saturada. Només cal passejar-se a determinades hores per la Diagonal, si no creieu oportú que faci servir dades subjectives podeu donar un cop d'ull a l'anàlisi més profund de l'informe de mobilitat. No reformar una cosa que no funciona té un nom: estupidesa.

(2) Els busos no donen a l'abast. Actualment la velocitat del servei és d'uns 8 Km/h. La solució és un carril segregat per a bus i la posada en marxa de la xarxa ortogonal d'autobusos d'alta capacitat que ja s'està discutint.

(3) La combinació del bus d'alta capacitat amb el tramvia suposa un transport públic d'alta eficiencia. Es tracta d'apropar-se a les capitals europees capdavanteres en transport públic. Actualment gaudim d'un sistema de metro de primer nivell i estudiat a tot el món, ara només falta que també liderem el transport de superficie.

En definitiva, els problemes que suposaria no reformar la Diagonal (votar la opció C) són molt més grans que els que suposarien les molèsties ocasionades per les obres. Ara bé, apart de la saturació i altres històries, quina és la posició dels opositors a la reforma? 

a) La oposició del PP. Primer faré la cítica a la posició del PP ja que aquesta és més directa. No tinc res a criticar al PP, va de cara i la seva proposta és clara: prefereix la llibertat de moure's en vehicle privat. És una opció totalment legítima, per molt que inviable en termes d'absorció d'usuaris, però ja sabem quins interessos defensa cada partit. 

b) La oposició de CiU. Si bé poden compartir interessos en quant a votants, la oposició de CiU a la reforma s'ha fet de forma covard i fosca. A dia d'avui jo encara no sé quina és l'alternativa que ells proposen, si és que en proposen alguna més enllà de deixar la cosa tant desastrosa com està ara. Els seus arguments van anar des de perquè es tal·laven massa arbres (ara CiU són els nous verds?) fins a que ells s'hi oposen perquè aquesta és la feina de l'oposició: oposar-se. De fet, han proposat quelcom amb el que a mi se'm cauria la cara de vergonya com a polític: un cop feta la consulta ells donaran a conèixer la seva proposta. 

Ah! Fantàstic! Bona tàctica: si surt la opció A en presenten una de bàsicament igual amb un marge de vorera 5 cm més ample, si finalment guanya la opció B poden presentar un projecte on el carril bici pugui absorvir 3 bicicletes més per hora i si finalment surt la opció C bombardejaran a l'alcalde venent la moto de que la ciutadania de Barcelona ja no el vol. Vaja, que passi el que passi CiU surt guanyant. 

Molt cobard tot plegat. Com a mínim el PP no s'amaga en la seva defensa del vehicle privat, però els senyors de convergència (per variar) no es mullen. On s'és vist això d'oferir una proposta un cop feta la consulta? Soc l'únic a qui li sembla insultant i ridícul per a la ciutadania de Barcelona?