Què fer amb les pensions: estructura bàsica de les reformes

Donat que ni la meva mare ni la meva germana han entès la meva proposta a l'apartat (2) de l'entrada anterior sobre les pensions de jubilació he decidit fer-ho de forma esquemàtica i senzilla. Sense tanta paraula. No és culpa seva, és culpa meva que no em sé explicar com cal. Evidentment es tracta d'un model, absolutament imperfecte (em deixo moltes variables pel camí), però crec que prou il·lustrador de com haurien d'anar les reformes.


PROBLEMA 1:

Argument liberal:

- El PIB del 2007, del que partim, és el 100%.
- L'any 2007 gastem el 8% del PIB en pensions
- Si restem el 8% dedicat a les pensions del PIB obtenim el 92% del PIB, que és el que ens resta per invertir en altres activitats (prestacions d'atur, llei de dependència, inversió en educació, sanitat...)
- Segons les previsions a l'any 2060 la despesa en pensions serà del 15% del PIB.
- Si restem el 15% dedicat a les pensions del PIB obtenim el 85%
- El 85% del PIB és insuficient per fer-se càrrec de la resta de prestacions de l'Estat del benestar. Crisi del sistema i es produeix una revolució anarquista o una dictadura.

Rèplica:

- Actualment gastem el 8% del PIB en pensions
- Si restem el 8% dedicat a les pensions del PIB obtenim el 92% del PIB, que és el que ens resta per invertir en altres activitats (prestacions d'atur, llei de dependència, inversió en educació, sanitat...)
- Segons les previsions a l'any 2060 la despesa en pensions serà del 15% del PIB.
- Per diverses raons (millora del nivell educatiu, millores tecnològiques, nous models de producció, especialització en àrees d'alt valor afegit...) el PIB haurà augmentat. La meva proposta era a un 1'5% anual.
- Hi ha un PIB més gran, al 2060 serà de 225 (2'25 cops més gran que al 2007 si es manté un creixement de 1'5% anual) això vol dir que hi ha més diners (més pastís) a repartir entre tots els ciutadans.
- Tornem a la previsió d'una despesa del 15%. El 15% de 225 és 33'75.
- Si restem el 33% dedicat a les pensions del PIB obtenim el 192%
- El 192% del PIB és suficient per fer-se càrrec de la resta de prestacions de l'Estat del benestar

PROBLEMA 2.1:

Argument liberal:

- Any 2007. Tenim 10 ciutadans a un país imaginari (2 estudiants, 3 treballant, 2 aturats i 3 pensionistes).
- Any 2060. Tenim els 10 ciutadans anteriors, aquest cop però, es distribueixen així: 2 estudiants, 2 treballant i 5 pensionistes. (Els 3 pensionistes han mort, ha aparegut una nova generació de 2 ciutadans, els 3 treballadors i els 2 aturats han passat a ser pensionistes)
- Els 2 ciutadans que treballen no poden fer-se càrrec dels 5 pensionistes. Crisi del sistema i desapareix l'Estat. La gent retorna a les coves i es transformen en caçadors-recol·lectors.

Rèplica:

- Any 2007. Tenim 10 ciutadans a un país imaginari (2 estudiants, 3 treballant, 2 aturats i 3 pensionistes).
- Any 2010. Duem a terme una reforma laboral (acabant amb les rigideses del mercat laboral i enfocant-lo a la creació de béns d'alt valor afegit). Disminueix l'atur.
- Any 2030. Tenim els 10 ciutadans anterior, distribuits així: 2 estudiants, 4 treballant, 1 aturat i 3 pensionistes). Per tant, tenim més gent cotitzant que augmenta el superàvit de la Seguretat Social.
- Any 2060. Tenim els 10 ciutadans anteriors, aquest cop però, es distribueixen així: 2 estudiants, 2 treballant i 5 pensionistes. (Els 3 pensionistes han mort, ha aparegut una nova generació de 2 ciutadans, els 3 treballadors i els 2 aturats han passat a ser pensionistes)
- La Seguretat Social pot fer front a les pensions ja que degut a les reformes del 2010 tenim molts més cotitzants, el que fa augmentar la bossa de reserva.
- Any 2080. La generació del baby boom mor. L'estructura demogràfica passa a ser: 2 estudiants, 2 treballant, 2 pensionistes. No hi ha problema amb el manteniment dels pensionistes ja que, com he explicat en el PROBLEMA 1, la productivitat ha augmentat. Cadascún dels treballadors a l'any 2080 produeix el triple que un treballador de l'any 2007. No és ciència ficció, fixeu-vos en la productivitat d'algú del 1910 i la productivitat actual.

PROBLEMA 2.2:

Argument liberal:

- Any 2007. Tenim 10 ciutadans a un país imaginari (2 estudiants, 3 treballant, 2 aturats i 3 pensionistes).
- Any 2060. Tenim els 10 ciutadans anteriors, aquest cop però, es distribueixen així: 2 estudiants, 2 treballant i 5 pensionistes. (Els 3 pensionistes han mort, ha aparegut una nova generació de 2 ciutadans, els 3 treballadors i els 2 aturats han passat a ser pensionistes)
- Els 2 ciutadans que treballen no poden fer-se càrrec dels 5 pensionistes. Crisi del sistema i ens ataquen els alienígenes que, finalment, ens governen com als nostres nous amos intergalàctics.

Rèplica:

- Any 2007. Tenim 10 ciutadans a un país imaginari (2 estudiants, 3 treballant, 2 aturats i 3 pensionistes).
- Any 2010. L'Estat del benestar comença a dur a terme polítiques d'ajut a les famílies (creació de llars d'infants públiques, etc.)
- Any 2030. Tenim els 10 ciutadans anterior, amb la diferència que hi afegim 2 més degut a l'augment de la natalitat. Els distribuim així: 4 estudiants, 3 treballant, 2 aturat i 3 pensionistes).
- Any 2060. Tenim els 10 ciutadans anteriors, aquest cop però, es distribueixen així: 4 estudiants, 4 treballant i 5 pensionistes. (Els 3 pensionistes han mort, ha aparegut una nova generació de 4 ciutadans, els 3 treballadors i els 2 aturats han passat a ser pensionistes)
- La Seguretat Social pot fer front a les pensions ja que degut a les polítiques del 2010 tenim més cotitzants, el que fa augmentar el nombre de cotitzacions del moment (no confondre amb la reserva).

PROBLEMA 2.3:

Argument liberal:

- Any 2007. Tenim 10 ciutadans a un país imaginari (2 estudiants, 3 treballant, 2 aturats i 3 pensionistes).
- Any 2060. Tenim els 10 ciutadans anteriors, aquest cop però, es distribueixen així: 2 estudiants, 2 treballant i 5 pensionistes. (Els 3 pensionistes han mort, ha aparegut una nova generació de 2 ciutadans, els 3 treballadors i els 2 aturats han passat a ser pensionistes)
- Els 2 ciutadans que treballen no poden fer-se càrrec dels 5 pensionistes. Crisi del sistema i apareix Godzilla que destrueix el món.

Rèplica:

- Any 2007. Tenim 10 ciutadans a un país imaginari (2 estudiants, 3 treballant, 2 aturats i 3 pensionistes).
- Any 2010. L'Estat duu a terme una reforma encaminada a lluitar contra l'evasió fiscal. Es declara la república i la laicitat de l'Estat (es retiren els milions d'euros destinats a la monarquia i a l'Esglèsia). Es crea l'exèrcit de la UE i es redueix la despesa militar. S'augmenta la presió impositiva sobre les grans rendes del capital, els beneficis bancaris i s'estableix un impost als mercats de capital per evitar les especulacions a curt plaç. L'Estat disposa de més ingressos.
- Any 2060. Tenim els 10 ciutadans anteriors, aquest cop però, es distribueixen així: 2 estudiants, 2 treballant i 5 pensionistes. (Els 3 pensionistes han mort, ha aparegut una nova generació de 2 ciutadans, els 3 treballadors i els 2 aturats han passat a ser pensionistes)
- Els 2 ciutadans que treballen no poden fer-se càrrec dels 5 pensionistes.
- L'Estat injecta els diners extra dels que disposa a la Seguretat Social.
- Any 2080. La generació del baby boom mor. L'estructura demogràfica passa a ser: 2 estudiants, 2 treballant, 2 pensionistes. No hi ha problema amb el manteniment dels pensionistes ja que, com he explicat en el PROBLEMA 1, la productivitat ha augmentat. Cadascún dels treballadors a l'any 2080 produeix el triple que un treballador de l'any 2007.



Un cop discutides totes les reformes una per una, és evident que no totes tindran un èxit del 100% ja que intervenen moltes més variables de les que jo he escollit. Ara bé, si totes les reformes es convinen la possibilitat d'èxit s'acostarà molt més al 100% ja que, el que no solucioni una política ho solucionarà una altra.