La Globalització

Vas a pasejar, pel centre, un dissabte a la tarda, enmig d’un munt de gent. Tot d’un plegat veus quatre persones (no pas més: quatre) que es posen a córrer com esperitats amb xiscles de terror. En una fracció de segon has de decidir entre dues possibilitats: o bé són quatre bojos, o bé són quatre persones que han vist alguna cosa que tu no has vist, una casa que s’ensorra damunt teu o un boig amb una metralleta a la mà a punt de disparar.

Si et decideixes per la primera opció, continues la passejada sacsejant el cap. Si tries la segona, comences a córrer i a cridar. Mentre penses en tot això, altres persones, més ràpides, ja han pres una decisió i s’han posat a córrer. Aquells quatre s’han convertit en una vintena. El cervell et treballa, i es comença a inclinar per la fuga. És sorprenent com en una circumstància d’aquesta mena el que fan quatre persones, o vint, compta més que el que no fan els altres mil. Però és així. Tard o d’hora, pots pujar-hi de peus, també et poses a xisclar i a córrer. I, al teu torn, influencies altres humans encara més indecisos que tu.

Si, en aquest moment, algú t’aturés i et preguntés « Què passa ? », en realitat no sabries què respondre exactament. Probablement diries « tothom fuig ». Si, per altra banda, algú t’atura i et pregunta « Què és la globalització ? », és fácil que hagis d’admetre que no ho saps. Però en trobaries algun exemple: que podem comprar de tot a Internet, que a tot arreu es troba Coca-Cola, que els monjos tibetans naveguen per la xarxa i que es poden comprar accions a totes les borses del món. Tothom fuig. En realitat, els que fugen continuen sent només quatre entre mil, i qui sap si ni tan sols fugen, sinó que simplement corren, potser estan bojos o potser se’ls escapa l’autobús: però tu et trobes dient que tothom fuig. És l’únic que se t’acut. I el que és més important: ho dius mentre també fuges.

És el que passa actualment amb el tema de la globalització? Em sembla que sí.
Alessandro Baricco