La raó de la capçalera d'aquest bloc

La veritat és que la imatge d'encapçalament d'aquest bloc poca cosa té a veure amb el seu nom. Molts pensaran que simplement era la imatge que venia amb la plantilla o d'altres pensaran que és una imatge a l'atzar. Res més lluny de la meva intenció.

M'agraden els paisatges, em tranquil·litzen. Però n'hi ha dos que ho fan d'una forma més marcada: les muntanyes, sobretot les del Pirineu de Lleida, i les ciutats nocturnes, especialment Nova York. El primer dels paisatges és influència dels estius de la infantesa passats durant mesos a La Pobla de Segur, de la que en propers articles us parlaré. El segon no sé ben bé d'on l'he tret. Potser pel meu amor incondicional a la ciutat que m'ha vist néixer i créixer, Barcelona, o potser per la màgia que transmeten tantes llums que recorden els estels que, precisament per aquestes llums, no es poden veure a la ciutat. M'agrada imaginar els milers de coses que succeeixen al mateix temps en un lloc tan concentrat. La quantitat d'històries diferents que s'han viscut al llarg del dia i que de nit es comenten mentre es sopa o es mira la televisió. Històries divertides, històries tristes, històries avorrides i històries apassionants.

Potser és un sentiment que impregna els dos paisatges: la petitesa de l'ésser humà, fet que permet veure amb distància els problemes i mostrar que no sempre n'hi ha tants com sembla.

Nova York representa això, la màxima expressió de la petitesa de l'individu i bellesa d'un mar d'estels il·luminats per les llars. I quina millor forma de compartir-ho que amb una imatge del pont de Brooklyn ara que celebra el seu 125è aniversari?