Sempre que discutim sobre el tema Catalunya – Espanya amb en Pau topem amb el mateix: jo defenso la idea de que com més radical és el govern de Madrid millor per a la independència de Catalunya; ell, el contrari. Soc partidari del “com pitjor, millor”. De fet, no només em baso en apreciacions subjectives, com ara que un govern de dretes a Espanya suposa un ofegament a Catalunya que posteriorment desemboca en una major autonomia un cop aquest govern passa a ser d’un altre color per tal de calmar els ànims. També hi ha dades científiques al respecte.
Ara per ara, el govern més de dretes que ha existit a Espanya és el del senyor Aznar, sobretot la segona legislatura. Per aquells temps sobre la taula política hi havia temes com el Plan Hidrológico Nacional, la Guerra d’Iraq o insults cap a Catalunya cada dos dies, especialment durant la convivència del tripartit amb Aznar l’etapa 2003-2004. Curiosament –bé, tampoc tant, ja que és el que sempre he defensat- com més espanyolista és el govern a Espanya més catalanista és el govern a Catalunya.
L’Institut de Ciències Polítiques i Socials, associat a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Diputació de Barcelona, realitza periòdicament sondejos sobre diversos temes, entre els que s’inclou la opinió sobre la independència de Catalunya. Aquests són els resultats de 1991 a 2007 pel que fa a la independència:
Ara per ara, el govern més de dretes que ha existit a Espanya és el del senyor Aznar, sobretot la segona legislatura. Per aquells temps sobre la taula política hi havia temes com el Plan Hidrológico Nacional, la Guerra d’Iraq o insults cap a Catalunya cada dos dies, especialment durant la convivència del tripartit amb Aznar l’etapa 2003-2004. Curiosament –bé, tampoc tant, ja que és el que sempre he defensat- com més espanyolista és el govern a Espanya més catalanista és el govern a Catalunya.
L’Institut de Ciències Polítiques i Socials, associat a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Diputació de Barcelona, realitza periòdicament sondejos sobre diversos temes, entre els que s’inclou la opinió sobre la independència de Catalunya. Aquests són els resultats de 1991 a 2007 pel que fa a la independència:
La opinió es manté relativament constant al llarg dels anys, excepte quan les relacions entre Espanya i Catalunya es tensen extremadament amb la segona etapa Aznar (de 2001 a 2004).Aquí ho podem veure més gràficament:
Veiem com a l’any 2003 hi ha un pic on les persones a favor i en contra de la independència de Catalunya s’igualen a un 43%. Per acabar d’afegir dades a l’article penjo també un un mapa sobre la Catalunya secessionista/unionista a l’any 2001:
El color blau és la zona on els secessionistes són majoria absoluta. La groga és zona unionista però on els indecisos poden canviar d'opinió. La vermella majoria absoluta d'unionistes i la taronja una barreja entre unionistes i indecisos.
És a dir, no se m’acudeix un escenari polític millor que Esperanza Aguirre governant Espanya amb Mayor Oreja de Vicepresident i Acebes de Ministre d’Interior. En un parell de legislatures tenim Estat propi.
Entrades
2 comentaris:
No tindràs estat propi si la classe política catalana no hi posi collons.
És igual el que passi a Madrid, Catalunya no va junta, va per partits, i en Carretero encara fragmenta més el panorama, per més que estigui d'acord amb el que plentaja: cal ser més pragmàtics, cal anar al gra.
Ens barallem per tonteries i no es planteja la independència d'una vegada per totes. Tens aquests sondeigs i qui els coneix? Haurien de publicar-se a tot arreu!
Sí al debat sobre la independència. no a més tonteries, matrícules incloses.
Demà morim.
Hola Carlos, en el meu impetu xque vegis aquest missatge utilitzo el teu bloc.
Aquesta setmana tenim una presentació d'informàtica, hem de quedar pel dimarts.
PD: Se que no es el lloc adient però no hem vas contestar el mail
Publica un comentari a l'entrada