Impostos i progressivitat a Espanya

El fet de treballar a l'Observatori Social em permet tenir accés a dades interessants i a més, algunes d'elles em serveixen per acabar de parlar de temes que ja havia apuntat fa dies. Avui però, volia parlar de l'estructura impositiva d'Espanya.

Existeix el pensament, més o menys estès, de que Espanya ofega als seus ciutadans amb impostos. Certament les taxes són un dels aspectes que cal vigilar per no enfonsar l'economia, però tenen raó aquells que afirmen que a Espanya hi ha masses impostos? Jo els hi diria que no tenen raó. Ara bé, amb matisos. Aviso que arriba un post llarg i probablement avorrit sobre hisenda pública pura i dura, absteniu-vos tots aquells que tingueu fòbia a l'economia pública. Quedeu alertats.

Veiem una primera taula extreta de l'Eurostat:

Espanya és un dels països amb una pressió fiscal més baixa, situant-se a 6'7 punts de la zona Euro, a més de 10 de països com França o Bèlgica i superada fins i tot pel Regne Unit, paradigma de la no-intervenció econòmica a Europa.

D'altra banda, quan parlem de pressió impositiva, també resulta de vital importància diferenciar entre impostos directes i impostos indirectes per determinar la progressivitat del sistema. Entenent que els impostos directes són aquells més progressius per gravar aquells que més tenen i no pas els que més consumeixen.

Veiem com els impostos directes a Espanya obtenen una puntuació d'un 29'2%, situant-se a la mitja europea. Les conclusions doncs, són clares: tots aquells que defensen que una baixada d'impostos és necessària per tal de reactivar l'economia s'equivoquen. De fet, portem en situació de pressió fiscal més aviat fluixa durant dècades (vegeu els dos primers gràfics de pressió fiscal: Espanya 34% contra un 40% de mitja de la UE) i els resultats no són els augurats pel liberalisme econòmic. Més aviat al contrari tal i com mostra l'evidència empírica.

Així encara queda camí per recórrer en matèria de pujada d'impostos. Ara bé, quins impostos? Per aconseguir un sistema més progressiu cal que retoquem els impostos directes, com ara l'IRPF, per evitar la regressivitat.

I precisament a l'IRPF podem trobar una altra dada anecdòtica del sistema impositiu espanyol: si ens fixem en les dades del Ministeri d'Economia i Hisenda pel que fa a la declaració de la renda podrem consultar els tipus impositius per a cada tram de renda. A mi em va cridar especialment l'atenció un punt: el tipus impositiu per a les rendes majors de 600.000 euros és del 23'8% mentre que el de rendes inferiors, com ara les de 150.000 euros, tenen tipus impositius del 28%. Suposo que basant-se en la teoria liberal del tricke-down. No cal que ressalti la incongruència d'aquest fet que es desacredita per si mateix.

D'aquí que molta gent no entengui la política fiscal del president Zapatero. Hi ha reformes molt més importants a dur-se a terme que no són abordades com cal. Pujar els impostos directes a les classes mitges i baixes és un espoli en tota regla. Amb el 29% d'imposició directa i la baixa pressió fiscal n'hi ha prou per adonar-se de l'escorament que té la hisenda pública espanyola cap a postulats poc progressius.

Així que si algú us diu que a Espanya es paguen masses impostos, especialment si és algú adinerat, senzillament menteix. D'altra banda, és cert que un sistema que s'entén com "injust" fa que la gent tracti d'evadir impostos, en parlàvem a Economig. I dic tracti perquè no tothom pot. De fet, aquells que més evadeixen són els que més tenen. Però no ho fan perquè el sistema espanyol els sigui especialment asfixiant, ho fan perquè són els únics que es poden permetre una enginyeria comptable amb prou imaginació per evadir tot el possible i més. Es tracta de crear societats estranyes que no produeixen res, negocis foscos -però legals- on cauen milions d'euros que no han de ser declarats i demès tècniques imaginatives que només es troba a l'abast de les deciles superiors de la societat.