dilluns, 12 d’octubre del 2009

Apunts d'economia i fallades d'Estat

Per variar no m'he pogut resistir a participar a la discusió, via Facebook d'en Sala i Martín (II i III), sobre el que el prolífic economista considera una de les 10 idees més importants de la humanitat: l'economia liberal de mercat. Entre els participants, poc crítics per cert, n'hi ha un que m'ha recomanat llegir el seu llibre, Apuntes de Economia, especialment l'apartat que fa referència a les fallades de l'Estat (pàgines 35 i 36).

Totes elles no són fallades en el sentit estricte de la paraula, de fet estem parlant d'errors que no es poden considerar "fallades d'Estat" com quan parlem de fallades de mercat referint-nos a monopsonis, trusts o càrtels. Veiem-les una per una:

- Els lobbies. Són una fallada semblant a les d'un trust, un càrtel o un monopoli, així que Estat i mercat fallen en el mateix punt. A més, el país per excel·lència dels lobbies és el mateix que el país per excel·lència de l'economia lliure. Senzillament cal vetllar per tal que no es donguin casos de negocis ocults i foscos mitjançant mecanismes institucional de la mateixa forma que es persegueix l'existència de monopolis, monopsonis i demès.

- Sobre la racionalitat de la ignorància. No es tracta d'una fallada d'Estat, en tot cas es tractarà d'una fallada de l'Estat espanyol i el seu disseny institucional. Hi ha moltes formes diferents d'Estat amb més o menys participació. Com a mostra tenim el funcionament de l'Estat suís on la participació és molt més activa que a Espanya. No podem parlar doncs, de "fallada d'Estat" en general.

- Acció governamental a curt termini. Fals. És cert que els polítics tenen incentius a actuar en consonància amb l'opinió general dels votants, però llavors com s'expliquen reformes impopulars o costoses en termes electorals? Què passa amb les reformes de Thatcher o les del PSOE als 90? No eren precisament populars i estaven fetes a anys vista.

- Proliferació del sector públic. També fals, tot dependrà del color del partit polític. Hi ha partits que tendeixen a engrandir l'Estat i partits que tendeixen a reduïr-lo. No és una fallada d'Estat, és un error de determinats partits. A més, si l'Estat augmenta en la mateixa proporció que augmenta l'economia del país, quin problema hi ha? La càrrega per al ciutadà pot mantenir-se proporcional al creixement dels seus ingressos.