dilluns, 14 de setembre de 2009

És una bona idea la pujada d'impostos de Zapatero?

Avui pretenia anar a Port Aventura, malauradament ha diluviat a tot Catalunya, així que m'he quedat a casa llegint, ja que per no poder, no he pogut ni anar a córrer per preparar la propera cursa de la Mercè. He aprofitat per llegir sobre un tema que tenia preparat des de fa uns dies i del que volia parlar desprès de no deixar de sentir comentaris criticant la decisió de pujar els impostos.

Comentava no fa gaire que alguns canvis són necessaris i fer una reforma impositiva és una de les opcions disponibles com a eina econòmica del govern. L'Estat espanyol es troba en números vermells, pel que necessita equilibrar-se de nou. Bàsicament té tres opcions: augmentar els ingressos, reduir la despesa o bé endeutar-se. Baixar els impostos, com proposa el PP, és una sobirana equivocació. Els efectes de l'incentiu a la inversió que suposa abaixar-los no és automàtic i, en situació de recessió, reduir els impostos -o el que és el mateix, reduir els ingressos- és empitjorar la situació econòmica.


El govern espanyol però, s'enfronta a un dilema: aconseguir pagar la factura social que han suposat totes les polítiques públiques d'estímul -per altra banda, necessàries- i al mateix temps continuar amb una política econòmica expansiva com correspon a temps de crisi.

Si una cosa ha fet bé Zapatero durant aquesta crisi és gastar, gastar i gastar. Exceptuant polítiques no gaire progressives, com la dels 400 euros, d'altres han resultat exitoses, com ara el Plan E. Pel que fa a la reforma impositiva, un augment de l'IVA no té perquè ser regressiu ni afectar al consum excessivament. Una petita pujada (parlem d'un 1%) que crei inflació en temps de probable deflació ens pot evitar un ensurt a l'estil del japonès durant els anys 90. A més, l'IVA consta de tres tipus impositius diferents; no suposarà una mesura regressiva si s'augmenta l'ordinari fent pujar els preus de PDAs, joies i altres béns de luxe, deixant igual el tipus reduït i el superreduït. Que no ens enganyin amb els impostos.

1 comentari:

Pau ha dit...

Deia Josep Ramoneda el diumenge que els impostos no son un fi en sí mateix com s'ha tractat aquestes dues darreres setmanes. son una eina, i seran la seva finalitat i aprofitament les que determinaran si son o no necessaris.

Sexe telefònic!