dijous, 22 d’abril del 2010

Com la Bíblia ens ajuda a millorar l'Administració

"Jetró, sogre de Moisès, amb els fills i la dona del seu gendre, anà a trobar-lo al desert on estava acampat, a la muntanya de Déu. (...). L'endemà, Moisès es va asseure per fer de jutge del poble. Davant d'ell hi havia gent des del matí fins al vespre. El sogre de Moisès va veure tot el que feia amb el poble i li digué:

- Com és que fas això amb el poble? Per què t'asseus tot sol a judicar fent així que la gent s'hagi d'esperar des del matí fins al vespre? (...) No està bé això que fas. Acabareu tots esgotats, tu i el poble, perquè aquesta feina és massa pesada i tu no la pots fer tot sol. Ara escolta el meu consell i Déu t'ajudarà." (Èxode 18:1-19).

Aquest és un petit resum del que s'explica al capítol 18, del versicle 1 al 23, de l'Èxode. Bàsicament hi ha un problema d'organització que pot traslladar-se a un Estat dels nostres dies. L'administració pública neix amb la voluntat d'oferir serveis als ciutadans (en el nostre exemple, només justícia) pel que es dota d'una estructura administrativa que serà l'encarregada de fer arribar als ciutadans les competències estatals. 

Donat que el poble d'Israel ha fugit d'Egipte i es troba vagant pel desert no té cap organització que faci d'Estat, així que el mateix Moisès n'assoleix les funcions.  Moisès doncs, és el nostre Estat. Com que els israelians es passen el dia amunt i avall a la recerca de la terra promesa tampoc es poden dotar de grans infraestructures com sanitat, educació o habitatge, així que suposarem que aquest Estat només té la capacitat d'impartir justícia.


El problema és que aquesta potestat està saturada. Només imparteix justícia Moisès i els casos a resoldre són molts. Tants que li ocupen el dia sencer, impedint que ell tingui temps per altres coses, i els ciutadans s'emprenyen ja que veuen com l'espera s'allarga i s'allarga. Per sort, Moisès té un sogre d'aquells que donen bons consells al seu gendre. Així que Jetró proposa:

" Tu, sigues el representant del poble davant de Déu i presenta a Déu els seus assumptes. (...) Però tria entre el poble homes de vàlua, que reverenciïn Déu, homes de confiança, que no es deixin subornar, i fes-los caps responsables de mil persones, de cent, de cinquanta i de deu" (Èxode 18:19).

Jetró el que proposa bàsicament és delegar. Parla de la creació d'una administració pública, la qual estarà formada per homes de confiança que no podran ser subornats. I la millor forma de fer que algú no pugui ser subornat, especialment en judicatura, és convertir-lo en funcionari. Ja tenim doncs, una primera part solucionada: Moisès delegarà el seu poder a altres homes. La segona part és, a quants homes haurà de delegar?

En una realitat organitzativa amb una alta responsabilitat, com és el cas de l'administració pública, cal una bona gestió. Si tenim una bona gestió evitarem l'aparició i propagació de poders informals aliens a l'estructura formal. És a dir, evitarem que, per exemple, el conserge mani per sobre del gerent. La forma d'aconseguir una bona gestió és tenir un ràtio de "cap/treballador" equilibrat. Equilibrat perquè n'hi hagi prou com per controlar a tot el personal però tampoc tants com per buidar de poder la figura de "cap". I quin és el ràtio més eficient? 1/50? 1/30? 1/15? La Bíblia ens en dona la resposta.

Segons Jetró, el sogre de Moisès, s'hauria d'establir una estructura semblant a aquesta:


Cadascun dels quadres es dividiria tants cops com apareix a la nota en cursiva al seu costat, amb el que obtindríem l'arbre complet de l'organigrama organitzatiu. Per calcular-ne el ràtio  tan sols cal fer una senzilla operació. Si suposem que la població total és de 3.000 persones seria aquesta: (3 caps de 1.000) + (30 caps de 100) + (60 caps de 50) + (300 caps de 10) = 393. És a dir, tindríem 393 persones amb un càrrec de control (més alt o més baix, des de directors generals i gerents fins a delegats i encarregats). En una població -qui diu població diu empresa, organització o administració- com la de l'exemple, de 3.000 persones el ràtio seria de 7'7 (3000/393=7'7). És a dir, per garantir un bon control ens caldria una organització on cada responsable controlés a uns 7 o 8 treballadors. Si el rati és superior estem caient en el que es coneix com a inflació orgànica, si el rati fos inferior correríem el risc de patir les conseqüències de l'aparició d'estructures i poders informals que entorpirien la feina per la qual la organització va ser creada.

No em pregunteu si és casualitat o no -més que res perquè no ho sé- però la xifra de 7'7 que apareix a la Bíblia és més o menys la que es recomana a qualsevol manual d'Estructura de l'Organització. Casualitat? Intervenció divina? Potser en Carles Ramió -qui em va parlar de tota aquesta història- en té la resposta. 

2 comentaris:

Joan ha dit...

Curiós, sí. Potser també saviesa perduda. Massa tele i masa poca observació ...

Punto G y la banda funky ha dit...

Et puc explicar el conte de la caputxeta vermella?