dimarts, 29 de desembre del 2009

Cap a la reforma laboral

Gràcies al Facebook del professor Raimundo Viejo descobria un article de Guillermo de la Dehesa publicat fa dos dies a El País sota el títol "Cómo modificar la estructura productiva española". Llegiu-lo perquè no té desperdici, de veritat. S'hi apunta una cosa que bàsicament sabem tots: a Espanya fa falta un canvi i aquest és bàsicament d'educació. Ara bé, també fan falta reformes econòmiques de les que ja vaig parlar.

La raó per la que fa falta una millor educació és senzilla, es tracta del vuitè principi de Sant Mankiw: el nivell de vida d'un país depèn de la seva capacitat per produir béns i serveis. I què és la productivitat (P)? Bàsicament la podem definir com el resultat de dividir el Valor Generat (VG) i les Despeses Operatives (DO) necessàries per generar aquest valor. Dins de les DO podem trobar totes els costos fixos, com ara els salaris dels treballadors.

La fórmula doncs, seria la següent: P = VG / DO

Si ens centrem en el món de l'empresa, quan disminuïm els costos (les DO), augmentem la P. Es tracta del camí fàcil per augmentar la P, però té un límit, ja que no pots disminuir infinitament les DO sense que la VG es vegi afectada. Sempre hi ha un mínim necessàri per produir Així doncs, el que cal aconseguir és augmentar la VG.

L'esquema també és aplicable a un país. Un Estat pot augmentar la seva P si disminueix les seves DO, això és, disminuint salaris. Aquesta però, no és una opció gaire plausible, ja que la gent es nega a que els seus salaris es vegin reduïts -excepte en països amb tradicionals pactes socials socialdemòcrates-. Per tant, ens veiem obligats a seguir la opció B: reduir les DO augmentant l'atur.

D'aquí la importància dels canvis. Fa falta un nou model laboral on: (1) s'eviti els ajustaments de productivitat via augment de l'atur i (2) afavorir el creixement del VG. I quan parlem d'afavorir el creixement del VG estem parlant de reformes en educació. Reformes, reformes i més reformes.

1 comentari:

Punto G i la banda funky ha dit...

Reformista!!!

Les reformes que proposes Carlitos, amb ajuda de l'article del Guillermo Dehesa, trobo que són un bon reflex del problema productiu espanyol. Però no puc estar-hi totalment d'acord ja que en essència no deixen de ser reformes del propi model de pensar.

Al meu entendre la relació actualment existent entre educació i economia, o fins i tot, entre educació i societat és una situació de dependència i submissió de l'educació als interessos de... i és aquí on recau el problema. Espanya té una baixa productivitat, i una bona educació ens pot portar a fer una economia més competitiva. Unes simples reformes podrien millorar la competitivitat espanyola però és necessari fer grans canvis, petites revolucions, al meu entendre necessàries per a una bona economia.

De quins grans canvis parlem? No cal aixecar-se en armes ni proclamar socialismes d'un o altre segle, nomès situar l'educació al centre de la societat. Casi com a ents vivent i d'adoració. Una educació no submessa a interessos purs de benefici i ni molt menys de religió o altre mena. L'educació si que tindria "subdits" i entre ells es situaria l'economia, la productivitat i el món laboral. Què implica aquest canvi? Noves relacions de poder, millor instrucció, creació de ciutadanes educades i per tant, font important de creació de I+D+i... però vull recalcar que el procès és invers a l'esmentat en els articles d'en Dehesa, no parlem de reformes de l'educació per adaptar aquesta a un model econòmic; sinó que el model s'adapti a l'educació com a centre de la societat. Quelcom voldria dir formació dels 0 fins als 16/18 anys, bona o formació professional i universitària, formació a les empreses, accés a l'educació a qualsevol edat... realitzar un profund gast econòmic, casi "a fons perdut" sabent que la "inversió" produirà una bona economia. Però insisteixo, primer va l'educació, després ja vindrà la resta.

Per últim destaco un dels temes més importants i necessaris de canvi urgent, no de reforma sinó de petita revolució. I no és més que els horaris. La proposta de posar l'educació en el centre implicaria la reformulació dels horaris laborals en funció de l'horari escolar. Si quelcom implicaria la reducció de la jornada laboral doncs cpa endavant amb la reducció. És inadmissible que un adult surt de casa seva a les 6 o 7 del matí i fins les 8 de la tarda no torni a casa. Horaris més intensius de feina però que finalitzin a les 5 de la tarda. Així tindriem a pares i mares cuidant dels seus fills entre setmana, nens i nenes amb un entorn saludable i ben educats, i a adults amb temps per disfrutar ja sigui de l'oci, dels seus propis fills... Aquest argument podria tenir estadísitques pel mig, un tant per cent sempre queda molt bé i rotund, però no m'interessa. Només entendre que la cura, i aquí els homes em de canviar molt, és de vital importància per a una bona salud mental i aquesta implica fer més i millors coses, en economia uns treballadors amb bona salud mental porta a més i millor producció